A la Catalunya del Nord hi ha certa incredulitat sobre l’abast de la novetat legislativa francesa. Pels catalans de l’Estat francès, l’aprovació de la llei de llengües francesa és una fita històrica que pot canviar moltes coses i que replanteja moltes prioritats.

Per a la protecció de les llengües nacionals, també dites regionals, l’Assemblea Francesa ha optat pel model d’immersió en el sistema públic, com el millor mecanisme per garantir-ne la protecció i creixement. Un model que les autoritats catalanes sempre han defensat i que l’Estat espanyol, en canvi, qüestiona, tot impedint l’ús del català com llengua vehicular amb normalitat.

Aquesta nova realitat ha sorgit d’una proposició de llei dels diputats de l’oposició amb representació a la cambra legislativa de la república. La seva idea era establir un mecanisme legal i oficial per protegir les “llengües regionals” i resulta que per sorpresa, sobretot del govern Macron, ha estat votada per majoria. Un fet inaudit però que demostra com la democràcia, van declarar després, funciona si hi ha llibertat i els polítics exerceixen com cal la seva funció representativa.

Publicitat
Publicitat

La decisió legal, tanmateix, no ha estat sobtada. Des del 2017 s’hi estava treballant. I el tràmit parlamentari va començar el 2020, i també va passar pel Senat, i finalment la cambra de diputats hi ha votat a favor, amb una majoria folgada, tot establint mecanismes de finançament i pedagògics per garantir que les llengües existents al seu territori, amb expressió també del català, siguin ben considerades i defensades pels poders públics.

El debat visceral que es va generar entre els assistents, molts d’ells parlants d’aquestes llengües pròpies de les nacions subjacents, va ser molt rellevant. Cal recordar que Jean Castex, l’actual primer ministre francès, és catalanoparlant amb normalitat. I com ell molts altres polítics francesos. I així és com una majoria molt qualificada va fer valer les seves arrels i els seus anhels. Van triomfar les nacions, van decidir que no volien desaparèixer, explicaven en sortir d’aquesta sessió històrica.

La immersió dins el sistema públic és imprescindible per mantenir viva una llengua. I la república francesa hi ha apostat decididament. El jovent i els infants tenen tot el dret a saber i dominar la llengua dels seus antecessors, explica la llei aprovada a l’Assemblea Nacional, i per això, els arguments contraris a la immersió (com una eventual pèrdua d’influència del francès) no van obtenir suports. Hom sap a França que el francès és totalment dominant i que són les llengües nacionals les que estan sent constantment depauperades.

Cal destacar la constància dels diputats de LREM Christophe Castaner i Alexis Corbière a l’hora d’obtenir una victòria legislativa d’aquesta importància la qual pels catalans és igualment o més rellevant. L’ensenyament i aprenentatge del català dins la xarxa pública de centres francesos és una obligació que implica a tothom i s’ha d’aplicar amb diligència, vet aquí la força de la llei.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here