El Tribunal Suprem ha designat Manuel Marchena com a magistrat competent per decidir si admet o no a tràmit la querella presentada per Òmnium Cultural contra el rei emèrit, Joan Carles de Borbó, per presumptes delictes que fan referència a la corrupció, com suborn, tràfic d’influència i negociacions prohibides a funcionaris; per frau fiscal i estafa a la hisenda pública; i blanqueig de capitals. Es tracta del mateix magistrat que ha condemnat a 9 anys de presó el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per exercir drets fonamentals com el dret a reunió i a la llibertat d’expressió, així com a la resta de presos polítics. “Ens temem que estem davant d’una nova maniobra dels Poders de l’Estat per protegir-se”, ha assegurat el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri. “Qui millor per protegir la monarquia i els poders de l’Estat que Marchena? Un jutge que ha comès greus vulneracions de Drets Fonamentals per intentar acabar amb l’independentisme”, ha afegit.
Manuel Marchena va ser el president del tribunal que va jutjar Jordi Cuixart i la resta de presos polítics en el Judici a la Democràcia que va tenir lloc al Suprem l’any 2019. Un judici amb una clara manca de garanties i on es van vulnerar drets fonamentals, tal com van acreditar observadors internacionals i diferents ONG’s internacionals, com Front Line Defenders, Euromed Rights, International Trial Watch i el Comitè d’Afers Legals i Drets Humans del Consell d’Europa, entre d’altres. D’entre els drets vulnerats, les diferents entitats i observadors van apuntar el dret a la llibertat, la llibertat d’expressió, la llibertat ideològica, el dret a reunió pacífica, o el dret d’un procés degut i amb totes les garanties. També Amnistia Internacional va concloure després del judici que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez havien de ser posats en llibertat de manera immediata i les seves condemnes anul·lades, un informe que va ser ignorat pel Suprem. Òmnium Cultural ja va acusar l’estat de vulneració flagrant de drets fonamentals en l’escrit de defensa, on denunciava que Marchena pilotava un judici sense garanties amb la vulneració de drets fonamentals com els drets lingüístics, la presència de VOX, un partit masclista i xenòfob com a acusació popular amb una finalitat electoral, i l’aplicació d’un dret processal d’excepció.
