Des de FERRMED, entitat europea que treballa per l’ús racional dels transport terrestre, es demana, constantment, un pla d’inversió prioritari pel ferrocarril “allà on hi hagi més transport de mercaderies”.
La tendència dels darrers anys no s’ha corregit i el transport per carretera encara és majoritari. La seqüència de dades des del 2015 indica que el 75% del transport de mercaderies es fa per carretera, damunt de camions; el ferrocarril i el fluvial, és del 18% i 7%, respectivament.
La crisi energètica, amb l’encariment del preu del gasoil, tanmateix, no ha fet reaccionar els planificadors europeus. Per Joan Amorós, president de FERRMED, això és un contrasentit gravíssim. Ara, les raons per un canvi massiu del mode de transport no serà només per raons ambientals, sinó també energètiques, imperativament econòmiques, pels elevats preus dels derivats del petroli.
La crisi del gasoil, segons Antonio Turiel, especialista del CSIC en qüestions energètiques, està a la porta. El bloqueig dels productes petrolífers provinents de Rússia en serà la causa més immediata. Segons ell, aquesta situació precipitarà els esdeveniments a curt termini: encariment del gasoil, manca de distribució i recessió industrial. Els efectes de la globalització econòmica, en un context de gran interdependència gràcies al transport de mercaderies a llargues distàncies, la cadena de subministraments es tensarà sense continuïtat possible.
Alguns països europeus ja preparen, cautelosament, plans de contingència. Des de la intervenció dels recursos, com es pretén al Regne Unit impedint determinats exercicis del dret a la vaga, fins a Alemanya amb noves propostes per reduir la dependència energètica per mitjà de l’estalvi.
Sense alternatives al dièsel, per mitjà del ferrocarril, és pràcticament segur que a mitjà termini hi hagi racionament d’aquest combustible. El conflicte entre Ucraïna i Rússia, com dèiem, ha posat damunt la taula un greu problema estructural: les refineries de petroli situades a Europa no poden respondre a la demanda que el transport per carretera provoca. Aquesta realitat és comuna en els diversos continents i només es podria evitar amb fonts alternatives o invertint en noves i més eficients refineries.
El fet és que la “dependència de Rússia en matèria energètica és molt gran, i té implicacions arreu del planeta”, destaca Turiel. Catalunya té garantit el subministrament perquè encara té capacitat de refinar, però en una dinàmica de mercat la seva producció podria anar cap a l’exterior i haver d’assumir igualment el fatídic racionament.
L’experiència provinent del confinament covid permetent el transport de matèries essencials (aliments, sanitaris i de serveis bàsics) serà el punt de partida, exposen experts catalans. Però aquest escenari, urgent, no ha entrat encara dins l’agenda política, un fet que preocupa els estudiosos independents.
