La consellera de Cultura, Natàlia Garriga i Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila i Moreno, s’han reunit aquest matí amb el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta; i el vicepresident primer de l’entitat, Rafa Yuste, per tal de posar en comú iniciatives de promoció de la llengua català en l’àmbit esportiu i institucional.
La consellera ha destacat l’important potencial que té una entitat com el Barça, un dels clubs esportius amb més socis de tot el món, pel que fa a la projecció de la llengua catalana: “L’esport crea entorns magnífics per fomentar l’ús del català, plens de distensió i companyonia”, ha explicat, “i el Barça és un referent i té un gran poder a l’hora de donar exemple.” El FC Barcelona és reconegut arreu del món per disposar de seccions professionals en l’elit de les competicions esportives europees de clubs, tant en els seus equips masculins com femenins, com en diferents disciplines esportives.
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha recordat que “som una entitat compromesa amb la cultura i la llengua catalana, que considerem una qüestió prioritària pel Futbol Club Barcelona. El català és la llengua pròpia del Club, i s’utilitza de manera preferent en totes les nostres activitats, tal com recullen els Estatuts”. En els darrers mesos el FC Barcelona ha impulsat convenis i aliances de col·laboració amb institucions i organismes referents amb qui es comparteixen objectius comuns com és el cas d’Òmnium Cultural, la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Agència Catalana de Turisme, l’Abadia de Montserrat, la Fundació Enciclopèdia Catalana o Apropa Cultura. El president Laporta també ha destacat que “més recentment, s’ha anunciat que Spotify oferirà la seva plataforma en català, un èxit assolit gràcies a la feina feta en el marc de negociació de l’acord de patrocini amb aquesta plataforma, líder de continguts audiovisuals a nivell mundial. El Departament de Cultura també havia fet un treball previ amb la plataforma.”
La trobada, que ha tingut lloc a les instal·lacions del Club, s’emmarca en la ronda que està desenvolupant el Departament de Cultura per teixir aliances en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que també vol que l’ús del català no quedi al marge de la pràctica esportiva, generalitzada i present arreu del país: “L’esport travessa totes les capes socials, amb implicacions lingüístiques evidents”, ha destacat el Secretari de Política Lingüística, “suposa una important xarxa de persones que es comuniquen contínuament i alhora genera referents socials de primer ordre, que amb les seves actituds influeixen clarament en el comportament de la societat.”
Com ha conclòs la consellera Garriga, “l’actitud lingüística d’un futbolista d’èxit, però també dels entrenadors, directius i tècnics, és un missatge molt clar als seus seguidors.” En aquest sentit, una entitat com el FC Barcelona és de ben segur un referent universal, especialment pel que fa a la transmissió dels valors de proximitat i patrimoni, com la Masia, i el seu paper exemplar en la dimensió social de l’esport, tant a través de les penyes barcelonistes com a través del testimoni directe dels seus protagonistes, que poden ser màxims referents en la transmissió de la llengua com a valor patrimonial del club.
Després de la reunió, la consellera ha fet un recorregut pel Museu del Barça, on ha pogut conèixer de primera mà part del patrimoni que exhibeix aquest equipament que, a més de testimoniar l’historial esportiu de l’entitat que representa, també custodia un important fons artístic i cultural.
Per altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès i Garcia ha encapçalat ahir l’acte de presentació “Religions per la llengua, un compromís de les entitats religioses a favor del català, i de signatura de les primeres adhesions. Tal i com ha explicat el cap de l’Executiu, gràcies a aquest acord, “avui fem pas endavant en el nostre compromís en la defensa de l’ús social de la llengua catalana”. A l’acte també hi han participat la consellera de Justícia ,Lourdes Ciuró i Buldó, i la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley i Martínez.
Aquest Acord, impulsat pel Departament de Justícia, està inclòs dins del Pacte Nacional per la Justícia, on s’estableixen un conjunt d’actuacions concretes per impulsar el català. En aquest sentit, el president Aragonès ha recordat que “teníem totes les condicions per a que llengua hagués desaparegut fa molt de temps, però no ha passat gràcies a la perseverança i compromís de la societat catalana”. Per aquest motiu, ha agraït el suport manifestat pels participants a l’acte.
