El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, ha assegurat aquest vespre, en el tradicional missatge institucional de Nadal, que “el 2024 serà l’any que nosaltres decidim que sigui”, i ha demanat convertir-lo en “l’any en què guanyem el futur que mereixem”. “El 2024 ha de ser l’any en què abordem la segona fase del procés de negociació amb l’Estat, on Catalunya ha de poder decidir lliurement el seu futur”, ha afirmat.
Des del dipòsit del Rei Martí, espai triat enguany per dirigir-se a la ciutadania, el cap de l’Executiu ha desgranat les fites assolides durant el 2023 i els reptes que queden pendents per al 2024, entre els quals ha situat l’educació, la sequera o els pressupostos.
“Mirem enrere, i podem sentir-nos satisfets com a país de tot el camí recorregut. Això ens ha de donar la confiança, la força i la convicció per superar els reptes que tenim”, ha afirmat.
Els pressupostos per al 2024 són “imprescindibles per seguir avançant”, ha subratllat el president, i ha assegurat que “requeriran de la responsabilitat i el compromís d’una majoria del Parlament de Catalunya”. “Estic decidit a construir-la per fer-ho possible. Així ho demano als grups parlamentaris i tinc el convenciment que tots estarem a l’alçada”, ha declarat.
Respecte a la sequera, Aragonès ha remarcat que “requerirà un esforç” de tota la societat, més enllà del “compromís extraordinari” que ja han fet pagesos i ramaders, així com “continuar amb les inversions en infraestructures hídriques” per superar-ne els efectes i esdevenir més resilients davant del canvi climàtic global.
El 2024 també serà clau per a l’educació, un àmbit on el president ha dit que “és vital continuar abocant-hi encara més esforços”, i “seguir treballant conjuntament amb la comunitat educativa, perquè els nostres infants i joves són el present i el futur del país”. Un repte que se suma a “la sanitat pública, l’habitatge o la lluita contra la violència masclista, que requereixen que hi posem el millor de nosaltres i que utilitzem totes les eines”.
En referència a l’autogovern de Catalunya, el president ha afirmat que “el 2024 ha de ser l’any en què enfoquem el camí de fer d’aquesta dècada la dècada de la prosperitat i de la llibertat”. També ha apuntat el nou any com l’any en què “el traspàs de rodalies es comenci a desplegar” i l’any en què “acordem un finançament singular amb l’Estat que posi fi a un dèficit fiscal insuportable”.
A les portes del 2024, Aragonès també ha reivindicat que l’any que comença sigui l’any en què “la llei de l’amnistia s’aprova, s’aplica plenament i permet recuperar la llibertat i el retorn a Catalunya de les persones represaliades”.
També ha apostat per assolir “un nou compromís de totes i tots amb el català”, amb la missió que tingui “més presència que mai a tot arreu” i s’enforteixi la llengua. En aquest àmbit, ha recordat que avui “tenim més audiovisual que mai”, que s’ha aconseguit que el català es pugui utilitzar al Congrés dels Diputats i que s’ha iniciat el camí perquè sigui oficial a la Unió Europea.
Fites assolides
El discurs també ha servit per fer balanç del 2023. El president Aragonès ha recordat als ciutadans les grans fites assolides, començant pel fet de tenir “la taxa d’atur més baixa dels darrers quinze anys” que ha permès que molta gent hagi trobat feina.
“Aquest any hem enfortit l’estat del benestar, amb més docents, més personal sanitari i més mossos que mai”, ha apuntat, alhora que s’han aconseguit importants inversions industrials, de recerca i científiques, “que suposen noves oportunitats per avui i per la Catalunya de demà”.
En el camp de les infraestructures, ha destacat l’acord del traspàs integral de rodalies, així com el traspàs de l’Ingrés Mínim Vital. I, a nivell polític, ha celebrat l’acord per la llei d’amnistia, “que no fa gaire ens deien que era impossible” i que “permetrà la fi de la repressió i la recuperació de drets”. Un pas necessari, ha dit, per abordar la següent fase de la negociació amb l’Estat: “que Catalunya decideixi el seu futur en llibertat, votant sobre la independència”.
El dipòsit del Rei Martí
Enguany, el cap de l’Executiu ha escollit el Dipòsit del Rei Martí com a escenari del discurs de Nadal per tal de posar en relleu el compromís del Govern per fer front a la sequera, una de les emergències més immediates que pateix el país.
El Dipòsit del Rei Martí és una sala hipòstila, amb set naus longitudinals farcides d’arcs i amb 30 pilars, que té 585 m2. Està situat entre els carrers de Jaume Càncer i Bellesguard, al barri de Sant Gervasi-Bonanova de Barcelona, i la seva construcció es vincula a l’existència d’una mina d’aigües que es trobava sota l’antiga finca de la Torre Bellesguard, obra l’arquitecte Antoni Gaudí, que havia estat edificada sobre les restes de la última fortalesa en què va viure Martí l’Humà, entre 1408 i 1410.
Els documents històrics de l’any 1361 recullen que la Corona va cedir la seva propietat i ús de l’aigua d’un “torrent” a Bartomeu de Climent i, més tard, a principis del segle XIX, es va fer una concessió reial a Jacint Roig. Posteriorment, el 1876, la va adquirir Salvador Homs i Roca, amb la obligació de fer millores a la finca.
