L’any 2019, el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb el sector públic de l’Estat es va situar en 20.196 M€, un import equivalent al 8,5% del PIB català. Així ho indica el darrer càlcul de la balança fiscal elaborat pel Departament d’Economia i Hisenda, segons el qual Catalunya va aportar a l’Estat el 19,6% dels seus ingressos totals, mentre que només va rebre el 13,4% de les despeses efectuades en el conjunt de l’Estat. El càlcul s’ha elaborat amb el suport i assessorament de persones expertes de prestigi internacional en hisenda pública i balances fiscals.
Durant la seva intervenció, el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, ha qualificat el “maltractament econòmic” de l’Estat envers Catalunya de “sistemàtic, endèmic i deslleial”. Al seu parer, aquest dèficit “afecta el moll de l’os de la capacitat del país per fer política i les possibilitats de progrés i benestar de tota la gent que hi viu”. En aquest sentit, ha assegurat que “si Catalunya disposés dels impostos que es recapten al país, la Generalitat podria invertir gairebé 2.700 euros addicionals per ciutadà”.
Giró ha posat de manifest que el sistema de finançament s’està convertint en “un procediment de control polític per sotmetre un país que vol fer sentir la seva pròpia veu”, en lloc de ser un mecanisme just d’assignació dels recursos disponibles, i ha fet notar que aquest greuge s’ha anat repetint al llarg de la història. “Fa més de 35 anys que els catalans paguem pràcticament un delme a Espanya, i no sabem ben bé a canvi de què”, ha advertit. De fet, el conseller ha precisat que els 20.196 milions d’euros representen el 53% del pressupost anual de la Generalitat o, dit d’una altra manera, l’equivalent al pressupost que el Govern català ha destinat aquest any als departaments de Salut, Educació i Drets socials.
Finalment, el conseller ha lamentat que el Govern espanyol no hagi facilitat les dades necessàries per poder fer possible el càlcul de les balances fiscals, per la qual cosa una part de la despesa territorialitzada de l’Estat s’ha hagut d’estimar, i ha demanat al PSC que intercedeixi davant la ministra Montero, que va es va negar a donar-les per evitar retrets entre les comunitats autònomes. “Estic segur que ningú al PSC creu que s’hagi de sacrificar la transparència per evitar enfrontaments imaginaris”, ha reblat, després de recordar que aquest grup parlamentari va votar a favor de la moció del 2008 i de la Llei del 2012 sobre la publicació de les balances fiscals.
Per la seva banda, la catedràtica d’Economia de la Universitat de Barcelona (UB), Núria Bosch, ha defensat i avalat com a experta externa els criteris metodològics que s’han utilitzat en l’elaboració de les balances fiscals. Pel que fa als dos mètodes de càlcul possibles (càrrega-benefici i flux monetari), Bosch ha explicat que, tot i que les dues aproximacions estan avalades per la teoria de la Hisenda Pública i s’utilitzen internacionalment, “posem més èmfasi en l’aproximació del flux monetari perquè és una dada més objectiva”. Aquest sistema “comptabilitza la despesa allà on es fa, allà on es territorialitza. Els ingressos es tenen en compte allà on s’originen, on hi ha el fet imposable”. A més, el càlcul del flux monetari “demostra l’impacte econòmic que té en un territori l’acció del sector públic”. En canvi, “en l’aproximació càrrega-benefici s’han de fer moltes hipòtesis”, ha conclòs.
