El Govern català es va prestar a fer una consulta sobre la candidatura de Barcelona/Pirineus als Jocs Olímpics d’Hivern del 2030. Tot i que no es coneix encara l’abast de la consulta, el Govern català ha tancat documents tècnics i detalls executius per a la candidatura, ha treballat amb el Comitè Olímpic Espanyol per preparar la proposta i conjuntament amb la govern aragonès ha dissenyat un projecte de seus i equipaments.
Segons el president català, amb la proposta que s’ha presentat al COE “tothom es pot sentir protagonista” d’aquest esdeveniment mundial. Això ho diu quan el govern aragonès es queixa del document final que tramitarà el COE. Aquest govern regional, ho veu, en les seves paraules “com un repartiment desigual que ignora la potència esportiva que tenim”.
En contra del previst, el COE es troba “desconcertat” perquè la part espanyola, aragonesa, és més exigent que la catalana, a l’hora de defensar el projecte olímpic. Les suspicàcies aragoneses, segons comenten, provindrien de la suposada estratègia del govern independentista català segons la qual el 2030 les olimpíades d’esports d’hivern podrien ésser l’escenari d’una ruptura democràtica amb l’estat espanyol, amb la independència.
De fet, el president Lamban presumeix de conèixer millor que ningú el tarannà català i totes les potencialitats dels seus habitants, i en desconfia plenament, sobretot després de l’experiència de Sixena, on va haver de fer valer les seves més males arts per endur-se el patrimoni cultural dipositat en el Museu de Lleida. I també perquè no vol cedir a la pressió dels 150.000 catalans que viuen en els territoris que administra desesperadament.
Tot i això, segons explica Patrícia Plaja, portaveu del govern nacional, la consulta s’acabarà fent. I aquesta és la raó per la que es modificarà la llei de consultes populars no referendàries (llei 10/2014), a fi de que es puguin fer consultes simultànies en diferents comarques, un fet que la llei no preveia explícitament i que podia viciar aquest procés consultiu.
Aquesta modificació legislativa té l’oposició frontal del Socialistes i de Podem, com a possibles socis del projecte, tenint en compte el suport espanyol a un projecte que dilueix la identitat nacional catalana, com va quedar demostrat amb el Jocs Olímpics Barcelona 1992. El tràmit d’aprovació del canvi normatiu no serà pacífic, per tant, i l’aritmètica parlamentària podria jugar en contra dels acords entre el Govern català i el Comitè Olímpic Espanyol.
Si com han expressat aquestes fonts, la consulta es fa “a principis d’estiu”, i essent un jocs on Barcelona n’és l’organitzadora, s’està pendent de conèixer si finalment també podran votar els seus habitants o només podran fer-ho els habitants d’ “algunes comarques dels Pirineus”, on no s’inclourien ni tant sols el Berguedà, el Ripollès o el Solsonès.
Tenint en compte que s’escauria la consulta més restringida per finals de juny, a tot estirar, la maquinària administrativa del Departament d’Acció Exterior, a través de la Direcció General de Participació, ja hi estaria treballant abastament, sobre un projecte concret i completament definit, que la ciutadania de Catalunya desconeix completament.
De fet, una de les principals queixes de la plataforma STOP JJOO 2030 és que no es coneix realment què s’inclou en la candidatura i com es farà la consulta. Unes queixes que comparteix àmpliament el món local (municipis i consell comarcals) afectats, directament o indirectament, tot i que per raons partidistes, s’oculta dissimuladament.
Amplis sectors socials catalans s’han posicionat contra aquesta candidatura, la qual per la via dels fets consumats sembla que vulgui prosperar. Per raons de caràcter nacional, destaca l’oposició a la candidatura olímpica de l’Assemblea Nacional Catalana i per raons de caràcter ambiental, social, econòmic i moltes altres, el reguitzell d’entitats contràries a les aspiracions del COE i del Govern català és molt important i ampli.
