Una vegada s’ha conegut el pacte d’ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura del president espanyol i a falta de saber la posició final de Junts volem fer les següents valoracions:
Llei d’amnistia
L’Acord sobre una amnistia en relació amb les causes obertes arran de les mobilitzacions i accions independentistes suposarà un alleujament per a les persones encausades i entenem que significa quelcom positiu a nivell seu personal. Però tal com s’ha negociat, sense resoldre les causes de fons que van provocar les mobilitzacions, l’amnistia serà utilitzada per part de l’Estat com una mostra de benevolència i apaivagament del moviment independentista. El conflicte polític resta, per tant, obert i sense abordar-se de fons. A més, ni abasta totes les persones encausades ni, evidentment, elimina del codi penal la persecució futura de les mobilitzacions independentistes que s’esdevinguin.
Abandonament de la unilateralitat
El pacte entre ERC i el PSOE implica l’acatament de l’ordre jurídic i constitucional vigent i explicita literalment el “compromiso con el ordenamiento jurídico estatal” i el respecte del “principio de legalidad”. Tot allò que impliqui el futur polític de Catalunya es deixa, doncs, en mans d’un acord amb l’estat. Un acord que evidentment mai implicarà per part de l’Estat l’acceptació de l’exercici del dret a l’autodeterminació i que el Parlament de Catalunya pugui fer efectiva la independència. Aquest fet implica un gir de 180 graus respecte a allò que més ens apropà a la independència que fou la unilateralitat de les decisions democràtiques del Parlament i el referèndum del primer d’octubre. Continuar en el camí de cercar l’acord amb l’estat espanyol i abandonant la unilateralitat és allunyar-nos sine die del camí de la independència i provoca la desmobilització social de l’independentisme i la pèrdua de suport social, especialment entre els joves.
Retorn a l’autonomisme
Plantejar el suport a un president espanyol i a un partit polític com el PSOE que fou part activa de la liquidació de l’autogovern de Catalunya a través del 155 de la constitució, a partir de concessions autonòmiques com la condonació d’una part del deute de la Generalitat o una hipotètica millora mitjançant un traspàs de rodalies supeditat a l’estat, ens situa en una lògica oposada a la independentista i ens retorna a un temps pretèrit ja superat. En tot el procés polític del 2012 al 2017 havíem guanyat la batalla ideològica que era amb la independència com resolíem l’espoli fiscal i la necessària millora de les infraestructures. L’espoli fiscal continuarà invariable malgrat la puntual condonació d’una part molt limitada del deute i el mal funcionament de Rodalies no se solucionarà amb una empresa mixta Generalitat-Estat sinó amb la capacitat d’un país de fer les inversions que consideri oportunes sense haver de demanar permís.
Decadència econòmica i social
Aquests tipus de suports polítics a quelcom tan rellevant com una investidura, vinculats a millores molt limitades en termes econòmics i socials, impliquen impulsar la lògica que és a través de l’Estat espanyol i pidolant, com podem millorar la situació econòmica i social de Catalunya. I no és cert, un recent estudi de l’INE exposa com lamentablement la qualitat de vida a Catalunya ha caigut al nivell de fa deu anys i és la cinquena comunitat per la cua pel que fa a la qualitat de vida. Mantenir-nos a Espanya és pobresa i legitimar aquesta progressiva decadència donant suport al govern espanyol de torn que la provoca, quelcom inacceptable per qualsevol independentista.
Ho continuem dient clar i alt, només la independència ens permetrà recuperar la qualitat de vida i construir un país digne. Només amb la unilateralitat aconseguirem la independència. Tot el que vagi en sentit contrari ens hi allunya. Els acords polítics els volem veure al Parlament de Catalunya. Acords per fer efectiva la independència congelada des de l’octubre del 2017.
