Reis, tribunals, racistes i virus

Amics, amigues,

Quan anaven a començar un programa de TV sobre les corrupcions i marranades del rei emèrit, Joan Carles I, m’he vingut cap a l’ordinador sense saber què escriure, però per no veure ni sentir parlar d’aquesta gentussa. Sóc republicà de mena i no necessito que m’expliquin la necessitat de foragitar d’una vegada aquesta família com van fer els nostres avantpassats amb alguns Borbons. Encara que això passi en el país veí ens fiquen a tots en el mateix sac. Quan tinguem la nostra República intentarem fer-nos amics dels pobres republicans espanyols. Fins i tot els del PSOE s’han tornat monàrquics; si ho veiés Pablo Iglesias, el vell, el fundador! Ens fiquen a tots en un sac podrit i foradat i arreu del món passem per aquells que no distingeixen entre policies i jutges, democràcia i dictadura o entre mestres i toreros. Així ens veuen.

El tristament famós Tribunal Supremo ha resolt que entre les institucions administratives dels Països Catalans ens hem de comunicar en castellà, en epañó.  Sembla que per Madrid, o almenys pel Supremo, no tenen a mà cap filòleg ni lingüista competent com per entendre que a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears parlem el mateix idioma, la mateixa llengua. El que fa la ignorància! Arrossega jutges, polítics i a tots els qui els interessa entendre que el valencià, el mallorquí, el menorquí, l’eivissenc o el català del Principat són llengües diferents. El president de Catalunya, home de cultura, ja ha dit que pensa comunicar-se amb els seus homòlegs dels Països Catalans en català. Esperem que aquests, també gent de cultura, siguin conseqüents. Res contra Espanya i els espanyols, però sí contra els ignorants a consciència.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

De mala fel en raja per tot arreu. En la recta final (esperem) de la pandèmia de la Covid-19 ha sorgit el problema del racisme, arran de l’assassinat per asfíxia per part de la policia de Minneapolis d’un ciutadà negre, George Floyd. Això ha fet esclatar una vertadera revolució contra el racisme no tan sols als EUA, sinó gairebé arreu del món. A l’impresentable i prepotent Trump se li ha ficat una pedra ben grossa a la sabata. Més ben dit, se l’ha ficada ell mateix perquè s’ha posat fatxenda en contra dels revoltats, siguin violents o pacífics. En comptes de fer un al·legat antiracista, ha amenaçat d’enviar l’exèrcit per “solucionar” el problema, en contra, en molts llocs, de l’opinió de les autoritats locals, siguin governadors o alcaldes. Armes per a tothom! Bogeria!

Com passa moltes vegades, aquestes coses s’estenen sense un raonable aturador. Em sembla molt bé que esborrin i enderroquin els monuments i distincions als esclavistes d’èpoques passades, com s’ha de fer amb els nazis i feixistes del segle passat. Però d’aquí a carregar-se persones i símbols dels confederalistes del sud dels EUA indiscriminadament em sembla poc enraonat. Com em sembla poc enraonat que a casa nostra hi hagi polítics, o política, que arrossegada per aquesta rierada es vulgui carregar fins i tot l’estàtua de Colom de Barcelona. Així no es guanya la bona credibilitat. Això seria una burrada com una casa i no perquè aquest monument sigui un símbol de la ciutat, ni per la possibilitat que Colom fos català, sinó perquè a Colom no se li coneix cap barbaritat racista; els que van anar-hi després ja va ser una altra cosa. Colom senzillament va topar amb Amèrica pensant-se que era a l’Índia. El pobre home va tornar amb alguns indis de mostra, que no se sap que els fessin cap mal, i amb alguns regalets per als anomenats Reis Catòlics. Per cert, sembla que la rebuda no va ser al palau del Tinell de Barcelona, sinó al Monestir de Sant Jeroni de la Murtra a Badalona. Així, que calma i no fem el burro que tenim problemes bastant més importants pel davant.

Per exemple, espavilar-nos per trobar la vacuna contra la Covid-19. Crec que aquesta troballa seria com l’acabament d’una guerra, així en deien (“guerra”) els de les condecoracions que sortien els primers dies a les rodes de premsa de Madrid. Resulta que a la prestigiosa Universitat d’Oxford sembla que han trobat aquesta vacuna (una de vàlida) i que ja n’han venut la llicència per fabricar-la a països com França, Holanda o Itàlia. Tractant-se d’una vacuna de tal transcendència, com és que per la península Ibèrica ni se’n parla, de moment. La cosa sembla que va seriosament. Per què no en parlen ni les autoritats sanitàries, ni els mitjans de comunicació? Em fa mala espina. Hi ha tres possibilitats (des del meu curt punt de vista): O no es creuen que la vacuna sigui eficaç, o no creuen que a l’Estat hi hagi laboratoris capaços de fabricar-la, o els polítics estan perdent el temps discutint qui en paga la patent, la llicència; està clar que l’ha de pagar l’Estat. Fan por amb el rebrot de la tardor, però no donen cap esperança sobre la dita vacuna.

És probable que la setmana vinent entrarem totes les regions sanitàries en l’anomenada Fase 3, que sembla la panacea, però l’embolic sobre què es podrà fer i com seguirà en el temps és un misteri per als ciutadans normals. Jo només tinc clar: mascareta, distància (quina?) i la higiene de mans. De la resta, tiba que fa fort… control d’entrades, platges, espectacles, escoles, recursos! Aquí tothom promet, però els calés ningú sap d’on sortiran. La UE? El Banc Central Europeu? Qui els administrarà? Els de sempre? Malament! La Casa reial? Noooooo! Per favor!

Vostre.