Aleix Renyé, actualment vivint a la Catalunya del Nord, i gran coneixedor de la seva realitat propera, ha manifestat sobre l’adhesió del Parlament de Catalunya a l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia que “Ara només caldria que Catalunya del Nord tingués veu pròpia al Parlament d’aquesta Catalunya hispanòfona”.
Des de les instàncies catalanes del nord del país no es comprèn com s’ignora la realitat de persecució i negació de la llengua catalana en els territoris sota domini francès. En aquest sentit, entenen, molts d’ells, que els catalans del Principat s’obliden d’una part del país i s’avenen amb els que els hi volen mal.
La participació institucional del Parlament de Catalunya dins d’aquest àmbit de col·laboració lingüística francesa s’entén com un èxit i el fruit de dotze anys de feina permanent, ja que es podrà fer de caixa de ressonància de la realitat catalana, asseguren aquestes fonts oficials parlamentàries.
Tanmateix, la república francesa no ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, segons la qual aquest estat veí hauria de promoure l’ús oral i escrit del català en els àmbits de la vida pública i en la vida privada. També hauria de respectar l’àrea geogràfica del català, de manera que s’assegurés que les divisions administratives no fossin cap obstacle en la promoció de la nostra llengua. Finalment, hauria de posar a l’abast de la població de la Catalunya del Nord formes i mitjans adequats d’ensenyament i d’estudi del català. Però com és sabut, la república francesa no fa pràcticament res de tot això i imposa, de forma certament despòtica, segons denuncien entitats culturals d’aquest territori, la llengua francesa.
La sensibilitat cultural i lingüística nord-catalana ha crescut i consolidat en els darrers anys, i per aquest motiu, catalans d’aquesta zona han expressat la seva “sorpresa per com el Parlament de Catalunya s’ha adherit de franc a una francofonia sense el reconeixement i reforç previ de la llengua catalana”. Entenen que la “més elemental reciprocitat s’imposa en un context de reconeixement mutu en l’àmbit lingüístic”.
A ulls d’un resident a Sant Llorenç de la Salanca, amb qui hem pogut parlar, “el suposat prestigi democràtic de l’Estat francès no és pas justificat” atesa la seva manca de respecte envers les cultures i pobles que el conformen. De fet, admet que “hom viu una idea dels ideals republicans francesos que no s’adiuen amb la realitat, sobretot des de la guerra d’independència d’Algèria”. Per tant, tot i que es tracta d’una determinada opinió, afegeix que molts altres nord-catalans subscriuen la seva perplexitat per la decisió del Parlament de Catalunya. De fet, l’entenen precipitada, incoherent i poc justificada, pensant en la nació.
