image_pdfimage_print

El mateix dia que el Consell d’Afers Generals de la Unió Europea ha acordat ajornar la decisió sobre l’oficialitat del català a la Unió Europea davant la manca d’unanimitat dels 27 estats membres, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret i Aleu, s’ha desplaçat a Brussel·les per seguir en primera persona l’evolució de la jornada i mantenir reunions amb diversos actors d’interès per al Govern en aquesta qüestió.

Serret ha comparegut a l’Espai Catalunya Europa de Brussel·les i ha lamentat que “avui teníem una oportunitat històrica de resoldre una anomalia democràtica, i històrica també, i no s’ha acabat d’aprofitar”. Considera que “s’ha posat una primera pedra”, però que l’ajornament del debat “es podia evitar”. És per això que des del Govern de la Generalitat “mantindrem la màxima ambició i la màxima exigència al govern espanyol, que és el màxim responsable i a qui li correspon que arribi a bon port aquesta proposta”, ha recordat. “Creiem que cal fer molt més”, ha insistit. “Cal guanyar l’oficialitat”, ha assegurat, perquè “portar la proposta al Consell no és complir”.

La consellera d’Acció Exterior s’ha mostrat contundent en “exigir” al govern espanyol “resultats i concreció”. “No ens quedarem de braços plegats”, ha advertit.“El Govern segueix treballant, segueix compromès i segueix convençut que estem en condicions d’aconseguir l’objectiu”, ha explicat la consellera Serret, durant la seva compareixença a la Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les.

Publicitat
Publicitat

Serret celebra, però, la constatació que no hi ha vetos a la mesura. “Respectem els dubtes i les reticències. Hi estem treballant i ens hem abocat a resoldre’ls des del primer moment. Es poden superar tots els obstacles perquè el català sigui plenament oficial”, s’ha mostrat convençuda Serret. I ha explicat que “ens tornem a posar a disposició de tots els governs i institucions per resoldre els obstacles i dubtes que puguin sorgir”.

Estan en joc els drets de 10 milions de catalanoparlants, 10 milions de ciutadans europeus que complim amb les nostres obligacions i que demanem que se’ns reconegui la nostra llengua, una llengua oficial en un estat membre que sigui també llengua oficial de la UE”, ha remarcat. I ha subratllat que “no estem demanant ni una excepció ni un tracte de favor, estem demanant igualtat i justícia”.

A més, la titular d’Acció Exterior i Unió Europea ha reivindicat la feina feta des del Govern aquests últims dies: “Hem fet una ofensiva institucional a tots els nivells”.

Contactes del Govern per esvair els dubtes sobre l’oficialitat del català

En les últimes setmanes el Govern ha estat en contacte amb les capitals europees a través de les delegacions del Govern a l’exterior i el cos consular acreditat a Barcelona, per exposar els arguments a favor de l’oficialitat del català a la Unió Europea i resoldre els dubtes que podien existir. La Delegació del Govern davant la Unió Europea, a Brussel·les, té un paper central en aquesta estratègia, ja que coordina l’acció de l’executiu català a la capital europea.

La consellera també ha assenyalat a la compareixença d’avui la campanya mediàtica per arribar a l’opinió pública dels diversos estats membres de la UE. S’ha fet amb un article del president Pere Aragonès defensant els arguments a favor de l’oficialitat del català a Europa i publicat a una quinzena de mitjans europeus i internacionals.