El passat 18 de maig de 2021 (veure notícia), Solidaritat va comunicar la seva oposició a la formació d’un Govern entre Esquerra Republicana i Junts, arran de la lectura de l’Acord de Govern on, segons la nostra opinió, no es recollien acords estratègics ni tàctics. Vam afirmar, aleshores, que l’Acord no responia a l’objectiu de fer la Independència.
Malauradament, només han calgut 6 mesos per confirmar la nostra anàlisi de l’Acord de Govern i, per concretar-ho, ens centrarem en tres fets que són determinants de l’actual paràlisi en l’assoliment d’objectius nacionals.
PRIMER. L’acord deia el següent: “ERC i Junts es comprometen a prosseguir els treballs de reformulació del Consell per la República i treballaran pel seu impuls i reconeixement en tant que institució republicana”. La realitat, però, ha estat que la direcció d’ERC ha promogut el boicot a la constitució del Consell de Representants del Consell. No només això, sinó que perfils significatius d’aquest partit van iniciar una campanya a les xarxes per intentar deslegitimar el Consell, donant la imatge que només representava a Junts.
SEGON. L’acord preveia l’obertura d’un “Procés de negociació […] que estarà sotmès a una monitorització amb objectius verificables per tal de garantir l’avaluació contínua sobre el grau d’assoliment de les fites metodològiques i polítiques plantejades prèviament…” Lamentablement, la Taula de negociació s’ha constituït sense objectius polítics, fites verificables ni metodologia clara. A això, que ja seria greu per si mateix, cal afegir-hi el veto que el MH President de la Generalitat, Pere Aragonès, va imposar als representants proposats per Junts per Catalunya. D’aquesta manera, s’asseguren que no hi ha cap veu discordant que pugui explicar la realitat de la Taula de negociació.
TERCER. L’aprovació dels Pressupostos de la Generalitat trencant la majoria del 52% independentista sorgit de les darreres eleccions autonòmiques. Malauradament, la manca d’unitat estratègica de l’independentisme, que fins ara era més que evident en l’acció política i parlamentària a les Corts espanyoles, s’ha traslladat a les institucions autonòmiques.
Tot això ens fa arribar a una reflexió que, entenem, cal plantejar al conjunt de l’independentisme. Fins a quant es mantindrà la ficció de la falsa unitat de l’independentisme?
No podem malbaratar els anhels i el compromís de la voluntat majoritària de l’independentisme en baralles estèrils per les institucions autonòmiques que com veiem no serveixen per fer respectar la voluntat democràtica representada al Parlament. Un exemple clar és el desmantellament progressiu del model d’escola catalana, sense que les institucions autonòmiques siguin efectives ni eficaces per aplicar el model decidit democràticament per les institucions catalanes. Cal que assumim l’evidència i deixem d’enfortir les institucions de l’Estat espanyol. Fem una crida a Junts per replantejar la seva posició al Govern de la Generalitat per desmarcar-se del fracàs rotund que suposarà aquesta legislatura. En cas contrari, ens veurem abocats a ser-ne corresponsables i a no representar una alternativa creïble davant la societat.
Amb aquest objectiu, Solidaritat organitzarà unes jornades de debat per analitzar la situació actual i les perspectives de l’independentisme per a fer efectiva la República catalana.
