El Govern ha aprovat declarar Bé Cultural d’Interès Nacional la Col·lecció Folch de minerals. La coneguda com a “Col·lecció Folch” està considerada com una de les millors col·leccions de mineralogia a escala mundial i és fruit de la recol·lecció i estudi del senyor Joaquim Folch i Girona (1892-1983). El senyor Folch va destacar com a geòleg i enginyer, impulsor de la mineria i la metal·lúrgia del plom a Catalunya (mines de Bellmunt del Priorat), i fundador l’any 1917 de la fàbrica de pintures Industrias Titán S.A.
La recollida de minerals per a la seva col·lecció personal es va iniciar al voltant de 1908 i va anar augmentat fins a la seva mort, el 1983. Després, els seus descendents van continuar amb la cura i conservació de la col·lecció i la van ampliar amb nous exemplars. Actualment, està formada per 11.922 minerals.
La col·lecció mostra una enorme geodiversitat, hi ha una bona representació d’espècies procedents de Catalunya, de la península ibèrica i de tot el món. Amb el criteri sistemàtic de la recol·lecció, l’any 1984 la Col·lecció Folch comptava amb 868 espècies minerals de les 3.300 conegudes i registrades en aquells moments. Això significava el 26% del total.
La catalogació de la Col·lecció es distribueix, bàsicament, en 10 grups:
- Elements Natius: 301 exemplars
- Sulfurs i sulfosals: 1450 exemplars
- Halurs: 468 exemplars
- Òxids i Hidròxids: 2417 exemplars
- Carbonats i Nitrats: 1582 exemplars
- Borats: 89 exemplars
- Sulfats: 833 exemplars
- Fosfats: 1448
- Silicats: 3283 exemplars
- Compostos orgànics i minerals per revisar la seva classificació i roques: 51 exemplars. Entre ells es troben 17 registres de meteorits.
El gran interès d’aquesta col·lecció es troba en la unitat amb què es presenta actualment, amb especial atenció als conjunts que provenen geogràficament de Catalunya i Espanya, dels que s’ha d’evitar la seva disgregació.
Les qualitats que destaquen d’aquesta col·lecció són, segons els experts: la bona i acurada classificació de les mostres; la bellesa de les espècies exposades; la raresa de moltes espècies (molts dels jaciments d’on es van extreure ja no existeixen o és impossible accedir-hi); la bona representació de les espècies de Catalunya, de la península ibèrica i de tot el món i l’enorme interès didàctic del seu conjunt.
Per una altra banda, és destacable l’arxiu documental de cada peça, en el qual hi ha una correcta descripció de la geologia relacionada amb l’indret de la troballa, pràctica poc comuna entre els col·leccionistes de minerals i que resulta cabdal per entendre el context geològic on s’han trobat les espècies. Per aquest motiu, les peces no es poden dissociar de l’arxiu que les acompanya.
A part de la representativitat geogràfica i tipològica de les mostres minerals, la formació cronològica d’aquesta col·lecció il·lustra l’evolució de la mineria d’arreu del món. Així mateix, és un reflex de les aficions i activitats “científiques” de la burgesia catalana de principis del segle XX, que cultivaven el col·leccionisme tant d’espècies del món natural com del patrimoni històric i cultural.
