ANC, Plataforma per la Llengua, USTEC, La Intersindical, Primàries Catalunya i SEPC, per ara, es posicionen clarament contra qualsevol reacció legislativa a la imposició judicial espanyola d’un 25% de castellà a les escoles i instituts catalans.
Aquestes entitats entenen que no hi ha cap marge legal, amb l’Estatut d’Autonomia de Catalunya vigent, per atendre una suposada demanda judicial espanyola de modificació legislativa catalana sobre el model d’immersió lingüística a l’ensenyament.
La sentència espanyola destrueix la preeminència de l’idioma català en l’únic àmbit on fins ara s’havia garantit. No hi ha cap altre àmbit de la vida social i col·lectiva catalana que això passi. I això és el que ha molestat als espanyols. Ha manifestat Gerard Furest, molt coneixedor d’aquesta realitat educativa.
La immersió no es pot obviar, per cap raó aparentment lògica. Les mancances de la immersió (sense inspeccions, deixadesa,…) no poden justificar la seva supressió amb la falsa idea d’un suposat compliment rigorós dels percentatges judicials espanyols.
La llengua de Catalunya és el català, diu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. I aquest text legal, tot i molt retallat, recalca que serà la llengua normalment emprada i d’aprenentatge. Aquesta afirmació té l’aval del Tribunal Constitucional espanyol, des del 2010. Com també té la vigent llei de política lingüística del 1998.
La immersió lingüístic situa l’idioma català a l’ensenyament en una situació de reconeixement social i de necessitat educativa. Si hi ha percentatges imposats o reculades normatives, com ara pretenen ERC, PSC, JXCAT i PODEM, el missatge que s’envia a la societat és per desprestigiar el valor de la llengua catalana entre els seus potencials usuaris, els joves i els infants, que ja no la copsen com un tresor, segons han fet evident des de la CUP, en seu parlamentària.
El professorat i tota la comunitat educativa necessiten, i demanden constantment, idees clares i conceptes senzills. Han reclamat al Departament d’Educació una concreció en el nou escenari. Una sentència judicial espanyola no pot violentar les relacions entre les persones. La causa de la justícia és la pacificació, i fins ara, manifesten, no hi ha hagut cap conflicte. Sembla, potser que la justícia espanyola cerqui el contrari: embolics i problemes.
Les reacció espanyola a la salut de l’idioma català, com realitat notòria i un èxit espectacular del model d’immersió lingüística, és desproporcionada. Les entitats contràries a qualsevol reacció legislativa al 25% veuen aquesta sentència espanyola com una oportunitat d’afirmació nacional, transversal i oberta.
El relat català sobre la legalitat del referèndum d’autodeterminació del primer d’octubre de 2017 enllaça amb la legitimitat absoluta del model d’immersió lingüística. No pot tornar a passar que els poder públics catalans, com va passar amb l’aplicació del 155, es posin al servei de les decisions espanyoles, si més no de forma activa, “impulsant reformes legislatives que redundin en la ruptura social i nacional de Catalunya”, expressen alguns dels membres de les entitats esmentades, a títol personal.
Els mateixos polítics catalans que van col·laborar amb el 155, la intervenció administrativa de l’autonomia política catalana, ara són els que volen liderar la destrucció del model d’immersió lingüística. Segurament, aquesta setmana, en el Parlament de Catalunya es consumarà una ruptura evident de la normalitat catalana a les escoles. La legalitat catalana podria sortir reforçada amb la simple convicció de que la sentència espanyola s’ha extralimitat en les seves funcions i no té cap sentit lògic la seva aplicació, com distingits col·lectius de juristes han destacat.