Les alternatives reals de canvi d’escenari – Participació i nacionalisme

image_pdfimage_print

Encetem un any nou i, per tant, és moment de repassar el passat. Però sobretot de marcar-nos uns objectius per a intentar avançar el present i que el futur no es converteixi en el nostre destí inexorablement.

En la meva condició de partícip de la sociopolítica catalana i aficionat al voluntariat antiprocessista, cal destacar un seguit d’iniciatives que des de la primavera del darrer any han anat convergint en una mitja dotzena d’iniciatives enfocades a la unitat estratègica, lideratge perdut, però sobretot de “captació” del vot (suposadament orfe), que s’estima que volta gairebé el milió d’electors possibles.

Cal dir que cap d’aquestes iniciatives, sense el suport de les grans associacions cíviques, culturals o polítiques, esdevindran (únicament i a parer meu) intents de capitalització electoral sense cap rellevància.

Publicitat

El problema de fons de la desafecció del sobiranisme (sigui quina sigui la seva tendència) és que s’ha decidit viure d’una altra forma la responsabilitat o deure vers els representants de l’autonomia catalana al servei de l’Estat espanyol.

Les confiances i esperances en un sistema que podia haver provocat un canvi absolut en les relacions entre els electors i els representants (evolucionant cap a una democràcia oberta, lliure i moderna) van ser doblement escapçades per la covardia d’aquells que encara tenen l’ordre de suspendre definitivament el mandat de les urnes del 1r d’octubre de 2017.

Així doncs, l’anomenat processisme, havent passat per l’etapa de la confusió-engany, el judici-teatre, la presó-víctima i els mitjans-rentadores, es troba altra vegada dins el sistema autonomista al servei d’Espanya, encapçalat per un 52% de vot suposadament “embatista”.

Avui és l’hora de destapar el que està venint, de despullar el que ha estat i de preparar a tothom que vulgui prendre partit a actuar com a mínim amb la informació adequada.

El títol d’aquest article fa referència a dos conceptes; el de la participació i el del nacionalisme.

Efectivament, ambdós ens faran falta per enderrocar una partitocràcia sistèmica de caràcter piramidal executivista, de llistes tancades i obediència cega, que es legitima amb el vot cada quatre anys i sense cap mena de participació democràtica (ni en els reglaments interns, ni en les lleis del Parlament de Catalunya).

Com tampoc per l’exercici de la defensa dels pilars bàsics que la nació catalana precisa per la seva continuïtat i supervivència.

Mirant al present, per dominar el futur, només veig dues opcions de tombar el Règim des de dins (sense desmerèixer i evidentment activant també la via civil), tenim a l’escenari actual dues formacions que el passat 14 de febrer de 2021 van assolir els avals necessaris per concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya i van ser dipositàries d’uns 11.000 vots (a parts quasi iguales ambdues).

Pot semblar poc, però donades les circumstàncies, invisibilitzacions mediàtiques, difamacions, atacs partidistes (des de dins i de fora), sense diners, amb tot en contra, van donar un exemple de seriositat i responsabilitat molt destacable i que ara és el fonament per aixecar l’edifici.

I el més important de tot. Han estat dos anys dempeus resistint, tot i rebre amenaces i “recomanacions” per deixar-ho estar.

Primàries Catalunya i Front Nacional de Catalunya, representen dues opcions polítiques amb la força de la sinceritat i dos models diferents per a triar cada elector el que millor els representi.

D’una banda, la participació, la democràcia directa, el mètode de selecció de candidats, les assemblees, les agrupacions locals descentralitzades i l’absència d’executives en una fórmula autoorganitzativa i sobirana de coordinació consensuada, fan que Primàries Catalunya sigui una plataforma per a aquells que vulguin arrencar des de la base un projecte en l’àmbit local, amb projecció nacional.

D’altra banda, el nacionalisme de protecció, el centredreta i el conservadorisme modern fonamentat de propostes molt estudiades, el model de democràcies europees contemporànies, els pilars de la llengua, la nació, la militància organitzada i la força del sentiment de pertinença, fan que Front Nacional de Catalunya sigui el vehicle per tot elector que cregui que pot aportar el seu coneixement i vàlua per a presentar batalla al Règim autonomista des de les institucions a conquerir.

Finalment, no hem de tornar a ser una “segona opció“.

Jo us demano que doneu la confiança a aquells que estem més preparats per guanyar l’autonomisme imperant i el vostre mandat sigui respectat amb la rendició de comptes que calgui, amb l’embat contra la corrupció i les menjadores que ens estan destrossant la participació democràtica i ens estan portant al desànim i l’abstencionisme.

Voteu i participeu.

No us deixeu guanyar pel processisme autonomista i el partidisme sistèmic, que viu i defensa l’Estat espanyol.