El fins ara president de l’històric sindicat FNEC Ferran Vilari ha deixat pas a Ferran Piqué, estudiant de la UPF, després d’un congrés en què s’han renovat els ideals fundacionals de servei i compromís amb Catalunya.
Els militants d’aquest sindicat tenen la gran responsabilitat de mantenir el lideratge social en clau nacional, segons van explicar. Servir a la universitat, a les universitats catalanes, és una manera privilegiada de servir al país, aquest poble i a la seva nació, es va insistir.
El congrés, celebrat a l’Orfeó Gracienc, va estar presidit per l’actual presidenta de l’Assemblea i antiga militant de la FNEC, Elisenda Paluzie. Un fet que no és casual a l’hora de reivindicar, amb sintonia, la necessitat i la validesa de la via unilateral per assolir els objectius que nacionalment pertoquen als catalans.
Com han dit en el passat molts membres de la Coordinadora Nacional, òrgan de govern del sindicat, “és un honor servir al país des d’aquesta instància universitària”. Un fet que demostra el tipus de fidelitat i convicció dels seus membres i que queda revalidat novament després d’aquest congrés nacional del 27 de febrer de 2021.
La FNEC a la universitat catalana és la punta de llança d’un projecte col·lectiu, cívic i acadèmic, que va arrencar el 1932 i que ha “ha aplegat a moltes generacions al servei de la universitat i el país”. I aquest servei, ara per ara, passa “per no renunciar a res i per conquerir-ho tot”, com deia un dels seus assistents. Així hom, situa l’activitat d’aquest grup organitzat al costat de l’independentisme radical, sense cap concessió i plenament decidit.
Un llibre documenta i explica la història d’aquesta entitat. Història de la FNEC: la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya de 1932 a 1986, escrit per Arnau Figueras i Sabater. S’hi recorda com aquesta entitat va ésser expressament il·legalitzada el 1939 per les forces feixistes espanyoles, però que tot i així va continuant vivint a l’exili. També fa esment del lema de J.V. Foix en referència als joves que diu: “ultra estudiar, han d’esdevenir activistes d’allò que suposa la revitalització de la nostra cultura i l’elevació social i política del país”. I la cosa continua i continuarà.
