Sis entitats d’arreu de l’Estat espanyol -Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, Kontseilua, A Mesa, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear- tornen a visualitzar un front comú, tal com ja van fer al desembre a Madrid, per exigir als partits polítics catalans, valencians, bascos, gallecs i balears que utilitzin el seu pes polític per forçar el govern espanyol a augmentar la presència de les llengües minoritzades a la nova llei audiovisual, que començarà a tramitar el Congrés dels Diputats aquest mateix mes de febrer amb el debat sobre la totalitat de dijous vinent. Les entitats reclamen als partits dels seus territoris que esmenin el projecte de llei espanyol durant la tramitació parlamentària per tal de garantir una presència substancial de doblatges i subtítols en llengües oficials de l’Estat diferents del castellà a totes les plataformes audiovisuals amb independència del lloc on tinguin la seva seu.
Al desembre aquestes es van reunir a Madrid i van posar sobre la taula els eixos sobre els quals havia de pivotar la nova llei per tal de garantir els drets lingüístics de tota la ciutadania. Així, van presentar una declaració amb set reivindicacions a incloure a la llei. Entre d’altres, a més de quotes de doblatge i subtitulació, que hi hagi producció anual obligatòria de totes les plataformes en sèries i pel·lícules en català, basc i gallec, que s’incorpori un règim sancionador clar en cas d’incompliment i que es computin les quotes per hores i no per títols a efectes d’impulsar no només les pel·lícules sinó també les sèries en llengües minoritzades. La pressió política i social exercida fins al mes de desembre de l’any passat va fer que el projecte de llei presentat pel govern espanyol inclogués l’obligatorietat de les plataformes amb seu a l’Estat a incorporar els doblatges i els subtítols ja existents als seus catàlegs “sempre que estiguin disponibles i sigui tècnicament viable”, un matís que les entitats reclamen eliminar per evitar possibles al·lusions del compliment de l’obligació.
Pel què fa a la presència de doblatges i subtítols a les plataformes amb seu a l’estranger i arran de l’acord sobre la llei anunciat entre el PSOE i ERC, el Ministeri que presideix Nadia Calviño va acceptar crear un fons per subvencionar noves versions en aquestes altres llengües oficials, mesura que les entitats veuen com a clarament insuficient, atès que no respon a cap garantia recollida a la pròpia llei. D’una banda, es tracta d’una partida pressupostària que pot no tenir continuïtat en el futur i, de l’altra, la seva efectivitat depèn de la predisposició de les plataformes a l’estranger d’aprofitar aquestes subvencions. És per això que les entitats demanen que la presència de continguts en català, basc o gallec en aquestes plataformes no depengui de la voluntat de les plataformes situades a l’estranger sinó de quotes que cal introduir a la llei, tal com passa ara en el cas del castellà.
Les entitats també reclamen que les quotes d’inversió i producció de nous continguts en versió original en aquestes llengües sigui més alta de la prevista inicialment tant en el projecte de llei com en l’acord anunciat pel PSOE i ERC. L’acord estableix que les plataformes hauran de destinar-hi el 0,5% de la seva facturació anual a l’Estat, un percentatge que es traduiria a uns 15 milions d’euros aproximadament, una xifra clarament insuficient. Per això demanen que sigui de, com a mínim el doble, corresponent al pes poblacional dels territoris amb llengües pròpies diferents del castellà.
La tramitació de la reforma de la Llei General de Comunicació Audiovisual de l’any 2010 ve obligada per la transposició de la Directiva europea sobre la matèria que es va aprovar l’any 2018 i que contempla, com a novetat, la possibilitat dels Estats Membres d’incloure obligacions de finançament anticipat per les plataformes situades a l’estranger. La directiva europea assenyala amb claredat que les legislacions estatals han de respectar la Convenció de la UNESCO de promoció de la diversitat cultural i lingüística.
Les entitats constaten el menyspreu absolut que han tingut la majoria de plataformes internacionals per les llengües pròpies dels diferents territoris de l’Estat durant els gairebé deu anys que fa que algunes d’elles van començar a instal·lar-s’hi i és per això que clamen que no es pot deixar passar una oportunitat -la reforma de la llei audiovisual, que es produeix aproximadament una vegada cada deu anys- per establir obligacions lingüístiques molt clares cap a aquestes.
