La nova versió de l’avantprojecte de la Llei general de la comunicació audiovisual espanyola, que ha de servir per transposar la directiva europea sobre la matèria i que ara es troba en fase de consulta pública, continua sense garantir el pluralisme lingüístic als mitjans audiovisuals. De fet, l’avantprojecte ni tan sols en fa esment a l’article 5, dedicat a definir aspectes relacionats amb el pluralisme que ha de regir en aquests mitjans.
Plataforma per la Llengua i l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) han presentat al·legacions a l’avantprojecte, publicat pel govern espanyol a finals de juny. Les entitats reclamen, per exemple, que la nova llei obligui les plataformes de vídeo sota demanda, com Netflix, Disney+ o HBO, a tenir com a mínim el 60% del seu catàleg disponible en català, aranès, basc o gallec, ja sigui perquè és la versió original del contingut com perquè s’ofereix doblada i subtitulada.
Les dues entitats també han proposat d’establir incentius econòmics vinculats a l’oferta idiomàtica de les plataformes i han aprofitat per recordar que l’establiment d’obligacions de tipus lingüístic ja és una realitat en alguns països d’Europa. A França, per exemple, es va transposar la directiva europea sobre el sector audiovisual el passat mes de juny i a la nova llei ha quedat establert que el 80% de la inversió de les plataformes en obra europea ha de destinar-se a contingut en francès.
Plataforma per la Llengua i l’AADPC han destacat que aquestes obligacions de tipus lingüístic estan garantides per Convencions de la UNESCO, la Carta Europea de Drets Fonamentals, la mateixa Directiva europea i fins i tot per la jurisprudència europea.
Per una llei que protegeixi l’audiovisual en català
La directiva europea estableix que les plataformes de televisió a la carta sota demanda han de finançar la producció d’obres europees. Segons l’avantprojecte de llei proposat pel govern espanyol, les plataformes haurien de destinar el 40% d’aquesta quota europea a produir pel·lícules o bé en castellà o bé en alguna de les llengües oficials a territoris de l’Estat espanyol. Les dues entitats consideren que aquesta mesura perjudica les llengües minoritzades, que haurien d’estar protegides de manera específica, i per això reclamen que la llei estableixi que un 20% d’aquestes obres europees hagin de ser en llengües diferents de la castellana. A banda d’uns mínims d’oferta obligada, també han al·legat que els prestadors de serveis de vídeo sota demanda estiguin obligats a incloure aquestes llengües en les seves interfícies.
Una de les novetats de la nova versió de l’avantprojecte de llei respecte del que havia presentat el govern espanyol el novembre de l’any passat, és que s’obligarà les plataformes digitals amb seu a l’estranger però operatives al territori espanyol (com Disney+ o HBO) a destinar l’1,5% de la seva facturació estatal a finançar RTVE. Plataforma per la Llengua i l’AADPC demanen que aquest finançament sigui compartit amb els ens públics de ràdio i televisió autonòmics dels territoris amb llengua pròpia, i ha proposat que els ingressos generats en aquests territoris se cedeixin a aquestes corporacions.
Una transposició que arriba tard
La modificació de la Llei general de la comunicació audiovisual espanyola ve imposada per la Directiva europea sobre la matèria, aprovada l’any 2018, i els estats de la Unió Europea tenien fins al setembre del 2020 per transposar-la a la seva legislació. El govern espanyol va presentar un avantprojecte el novembre de 2020, però la llei no va arribar a tramitar-se al Congrés dels Diputats perquè l’executiu va decidir de fer modificacions a principis d’aquest mes i, per tant, ara ha de tornar a passar pel tràmit de la consulta pública.
França va dur a terme una transposició ambiciosa de la directiva a través d’un decret publicat el mes de juny passat, en el qual obliga les plataformes a invertir en finançament d’obra europea entre un 20% i un 25% dels ingressos generats al país. Per una altra banda, el govern espanyol té la intenció de deixar-ho en un 5% i prou, una xifra insuficient que també ha estat esmenada per Plataforma per la Llengua i l’AADPC.
