El 2028 Occitània assolirà el nivell d’una potència econòmica europea. Aquesta fita s’assolirà no sols per l’augment de població (s’espera que tingui prop d’un milió més d’habitants abans de 2050) sinó pel seu dinamisme empresarial, impulsat, en part, per la influència catalana.
La república francesa s’enfronta a un notable envelliment de la població i Occitània seria dels pocs territoris que seria capaç de superar aquest inconvenient, segons destaca un estudi de l’INSEE, l’institut oficial d’estadística francès.
Amb més detall, destaca que l’Alta Garona, el departament que connecta Era Val d’Aran amb Tolosa de Llenguadoc, serà la zona de la república amb un increment percentual més important de població. L’eix Lleida-Tolosa, per tant, s’albira com una oportunitat de negoci, d’establiment i de desenvolupament.
Aquesta agència francesa, per altra banda, també deixa palès que amb la tendència actual, el 2050 Occitània ja podria superar els 6 milions d’habitants, fins al punt que es creu que Occitània “seria l’única ‘regió de França’ on la població i, per tant, les oportunitats augmentarien més, tant en nombre com en taxa de creixement”. I tot i que només són projeccions, la realitat que es viu a Tolosa, per ara, ho confirma sobradament.
La realitat europea pels pròxims decennis serà la de l’envelliment general de la població. El saldo de població resultant només es podrà salvar amb l’excedent migratori atret per propostes laborals, acolliment social i bones expectatives. Tres ingredients que Occitània sempre havia posseït però que no s’havien pogut desenvolupar prou.
El 2040, en conjunt pels països de la Unió Europea, el nombre de persones més grans de 85 anys o més es duplicarà respecte a la situació actual. Aquesta situació pot provocar una forta pressió demogràfica en territoris ben comunicats o amb capitals amb bons serveis, com és el cas de Tolosa i el conjunt del seu departament. Territoris sense aquests atributs, destaca igualment l’informe de l’INSEE, es veuran sotmesos a una dura regressió, perdent habitants en una inexorable espiral de desencerts, com la pèrdua de centralitat, pocs serveis públics o deslocalitzacions industrials.
A la foto, el Pont dels Catalans a Tolosa, sobre el riu Garona.
