El Consell Executiu ha designat la presidència de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat; a la Comissió Bilateral d’Infraestructures; a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, i a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat, així com els representants de la Generalitat de Catalunya en cadascuna d’aquestes comissions.
La reestructuració del Departament de la Presidència atribueix a la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament exercir les funcions de secretaria de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, de la Comissió Bilateral d’Infraestructures i de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat.
Amb aquestes designacions el Govern posa en marxa els mecanismes que són de la seva responsabilitat pel que fa a les relacions institucionals entre el Govern de la Generalitat i el Govern espanyol.
Comissió Bilateral Generalitat-Estat
Aquesta Comissió és el marc general i permanent de relació entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat als efectes de la participació i la col·laboració de la Generalitat en l’exercici de les competències estatals que afectin l’autonomia de Catalunya, com també de l’intercanvi d’informació i l’establiment, quan escaigui, de mecanismes de col·laboració en les respectives polítiques públiques i els assumptes d’interès comú.
La Comissió Bilateral Generalitat-Estat és presidida per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà i estarà integrada pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; el conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró; la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca; la delegada de la Generalitat a Madrid, Ester Capella, i el secretari general del Departament de de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font, excepte en el cas que, en funció dels temes a tractar, la consellera de la Presidència consideri oportú designar un altre representant.
Les funcions de secretaria de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat són exercides pel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas.
Abans de cada reunió del Ple de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, el Govern s’adreçarà als grups parlamentaris perquè cadascun d’ells, si ho consideren convenient, designin la persona que els representarà en les reunions prèvies que celebri la representació de la Generalitat.
Comissió Bilateral d’Infraestructures
La disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures, exclòs el Fons de Compensació Interterritorial, s’ha d’equiparar a la participació relativa del producte interior brut de Catalunya en relació amb el producte interior brut de l’Estat per un període de set anys. El mateix apartat afegeix que aquestes inversions poden emprar-se també per a l’alliberament de peatges o la construcció d’autovies alternatives.
En un segon apartat de la disposició addicional tercera s’estableix que, per tal de complir la finalitat esmentada en l’apartat anterior, s’ha de constituir una Comissió integrada per les administracions estatal, autonòmica i local.
Aquesta Comissió és presidida pel vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, i els representants designats són el secretari general d’Economia i Hisenda, Jordi Cabrafiga; la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca; el secretari general de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font; la presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya, Olga Arnau, i el president de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, Lluís Soler.
Les funcions de secretaria de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat són exercides pel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas.
Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat
La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat és l’òrgan bilateral de relació entre ambdues administracions en l’àmbit del finançament autonòmic. Li corresponen la concreció, l’aplicació, l’actualització i el seguiment del sistema de finançament i també la canalització del conjunt de relacions fiscals i financeres de la Generalitat i l’Estat.
Aquesta Comissió és presidida pel conseller d’Economia i Hisenda, Jaume Giró, i els representants que en formaran part són la secretària general de la Presidència, Núria Cuenca; el secretari general d’Economia i Hisenda, Jordi Cabrafiga; el secretari del Govern, Xavier Bernadí; la directora general de pressupostos; Anna Tarrach i la secretària d’Hisenda, Marta Espasa.
Les funcions de secretaria de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat són exercides pel director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas.
Comissió Mixta de Transferències Estat – Generalitat
Aquesta Comissió Mixta té l’objectiu de fer efectius els traspassos dels serveis inherents a les competències que corresponen a la Generalitat.
La presidència l’exerceix la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i els representants de la Generalitat de Catalunya són el vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró; la secretària general de la presidència, Núria Cuenca; el secretari del Govern, Xavier Bernadí; el secretari general d’Economia i Hisenda, Jordi Cabrafiga; el secretari general de la Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font; el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas, i la delegada del Govern de la Generalitat a Madrid, Ester Capella.
La consellera de la Presidència, en funció dels temes a tractar, designarà dos representants més de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat.
Les funcions de secretaria de la representació de la Generalitat de Catalunya a la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat són exercides per un funcionari de l’Oficina de Seguiment i Suport a les Comissions Paritàries Estat-Generalitat, designat per la Comissió.
Per altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha defensat aquest matí que centrarà els seus esforços durant els mesos de juliol i agost en aconseguir un “gran consens a Catalunya” per tal que la proposta que el Govern porti a la taula de diàleg amb l’estat espanyol sigui “una proposta de país”. “Les setmanes que venen hem de perfilar un gran acord, que ha de ser l’acord per l’Amnistia i la Autodeterminació, per poder anar amb tota la força a la mesa de negociació de setembre”, ha destacat.
