image_pdfimage_print

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que a partir del 2023 assumirà la gestió de Rodalies Lleida a través de FGC. Aquesta decisió es fonamenta en l’aplicació de la competència exclusiva en transport de l’article 169 de l’Estatut d’Autonomia. Cal tenir en compte que Catalunya té la competència exclusiva sobre els transports, de tots tipus, que transcorrin íntegrament dins el territori nacional.

En ple debat sobre l’abast de les Rodalies Barcelona i les seves deficiències històriques, aquesta notícia posa en evidència, segons s’ha destacat, que la principal dificultat per assumir-les és de tipus financer, ja que la substitució d’operadors, pels trajectes de curt recorregut o interiors en el país, es pot programar de manera efectiva per part del govern, tot mantenint i millorant el servei.

En el cas de Rodalies Lleida, el govern no sols assumirà les funcions de l’operador actual sinó que les ampliarà amb noves línies. Seran les línies Lleida Cervera, sobre la qual hi ha una previsió important de demanda (amb estacions a Mollerussa, Tàrrega, Bellpuig…) i també la línia Lleida Manresa, que es preveu connectar amb els serveis de Manresa a Barcelona, a l’espera dels estudis d’enllaç Cervera Igualada per completar un trajecte entre Igualada i Barcelona.

Publicitat
Publicitat

Aquests canvis, molt esperats, arriben després de recuperar amb èxit la línia Lleida Pobla de Segur, coneguda com el Tren dels Llacs, suposaran l’adquisició de quatre nous trens, a fi de millorar la freqüència, doblant les actuals. També es destinarà una dotació a manteniment, de 20 milions d’euros en 15 anys, per poder garantir la fiabilitat que un servei públic ferroviari necessita oferir (puntualitat i previsió, són dos elements absolutament indispensables, per obtenir un èxit d’explotació).

El titular del govern català en aquesta matèria ha reconegut que aquesta opció seria extrapolable a tota la xarxa de Rodalies que ara explota un altre operador. Tanmateix, també ha assegurat que Rodalies Lleida és assumible econòmicament perquè només representa el 10% de la xarxa ferroviària de proximitat que podria gestionar FGC. Una dada concloent que posa en evidència l’estrangulament financer que en l’exercici de les competències exclusives catalanes es pateix dins l’autonomia actual, la qual les pot i ha d’exercir, tant sí com no.