El 21 d’octubre hi ha prevista la presentació d’un documental que recordarà l’inici de la segona època d’or castellera per commemorar els primers 4 de 9 i 5 de 8 del segle XX que es van aconseguir durant la diada de Santa Úrsula de 1981, a càrrec de les colles Vella i Joves de Valls respectivament. La finalitat del projecte és donar difusió a les innovacions i novetats a partir d’entrevistes a castelleres, periodistes i altres protagonistes d’aquestes fites. Compta amb el finançament de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial i l’Ajuntament de Valls i estarà dirigit per Maria Roig Alsina.
Els més veterans de les colles i la lluita contra la Covid, protagonistes de la Nit de Castells, ja que ha representat una aturada llarga a l’hora de fer castells o d’assolir la normalitat, tant dels assajos com de les celebracions. En el primer gran acte casteller fet després del confinament, a Reus, on es lliuraren els Premis que han celebrat la seva 15a edició sota l’espot “Tornarem”: “L’entitat Adifolk va rebre el guardó Ambaixador Castells per la convocatòria de les trobades internacionals de cultura popular catalana. I en la mateixa gala es van lliurar els Premis Repsol de Fotografia castellera, que aquest cop s’han centrat en imatges de la dècada del 2010 al 2019. Lins Griñó, en categoria professional, i Esteve Moles, en la de votació popular, van ser els guanyadors” [+Tornaveu].
En el marc d’innovació que està patint aquest àmbit, convé esmentar un projecte molt interessant que li pretén donar un altre punt de vista. Endegat per la Universitat de Girona i la Universitat Politècnica de Catalunya, pretén proposar un model matemàtic, obtingut a partir de les forces que intervenen en un castell, que estudiï l’estructura d’aquestes construccions i els seus moviments”; sorgí en el marc del 158è European Study Group.
Una publicació dona continuïtat a la producció i estudis sobre el fet Casteller. El passat 10 de juny fou presentada a l’Institut d’Estudis Catalans, per la Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), la tesi doctoral d’Aida Ribot Bencomo, de la Universitat de Califòrnia a San Diego, titulada “Els castells en la construcció d’una comunitat catalana” sobre la relació entre el fenomen casteller i el cos, la llengua i les identitats a Catalunya.
Aquesta presentació s’inscriu en el cicle «Noves tesis en sociolingüística catalana» que ofereix una plataforma de difusió dels resultats de les recerques de doctorat en sociolingüística fetes des dels territoris de llengua catalana o sobre la llengua catalana.
La presentació de l’actualització del Diccionari casteller del TermCat i amb el suport del Consorci de Normalització Lingüística de Catalunya, la primera edició del qual data de 2007, el maig d’enguany és també resultat de què la llengua catalana està viva i que enriqueix aquest: “Les fitxes del diccionari contenen denominacions i definició en català, amb algunes notes amb informació complementària diversa, i també equivalents en anglès i les definicions traduïdes del català a l’anglès” (el podeu consultar fent clic en aquest enllaç). El 2019-2020 també ha vist la llum l’edició de l’Enciclopèdia castellera que tindrà nou volums amb la voluntat de difondre la sociologia dels castells i la seva projecció al món.
Ara només falta que es concreti el projecte Museu Casteller de Catalunya (Valls): “té la voluntat d’esdevenir un autèntic centre obert per a la interpretació del fenomen casteller, que va més enllà de la superfície de les seves sales d’exposició.
Món Casteller és un passeig innovador i tecnològic per l’essència del fet casteller. Què són i què hi ha al darrere dels castells? Quines sensacions individuals i col·lectives desperten? Benvinguts al centre del món casteller”.