Durant la seva intervenció, el cap de l’Executiu ha aprofitat per precisar que “el Govern vol reconèixer la diversitat religiosa del nostre país” i ha afegit que la “pluralitat” de la societat catalana “és un actiu
L’objectiu és que les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya s’adhereixin a aquest acord signant una declaració de caràcter general i un conjunt d’actuacions concretes en funció del seu context lingüístic: hi ha entitats en què la presència del català encara és incipient i d’altres que ja en fan un ús en alguns àmbits i cal que facin un pas més i hi incorporin d’altres.
La trobada ha esdevingut un espai de diàleg entre els representants de les diferents comunitats religioses i el Govern de la Generalitat, per tal d’aprofundir en les relacions i reflexionar conjuntament al voltant del paper de les confessions en la societat catalana. Hi han assistit els membres del Grup de Treball Estable de les Religions (GTER),del Consell Interreligiós de Catalunya i representants de les principals confessions religioses presents a Catalunya. La consellera de Justícia ha destacat “el paper cabdal de les diferents religions en el manteniment de la llengua i la cultura catalana”.
El president i la consellera durant la trobada
EL MAPA RELIGIÓS DE CATALUNYA
El Mapa religiós de Catalunya és un projecte impulsat i finançat per la Direcció General d’Afers Religiosos (DGAR) del Departament de Justícia que té per objectiu identificar i conèixer amb profunditat les comunitats religioses i els llocs de culte de totes les confessions presents a Catalunya.
El Mapa ha detectat més de 13 confessions religioses diferents, la qual cosa suposa l’existència de diferents cultures, llengües i creences. Davant d’aquesta circumstància, sorgeix un repte per a la cohesió social del país, que ha de ser abordat des de les institucions. La llengua és una eina d’integració i cohesió social de primer ordre. Conèixer o emprar el català mostra el compromís amb el país i permet teixir vincles en la diversitat. Segons la diagnosi de la Conselleria de Justícia, el català és una llengua minoritària entre les diferents religions no catòliques: el seu ús exclusiu com a llengua de culte representa un 2,6% al total de 1.344 centres de culte de les religions no catòliques. El 21,7% dels centres de culte utilitzen el català i el castellà com a llengua de culte. Pel que fa a l’Església catòlica, fins ara el Departament no disposa de dades.
Una de les vocacions compartides per les diferents tradicions religioses és la de superar les fronteres idiomàtiques: comunicar-se bé serveix per entendre’s millor, i entendre’s bé facilita que sorgeixi una major complicitat entre les persones. En el seu discurs, la consellera Ciuró ha destacat “els esforços de la Direcció General d’Afers Religiosos del Departament de Justícia pel que fa a l’impuls del diàleg interreligiós, la convivència i l’entesa entre les diferents opcions i creences, com a element essencial de la cohesió de país.”
El president i la consellera durant la trobada
DIVERSES ENTITATS JA HAN SIGNAT L’ACORD
Arran d’aquest fenomen, les persones representants de les principals entitats religioses establertes a Catalunya han mostrat el seu compromís de promoure l’ús social del català en els seus àmbits adherint-se a l’Acord, ja sigui introduir-lo en aquelles comunitats on gairebé encara no és present, augmentar-lo on és incipient o enfortir-lo en la seva acció quotidiana.
L’objectiu de la DGAR és garantir que tota la ciutadania pugui exercir el dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència, i que viure en català sigui un element quotidià en la praxi d’aquesta llibertat.
Per a aquelles entitats que desitgin adherir-se a l’Acord, la DGAR ha habilitat un espai al seu web per posar a disposició de les entitats religioses i altres entitats vinculades a les tradicions de Catalunya el text de l’Acord i el formulari “Què puc fer pel català?”. El formulari d’adhesió conté propostes d’actuació de foment del català, a mode d’exemple i suggeriment, perquè les entitats impulsin aquelles actuacions que considerin que poden tirar endavant dins de les seves possibilitats d’acció. La Direcció General d’Afers religiosos s’encarregarà de recollir les adhesions que es facin a través del web i de fer seguiment i acompanyament, si cal, de les actuacions que emprenguin les entitats.