En una entrevista a Catalunya Ràdio l’endemà de la seva reunió amb el president espanyol, el cap de l’Executiu ha insistit que “tothom està d’acord en acabar amb la repressió i en què Catalunya ha de poder votar el seu futur amb llibertat” i que sobre aquests dos pilars cal construir aquest acord. Per fer-ho possible, ha explicat que es treballarà primer amb les forces polítiques que van facilitar la investidura, amb la voluntat, després, “d’intentar sumar-hi personalitats, forces polítiques, entitats socials i institucions, perquè són consensos molt amplis”.
Aragonès ha reiterat que ahir va constatar que les posicions amb el govern espanyol estan encara allunyades i que, davant la manca de proposta per part de l’Estat, el referèndum “és un procediment on totes les parts s’hi poden sentir identificades”. “Els que defensen Catalunya dins d’Espanya s’han d’atrevir a guanyar un referèndum, però no han de tenir por a perdre’l. Els que rebutgin aquesta idea han de posar sobre la taula una proposta que també encabeixi els independentistes i els que no ho són”, ha demanat.
En aquest sentit, el president s’ha mostrat absolutament confiant en la proposta de l’independentisme i ha destacat que “no renunciarem a l’amnistia ni a l’autodeterminació. No hem fet tot aquest camí per renunciar-hi”. “El projecte de l’estat espanyol que defensa Pedro Sánchez és tan poc seductor que no pot sotmetre’l a les urnes a Catalunya perquè s’hi afegeixin els catalans? No s’atreveixen a guanyar-ho a les urnes? Nosaltres no renunciarem i persistirem. Persistència, perseverança i perspectiva”, ha reblat.
Delegació institucional per a la taula de diàleg
En relació a la propera reunió de la taula de diàleg el mes de setembre, Aragonès ha explicat que la part catalana estarà formada per una “delegació fonamentalment institucional”, que es decidirà en el marc de l’Executiu, però que els màxims dirigents dels partits que formen el Govern “hi tindran un paper molt rellevant”. Ha remarcat en què “ningú ha posat vetos”, però que “no són tan importants els noms, sinó que en aquest camí, que sabem que serà difícil, hi posem tota l’ambició”. “Anem a fer la negociació més complexa de la història contemporània de la Generalitat. És un esquema diferent on la part catalana hi ha d’anar molt preparada i dedicarem les properes setmanes i mesos a tenir la màxima preparació”, ha afegit.
Preguntat sobre la repressió, ha insistit que “tots som conscients que, si es vol avançar en una negociació global, cal que l’Estat assumeixi l’informe del Consell d’Europa” i que el govern espanyol “faci passos” en els processos oberts pel Tribunal de Comptes. “Més enllà de la decisió final, el que tenim de moment és una decisió prèvia que pot suposar l’embargament del patrimoni de moltes famílies. Aquesta situació d’indefensió posa molt més difícil que es pugui fer un diàleg honest i franc. Necessitem treure tota la pressió”, ha exposat.
I, en aquest àmbit, ha assegurat que la Generalitat “estudiarà i seguirà treballant en totes les mesures que permetin aturar aquesta situació” i, “si tenim una proposta sòlida, eficaç, que no generi falses expectatives i que permeti aturar aquesta situació, no dubtarem en aplicar-la”.
“La nostra prioritat és la relació bilateral entre governs”
En relació a la seva participació en la Conferència de presidents convocada pel govern espanyol el mes de juliol, el president ha assegurat que “la nostra prioritat és la relació bilateral entre governs, perquè creiem que és on és útil”. Per a Aragonès, “aquestes reunions són més una escenificació que no un treball, una foto, i ja en portem masses”. Per això, ha declarat, que “a no ser que hi hagi algun canvi molt substancial, la meva previsió és mantenir exclusivament la interlocució amb el president espanyol en aquest àmbit bilateral, i no en l’àmbit de la conferència de presidents”.
En un altre moment de l’entrevista, preguntat sobre la seva assistència al sopar d’inauguració del Mobile, on també hi va ser present el rei Felip, el president ha deixat clar que el Govern “no deixarà cap espai de poder ni cap espai de governabilitat en mans del govern ni de les institucions espanyoles”. I ha afegit: “allà on hi hagi interessos socials, econòmics, culturals de Catalunya, en esdeveniments rellevants, hi serem”.
El cap de l’Executiu ha explicat que no va parlar amb el rei sobre Catalunya, però ha assegurat que espera tenir-ne ocasió, perquè el monarca “ha de sentir per part del president de Catalunya l’exigència que han de fer una profunda reflexió, perquè el 3 d’octubre, amb el seu discurs, va donar pàtina de legitimitat i via lliure al “a por ellos” de la guàrdia civil i la policia nacional que ens va picar l’1 d’octubre, però també a tota la repressió que ha seguit”.
