Font: Plataforma per la Llengua

La notícia de la possible unió bancària de Caixabank i Bankia comportaria la creació d’un gran banc, probablement amb seu al País Valencià, que comptaria amb la cartera de clients més gran de l’estat espanyol. Però, fins a quin punt això podria ser positiu per a la llengua?

Tant Caixabank com Bankia (hereva de l’antiga caixa valenciana Bancaixa) són dos bancs que tenen en compte la nostra llengua en la seva operativa però, amb el temps i després de cada procés de fusió, han anat descuidant el tractament del client de llengua catalana.

El servei de queixes de la Plataforma per la Llengua fa temps que recull disconformitats amb totes dues entitats. Per exemple, de Caixabank hem tingut constància que no forma prou el personal en llengua catalana o que amb la fusió amb altres organismes s’ha relaxat amb la formació lingüística dels treballadors. De Bankia, hem rebut indicacions que els caixers no personalitzen l’experiència lingüística, així com un malestar amb l’atenció telefònica. Amb aquest darrer banc, la Plataforma per la Llengua hi ha iniciat recentment converses per trobar solucions a aquests problemes.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Tanmateix, l’ONG del català ha recollit un malestar comú dels dos bancs: diferencien entre “català” i “valencià” en les opcions lingüístiques de bona part dels seus productes (webs, caixers automàtics o algunes APP). Tot i que els continguts de l’una i l’altra versió lingüística són pràcticament idèntics, amb aquesta política les dues entitats perpetuen el foment de la fragmentació de la llengua catalana, atès que afavoreixen que la clientela d’aquestes entitats tinguin dubtes i inseguretats sobre la unitat del català. Així doncs, la Plataforma per la Llengua demana als dos bancs que, independentment de com concretin les negociacions, facin un esforç d’eficiència, no mantinguin dues versions lingüístiques gairebé idèntiques i atenguin amb normalitat en la nostra llengua en una única versió lingüística, amb la variant geogràfica que considerin més adient.

El president de l’ONG del català, Òscar Escuder, ha manifestat que “mantenir dues versions del web o dels caixers de la mateixa llengua és una manera de tractar els seus clients amb desprestigi. De ben segur que si decidissin publicar un web en murcià, un en argentí i un en andalús, els clients de parla castellana així ho farien notar, però amb el català tot s’hi val. Cal que la principal entitat bancària dels territoris de parla catalana tracti els seus clients amb la dignitat que es mereixen”.