Òmnium Cultural, en representació de les famílies de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar, ha interposat un recurs contra l’alteració del tribunal preestablert per deliberar, votar i resoldre el litigi per l’ús del 25% de castellà en aquest centre educatiu, que s’ha fixat pel proper 11 de juliol al TSJC. L’entitat considera que el nomenament del president de la Sala Contenciosa Administrativa del TJSC, Javier Aguayo Mejía, tot i que aquest no li pertoqui segons les pròpies normes de la institució, és una maniobra per interferir en la resolució del cas. “Recusem al jutge Aguayo, que saltant-se les normes del propi TSJC, interfereix en una causa que no és la seva per fer activisme judicial contra el català”, ha assegurat Xavier Antich, president de l’entitat. “No pot ser que en funció del contingut d’un procediment, un jutge esculli participar-hi. No és compatible amb l’estat de dret i atempta contra la imparcialitat i l’objectivitat”, ha afegit Antich.
“Amb aquest recurs i la recusació del jutge Aguayo sacsegem el taulell per posar en dubte que s’estigui actuant amb criteris objectius i imparcials i denunciem que la judicatura està posicionada de forma bel·ligerant contra el model d’escola catalana”, ha afirmat l’advocat Benet Salellas, que també ha recordat que amb l’aprovació fa un any de la Llei i el Decret Llei sobre el català a l’escola, el TSJC havia conclòs que no podia aplicar la sentència del 25% al conjunt del sistema educatiu, i per això va portar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional. “Sospitem que la maniobra busca interpretar en un sentit contrari al que recull el nou marc normatiu i aplicar el 25% sense parlar de percentatges”, ha manifestat l’advocat.
“S’aplica el dret d’excepció en totes les qüestions vinculades a l’independentisme i la judicatura tracta la llengua com una qüestió política amb l’objectiu d’aplicar-li aquest dret d’excepció, interferir en el poder legislatiu i tombar les normes aprovades al Parlament de Catalunya”, ha apuntat Antich. Per això, segons l’entitat, és senzill concloure que es privilegia a una posició ideològica determinada i la judicatura s’extralimita entrant al terreny del poder legislatiu. “Què pot portar un jutge a voler intervenir en un assumpte que no li correspon? La resposta és que per força aquest jutge té un interès en la resolució del litigi”, ha explicat Salellas.
“Aguayo té un interès particular i lidera la intromissió dels jutges a l’escola, la seva presència posa en dubte la imparcialitat del tribunal”, ha conclòs Antich, que també ha volgut destacar que l’entitat fa aquest pas per lluitar pel dret a un tribunal imparcial, condició imprescindible per poder tenir un judici just. “Ens movem per tenir un judici sense la interferència de personatges que han demostrat clara parcialitat, liderant decisions com la que va excloure la personació d’Òmnium Cultural en el judici del 25% mentre acceptava la Asamblea por una Escuela Bilingüe”, matisa.
A més, Òmnium assegura que el jutge Javier Aguayo “és l’home de confiança del jutge Carlos Lesmes a Catalunya”. Javier Aguayo va ser nomenat president de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC per un Consell General del Poder Judicial caducat liderat per Lesmes, qui també és expresident del Tribunal Suprem i ara del Consell General del Poder Judicial qui pretenia implementar el 25% de castellà al conjunt del sistema educatiu.
Òmnium denuncia que el mateix 11 de juliol s’han citat un mínim de 3 centres educatius més i sospita que el TSJC pretén resoldre de cop, amb una resolució calcada i en ple període electoral, tots els judicis oberts contra la trentena d’escoles denunciades, per crear el precedent que intentaria generalitzar més endavant al conjunt del sistema educatiu.
