“Benidorm needs the Brits”
Al hall de l’Hotel Celymar (sic) hi ha un quadre amb una foto aèria de Benidorm de voltants de l’any 1940: aleshores era una petita vila enmig de dues grans platges. A la dècada dels 60, el relaxament relatiu de l’aïllacionisme de l’Espanya franquista va dur a un esclat del turisme de sol i platja del qual Benidorm fou el paradigma. Va deixar de ser un poble mediterrani de 2.000 habitants per esdevenir, progressivament però imparable, una petita ciutat esquitxada de gratacels. Avui hi ha prop de 70.000 residents fixos, però la població flotant fa que el nombre d’habitants fluctuï entre els 150.000 i els 400.000. Amb més de 16 milions de pernoctacions anuals, és la tercera ciutat de la península Ibèrica que rep més visitants, només per darrere de Barcelona i Madrid. Gairebé tothom a Benidorm, de forma més o menys directa, viu del turisme: la caiguda de visitants per la pandèmia del nou coronavirus és un terrabastall per l’economia local.
Pel broc gros, en un any prepandèmia a Benidorm, la meitat dels visitants són espanyols i l’altra meitat, estrangers (eminentment britànics). Enguany, però, el 95% són espanyols i només hi ha un 5% d’estrangers. Si bé l’esfondrament és generalitzat, la davallada ha estat sobretot a expenses del turisme internacional, que a més a més acostumen a fer estades més llargues i a gastar més diners.
“Benidorm necessita els britànics”, diu Colleen Holm. És de Nottingham, però fa 12 anys que viu a Benidorm i hi té un restaurant a la zona de Llevant, la preferida pels turistes estrangers. Pel broc gros, mig Benidorm és dels espanyols i l’altre mig dels britànics, de manera que l’impacte del coronavirus és més evident quan un passeja per Llevant i no ho és tant a Ponent. A The Winning Post, com gairebé tots els locals del carrer Girona, els clients, el menjar, el beure i els esports projectats a les pantalles són britànics, i la llengua vehicular és l’anglès. El fet que molts locals de la zona no obrin, concentra els clients estrangers en aquells que sí que han obert (aproximadament un 40%, calcula Holm). A The Winnning Post estan tenint un 20% dels clients que tenien en estius anteriors: “Però tothom espera una pujada important per setembre” La situació, tanmateix, és molt volàtil.
Obrir o no obrir
L’Hotel Celymar (dèiem) va obrir el 30 juny, després d’haver romàs tancat durant les setmanes en què el coronavirus colpejava el País Valencià amb més força. Des de la reobertura, l’ocupació els dies feiners està al voltant del 40%, amb pics de fins al 90% els caps de setmana. La mascareta és obligatòria a les zones comunes (com a tot l’Estat espanyol), i la neteja és escrupolosa (el comandament de l’aire condicionat, per exemple, te’l donen precintat). A l’agost, ara per ara tenen reservat prop del 70% dels llits, i al voltant del 80% el setembre: la tendència és creixent, però després hi ha la incertesa.
Amb tot, molts hotels no han obert encara. Nuria Montes, Secretària General de la patronal hotelera del País Valencià (HOSBEC), en dóna les xifres oficials: “En aquests moments està oberta el 60% de la planta hotelera, i si tot va bé, podem arribar a l’agost amb el 75% obert”. La decisió del govern britànic de tornar a imposar la quarantena a tothom que torni d’Espanya és una de les coses que no van bé. Els rebrots de Catalunya, l’Aragó i Madrid tampoc no ajuden, tot i que quan un mira les xifres de mortalitat dels últims dies, la situació, paradoxalment, és força més bona que al Regne Unit.
Guerra per les parcel·les
Quan a principis de juliol el Regne Unit va llevar la quarantena obligatòria per a viatgers que arribessin des d’Espanya, els turistes britànics van començar a arribar a Benidorm amb comptagotes. Tot just fa una setmana es va restablir la quarantena, i tot fa pensar que aquesta lenta recuperació s’interromprà. De fet, ja s’ha pogut observar un repunt en les cancel·lacions. Leire Bilbao, de la fundació pel turisme Visit Benidorm, explica les possibles recances dels viatgers: “Primer de tot, els britànics, a diferència dels espanyols, acostumen a organitzar les vacances amb uns mesos d’antelació; no tenen el costum de reservar a última hora. D’altra banda, la gent té por de ficar-se a un avió, té por de la incertesa i té por de les aglomeracions que pensen que trobaran a Benidorm”.
Però d’aglomeracions, a Benidorm, enguany no n’hi ha. No n’hi ha per la davallada de visitants, i també per les mesures de distanciament social preses per l’administració municipal. El cas més cridaner és la gestió de l’aforament de les platges. Primer s’hi van fer parcel·les amb cordills de colors perquè es respecti la distància de seguretat: verds, per la gent gran; blaus, per la resta. Més tard, fa poc més de dues setmanes, es va posar en marxa una web (i unes finestretes a peu de platja) per reservar lloc a la platja de Llevant, menys extensa i més concorreguda, i així evitar les cues que es formaven cada dia minuts abans de les 9 del matí, quan obren les platges.
Amb tot, moltes parcel·les romanen buides durant moltes hores del dia. Això és degut, en part, a què molta gent gran que no pot jeure al lloc de la platja on s’hi havia posat tota la vida, estan boicotejant el sistema reservant parcel·les que després no ocupen. L’administració va respondre alliberant automàticament les parcel·les que no fossin ocupades abans de les 11:30 hores.
Benidorm afronta el seu estiu més complicat enmig de la incertesa per la propera acció dels avis i la incertesa de les decisions que prengui el Regne Unit (entre moltes altes incerteses).
