El president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia, juntament amb el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, han encapçalat l’acte de cloenda de l’Any Joan Oró, en commemoració del centenari del naixement del cèlebre bioquímic lleidatà. Un acte on el president de la Generalitat ha apostat per “continuar promovent la recerca científica i les vocacions científiques”. Tal i com ha explicat el cap de l’Executiu, “tenim un potencial en recerca enorme i com a país ho hem de reconèixer” tot afegint que “és un tresor que s’ha d’alimentar amb inversió, estabilitat i projectes de futur”.
Durant la seva intervenció, el president Aragonès ha explicat que “Oró és un dels grans noms que ha donat a la història no només del nostre país, sinó al conjunt de la humanitat”. Segons ha afegit, la figura del científic lleidatà “ha de despertar el nostre orgull i reconeixement” i l’ha situat com “exemple per a la ciutadania”. El cap de l’Executiu ha subratllat que “l’Any Joan Oró ens ha ajudat a enfortir el compromís del país amb el seus sistema de recerca”.
Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, ha fet un agraïment a totes les persones que s’han implicat en la commemoració de l’Any Joan Oró que “ha estat molt ben plantejada i tanca amb un èxit clamorós”. El conseller ha afegit que en relació a la commemoració del centenari del naixement del bioquímic lleidatà “hi ha una política i hi ha una poètica” ja que el compromís del Govern “és clar a favor de la ciència i perquè els nostres joves no visquin el que va viure Joan Oró i que el viatge del coneixement sigui un viatge d’anada i tornada”. En aquest sentit, el conseller Nadal també ha recordat que, a més de retenir el talent propi, també l’atraiem amb “més d’un 30% d’investigadors estrangers als centres de recerca català”.
L’acte celebrat avui al Palau de Pedralbes ha comptat també amb la participació del comissari de l’Any Joan Oró, Joan Anton Català Amigó; la presidenta d’honor de la Fundació Joan Oró i filla de Joan Oró, Maria Elena Oró i Forteza; el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i professor d’investigació a l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE) del CSIC, Ignasi Ribas Canuda; el doctor en bioquímica i deixeble de Joan Oró, Josep Maria Gibert, i la periodista, editora i escriptora, Mar Valldeoriola.
Al llarg de l’acte s’han projectat diversos vídeos, entre els quals entrevistes realitzades al científic català o el tràiler del documental Joan Oró, la fórmula de la vida. La commemoració del centenari de Joan Oró ha estat impulsada pel Departament de Recerca i Universitats, mitjançant la Fundació Joan Oró (FJO), i amb un ampli suport institucional entre els quals destaca la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), la Fundació ‘la Caixa’ i Ferrocarrils de la Generalitat.
Commemoració del centenari Joan Oró i Florensa
Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923-2004) va ser un dels científics més rellevants del segle XX, que va marcar fites històriques en l’origen de la vida al nostre planeta. En aquest àmbit, va realitzar contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat adenina (un dels principals components de l’ADN i també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia) el va convertir en una figura de reconeixement mundial. Aquesta recerca li va obrir les portes a la NASA com a assessor en els projectes Apol·lo a la Lluna i molt especialment en el disseny de les missions Víking a Mart i la correcta interpretació dels resultats que es van obtenir.
El conjunt d’activitats, principalment en territori català, del programa de l’Any Joan Oró ha apropat a tots els públics la figura del bioquímic català, el seu llegat científic, així com els valors personals com ara la humilitat, l’emprenedoria, la valentia o la recerca com a instrument per fomentar la pau al món.
Durant aquest 2023 s’han realitzat més de 150 activitats, entre les quals destaca una mostra de gran format i caràcter itinerant, inaugurada a Lleida i que actualment s’exposa a Terrassa i amb previsió de diverses itineràncies al llarg del 2024 i 2025, que ha comptat amb un total de 9.300 visitants. La mostra s’ha complementat amb exposició de format més reduït en diverses universitats, entre les quals la UAB, UB, IQS, i seguirà en itinerància el proper any, i una tercera exposició ubicada al Parc Astronòmic del Montsec.
Diversos cicles de conferències, fins ara més de 70, s’han adreçat a tots els públics i han comptat amb uns 7.000 assistents i diferents figures científiques nacionals i internacionals com a ponents. Així mateix, el projecte educatiu Missió Joan Oró, que compta amb un web on s’indexen els continguts de caràcter educatiu adreçats tant a docents com a alumnes.
Altres accions destacades en el marc de la commemoració han estat el documental Joan Oró, la fórmula de la vida, i que compta fins al moment amb més de 5.000 visualitzacions; diferents continguts audiovisuals i publicacions, com ara la reedició de la biografia del científic per part de la FCRi, dos contes infantils i un còmic juvenil; a més de múltiples actes oficials tant al territori català com d’abast internacional, celebrats a Brussel·les el passat 20 de març i a Washington el 14 de desembre, organitzats per les corresponents delegacions del Govern de la Generalitat. Bona part de les accions dutes a terme aquest 2023, tindran continuïtat en format de conferències i exposicions al llarg del 2024 i 2025.
