Segons informa https://www.diaridelallengua.cat/ a Irlanda del Nord l’irlandès ja és oficial. L’oficialitat del gaèlic i l’escocès en aquesta part d’Irlanda s’assoleix quan compta amb un 5% escàs de parlants. No obstant això, les autoritats ja han dit que faran complir la nova llei. El canvi és històric perquè des de 1737 no s’havia recuperat aquest estatus.

Democràticament, l’estat britànic ha hagut de reconèixer la demanda política dels habitants d’aquesta part de l’illa d’Irlanda, sobretot després de la victòria electoral republicana i la pèrdua d’interès dels unionistes.

Aquesta situació topa amb la realitat del català a la Catalunya nord, on l’idioma català no té el reconeixement oficial, i molts dels seus batlles tenen dificultats per poder celebrar els seus plens en la llengua catalana.

Publicitat
Publicitat

Algunes entitats nord catalanes ja han expressat el seu malestar per la passivitat de la República francesa en l’aplicació de la Carta europea de les llengües regionals i minoritàries, tenint en compte que es va iniciar aquesta vocació europea de suport a la riquesa cultural i lingüística del continent des de 1992, per part del Consell d’Europa i l’estat francès la va subscriure, pendent de desenvolupar, el 1999.

Recordem que el Consell d’Europa és una organització internacional al marge de la Unió Europea (Parlament, Comissió i Consell) que vetlla per la millora de les relacions entre els estats europeus, tot promovent la democràcia, els drets humans i lingüístics i l’estat de dret.

Tot i que la Carta en qüestió no té efectes jurídics, ja que no implementa directament l’oficialitat d’una llengua en un territori, és un precedent perquè n’esdevingui ja que suposa el reconeixement previ com realitat cultural i social.

La República francesa, contra tot pronòstic, atès els ideals de la Francofonia i la naturalesa popular de la seva forma de govern, no ha fet les passes necessàries per resoldre aquests greuge i deixant a les administracions públiques franceses al marge de la protecció i promoció de la parla de molts dels seus ciutadans.

A la Catalunya nord, el català viu gràcies a multitud d’iniciatives privades que en mantenen el seu ús, i per ara, els resultats han estat prou bons, amb una demanda creixent de serveis (escoles concertades, premsa, activitats lúdiques,…) en l’idioma català i també de producció literària o cultural en la nostra llengua comuna.