La discriminació del català a les aules de les universitats catalanes es manté i s’intensifica. Per això, la Plataforma per la Llengua alerta dels incompliments freqüents de les normatives autonòmiques i universitàries en matèria de llengua. Així, mostra preocupació per un augment de les queixes d’estudiants que volen exercir el seu dret d’estudiar en la llengua pròpia del país. Segons dades de l’ONG del català, les queixes per discriminació lingüística han crescut un 135% durant aquest 2020, respecte de tot el 2019. L’any passat el total de queixes es va quedar en les 14. Aquest any, que encara no s’ha acabat, les queixes presentades ja són 37, un 165% més.
Les queixes més repetides són les que fan referència a l’incompliment del pla docent. Quan l’alumne es matricula en una assignatura, pot saber i escollir si s’imparteix en català i matricular-s’hi, però a la pràctica es fa en castellà, sovint perquè ho sol·licita una sola persona. L’alumnat veu així com el valor oficial -i vinculant- de la matrícula universitària queda menystingut, com també el seu dret a rebre un ensenyament universitari en català, quan prèviament així s’ha anunciat.
Altres queixes fan referència a les comunicacions digitals com correus electrònics informatius o notificacions a les xarxes socials que es reben en castellà. Missatges que sovint les universitats descriuen com “errors”. També hi ha problemes amb els materials que s’ofereixen. A la Plataforma per la Llengua han arribat casos d’alumnes matriculats en català que han rebut els materials d’estudi en castellà. I, finalment, el quart motiu més habitual en les queixes és la falta d’oferta d’assignatures en català, tal com passa sobretot en els estudis de Dret.
A Catalunya, l’Estatut, en el seu article 35.1, estableix que el català és la llengua vehicular de l’ensenyament universitari. La Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística, estableix en l’article 22.2 que el Govern de la Generalitat, les universitats i les institucions d’ensenyament superior, en l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l’ús de la llengua catalana en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca, incloses les lectures de tesis doctorals i les oposicions. En la majoria de casos l’alumnat disposa d’un servei d’atenció als estudiants o d’una oficina de Política Lingüística per a fer arribar les seves queixes.
Què reclama la Plataforma per la Llengua
La Plataforma per la Llengua reclama als equips de govern de les universitats del domini lingüístic que vetllin amb més fermesa pel compliment de les normatives i el respecte als drets lingüístics. Entre les mesures que es poden implantar, cal destacar que les universitats compten amb els reglaments d’usos lingüístics, a més de poder dotar amb més recursos i mecanismes de supervisió les oficines de Serveis Lingüístics per poder revertir amb rapidesa, quan es produeix, l’incompliment de la docència d’una assignatura en la llengua en què oficialment ha estat anunciada.
L’ONG del català demana l’aplicació del punt 6.4 de la Llei d’universitats de Catalunya (LUC), que preveu que el professorat contractat per les universitats catalanes conegui i justifiqui els seus coneixements de llengua catalana per exercir la docència. La Plataforma per la Llengua, alhora, treballa per donar a conèixer els drets i deures del conjunt de la comunitat universitària en matèria lingüística per mitjà de la campanya “Tinc els meus drets“, en què insta l’alumnat a presentar queixes a les universitats. A partir d’aquí, l’entitat assessora els alumnes i incideix encara més per exigir a les universitats que respectin aquests drets i compleixin amb la normativa vigent.
Les nombroses queixes sobre la discriminació del català a les universitats evidencien que la situació a les aules no és normal i que els drets dels estudiants no està garantit. A més, la Plataforma per la Llengua defensa que les universitats tenen un paper clau en la promoció del català, a banda de contribuir en l’estandardització de la llengua, cosa que es veu compromesa si no s’ofereixen certs estudis en català, perquè no crea ni difon llenguatges d’especialitat.