Assemblea de Sabadell recupera un espectacle en forma de retòrica parlamentària on es reprodueix el dilema històric sobre l’acció política catalana. Pels organitzadors d’aquest esdeveniment cultural, la clau passa per com resolen o expliquen ambdós líders els fets d’octubre de 1934.
Com bé saben els lectors, durant l’octubre del 1934 el govern autònom català es va plantar, de la mà del president Companys, davant la deriva conservadora espanyola del tot contrària a les seves posicions, les quals l’altre polític català Cambó justificava com a necessàries.
La representació està ideada i dirigida per Frederic Roda Fàbregas, per a qui l’exercici representa una fórmula de debat polític que és ben viu i sobre el qual val la pena de tornar-hi. Una fórmula de reflexió col·lectiva que l’Assemblea assumeix com a necessària i imprescindible.
El treball escènic el fa un únic actor, Carles Martínez, el qual, segons molts dels espectadors que l’han pogut escoltar, els ha deixat ben impressionats, no sols per la seva claredat expressiva sinó sobretot per la vigència de moltes de les seves declamacions. Amb aquest espectacle, manifesten aquests espectadors, “recuperem una memòria molt nostra” però que “sovint deixem de banda, encegats pels afers del dia a dia”.
El desenllaç, recordem-ho, va ser l’empresonament del govern català en pes després de la mobilització de l’exèrcit republicà espanyol. I aquí hi ha també, segons els organitzadors, una de les claus del paral·lelisme amb la situació actual.
