La lluita política al País Basc ha patit una dura confrontació on tot o quasi tot ha valgut . Durant anys la societat basca ha hagut d’assumir el doble càstig espanyol de les sentències judicials i del règim penitenciari. Ara, per fi, el règim penitenciari pot començar a ésser l’ordinari, perdent l’excepcionalitat de la venjança espanyola que no té cap base jurídica.
Milers de persones s’han manifestat a Bilbo a favor d’aquesta nova normalitat en relació amb el presos d’ETA, consistent en aplicar-els-hi la legislació penitenciària ordinària i permetre que aquests presos puguin complir les condemnes prop de casa, evitant greus dificultats a familiars i amics, que no tenen cap culpa.
Sota el lema d’Etxera bidea gertu (prop del camí de casa) moltes organitzacions polítiques i socials del País Basc, però també de Catalunya, amb la presència destacada de l’Assemblea, representada per Jordi Pessarodona i d’altres Secretaris nacionals, han reivindicat l’aplicació igualitària de la llei, de forma pacífica i ordenada.
Els règims d’excepció en un estat de dret no poden tenir cap justificació possible. Com tampoc els tribunals especials o la discriminació per raons nacionals o polítiques. Tot i així, segons els organitzadors, l’entitat SARE, aquesta situació es dona i s’accepta per part de la població espanyola. Fins i tot s’aplaudeix, tal és la gravetat de tot plegat.
La resiliència basca, un cop superada l’etapa del conflicte armat, és fonamental i està obtenint molts resultats. Sindicats, entitats socials i col·lectius provinents d’altres nacions oprimides per la mateix política espanyola, s’han aplegat en manifestació per denunciar el règim d’excepció que s’aplica a tantes persones recluses.
El portaveu de SARE, Joseba Azkarraga, ha agraït la destacada presència independentista catalana, i ha destacat la necessitat de continuar lluitant per l’aplicació igualitària de les lleis i normalitzar, en la mesura del possible, la vida dels condemnats per l’estat espanyol per la seva pertinença a ETA.
Les lleis, destaquen els presents, han de servir per millorar una solució als conflictes i no per empitjorar-ho tot encara més. No calen les visions excloents del nacionalisme espanyol per fer valer el valor general i per a tothom de les lleis, siguin de qui siguin.
Per molts dels catalans que han participat en la manifestació, la situació viscuda durant i després el primer d’octubre de 2017 i la repressió política generalitzada posterior té moltes similituds amb el règim espanyol d’excepció penitenciària que es denunciava. Per això, no s’han estat de mostrar tota la solidaritat i suport amb aquestes demandes, per altra banda ja molt majoritàries dins la societat basca.
