La Plataforma per la Llengua ha publicat l’‘Informe sobre el català a Netflix’, una anàlisi de la situació de la nostra llengua en aquesta plataforma de vídeo en línia. Aquest informe analitza les més de 2.000 pel·lícules (ficcions i documentals) que Netflix tenia al catàleg el passat desembre.
De tots aquests títols, 335 disposen d’alguna versió ja disponible en català (o bé perquè és la llengua de creació o bé perquè n’existeix alguna de doblada o amb subtítols). Però, a efectes pràctics, només 4 d’aquests es poden trobar al catàleg de Netflix. Aquests quatre casos són La propera pell i Incerta glòria (títols en versió original en català), el documental anglès Little Miss Sumo, que va ser subtitulat per al BCN Sports Film i aquests subtítols van arribar a Netflix, i el documental Dues Catalunyes, produït per Netflix i subtitulat al català. Aquest seria el primer cas en què aquesta empresa ha ofert un producte propi en català.
La majoria d’aquestes versions que ja existeixen (257) ha anat a càrrec del pressupost de la CCMA, mentre que la resta (69) té una versió doblada o subtitulada al català gràcies a les subvencions del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Són, doncs, 326 films que disposen d’una versió doblada o subtitulada en català pagada per aquests organismes públics. Així mateix, hi hauria 7 films més amb una versió doblada o subtitulada en català que Netflix no ofereix en aquesta llengua i dels quals no es coneix l’origen del finançament a partir de les fonts oficials de la Generalitat consultades. Per acabar, cal dir que l’estudi no ha analitzat les sèries, per bé que n’esmenta alguns exemples que podrien estar en català (algunes ja emeses a la televisió catalana) i que no és possible trobar tampoc en aquesta llengua a Netflix.
El preu d’aquests doblatges
L’informe identifica fins a 45 pel·lícules al catàleg de Netflix sense la versió catalana malgrat que ja existeixen i han implicat una despesa de diner públic de gairebé 3,8 milions d’euros, que l’estudi detalla per empreses. En aquests casos, es tracta d’ajudes per a garantir-ne l’estrena en català a les sales de cinema, per bé que les empreses distribuïdores, així com els poders públics, haurien d’assegurar la màxima difusió d’aquests continguts que s’han pagat amb recursos públics. Si extrapolem la xifra a la resta de versions creades amb ajuts públics del Departament de Cultura i les creades per la CCMA, el cost estimat en inversió pública en doblatges i subtítols arriba als 7,2 milions d’euros.
Una responsabilitat compartida: distribuïdores, Departament de Cultura i CCMA
Pel president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, “una de les conclusions de l’informe és que Netflix no tanca la porta al contingut en català, ja que n’ha introduït al catàleg en algunes ocasions i fins i tot ha fet una producció pròpia amb subtítols en català. Aleshores, com és que la resta de títols no hi arriben?”, es pregunta. Escuder detalla que “Netflix ens ha explicat que no té cap problema a facilitar els àudios i subtítols en les llengües que fos sempre que els els facilitessin. De fet, Netflix España inclou sovint doblatges o subtítols en francès, alemany, romanès, àrab, italià i portuguès —llengües que, d’altra banda, no només no tenen cap reconeixement legal en lloc de l’estat espanyol, sinó que a més tenen menys públic potencial que el català”.
El cas de Netflix ens mostra que no donar recorregut als doblatges i subtitulacions fets amb diners públics suposa un cost d’oportunitat significatiu, en tant que no s’està aprofitant una inversió ja feta. D’una banda, hi ha les distribuïdores que han obtingut els ajuts per al doblatge o subtitulat per a l’estrena als cinemes que després no fan arribar a Netflix; de l’altra, manca una política efectiva per part de la Generalitat que permeti que els ajuts a empreses beneficiàries per al doblatge o subtitulació en català garanteixin una distribució normal, en tots els canals d’explotació d’una pel·lícula, de les versions en català subvencionades, un cop estrenades als cinemes, i sense costos afegits. I, per acabar, caldria que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals portés la iniciativa per detectar que no està disponible a les plataformes digitals i fes arribar aquells doblatges i subtítols que pot cedir a les plataformes.
Des del 2015, moment en què Netflix va arribar a l’estat espanyol, la Plataforma per la Llengua ha estat a sobre de la companyia americana per demanar-li que no deixi de banda el català, llengua oficial a l’estat i parlada per uns 10 milions de ciutadans, que fan un gran consum audiovisual en aquesta llengua. El 2016, després de recollir més de 25.000 signatures gràcies a una campanya al portal canvia.cat, Netflix comença a incorporar tímidament el català amb versions que ja existien. En els darrers mesos, l’ONG del català ha insistit a la companyia i a la Generalitat perquè es posin d’acord i puguin arribar de manera efectiva totes les versions en català de les pel·lícules que té al catàleg i que han estat finançades amb recursos dels ciutadans del territori on opera, ja sigui a través de subvencions del Departament de Cultura (concretament de la Direcció General de Política Lingüística) o a través del pressupost de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Els greuges de les plataformes digitals
A banda dels continguts audiovisuals, Netflix a l’estat espanyol continua sense tenir disponible el seu web en català i sense oferir informació als usuaris per correu electrònic en aquesta llengua. Així, els usuaris que accedeixen a Netflix.es es poden fer un perfil en 24 llengües diferents, i moltes de dimensions comparables a la catalana com el noruec, el finès o el suec. La falta del català a la interfície dels webs i aplicacions és, malauradament, un altre greuge que es repeteix en la majoria de plataformes digitals.
A banda de Netflix, la Plataforma per la Llengua també treballa perquè altres plataformes digitals tinguin presents les seves versions en català, com és el cas de Disney+. En les darreres setmanes l’entitat ha acumulat més de 27.000 signatures en una nova campanya a canvia.cat, que ha ajudat que Disney es mogui i demani ara als usuaris que facin aquesta reclamació directament a través dels seus canals de comunicació. Per això, l’entitat demana persistència en la reivindicació per assegurar que més d’hora que tard el públic catalanoparlant pugui trobar a Disney+ les pel·lícules que Disney ja té en català gràcies a les subvencions del Departament de Cultura i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en les mateixes condicions d’elecció que qualsevol altra llengua.
L’estudi ‘El català a Netflix’ elaborat per l’ONG del català es complementa amb el que aquesta setmana ha presentat el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), en el qual també ha assenyalat la poca presència d’obres audiovisuals (llargmetratges, documentals i sèries) en català a la plataforma. La Plataforma per la Llengua considera molt encertada la demanda del president del CAC, Roger Loppacher, a Netflix perquè s’adeqüi a les previsions de la Directiva Europea 2018/1808 i en què l’insta a tenir una oferta d’obres en llengua catalana al catàleg que es correspongui amb la realitat lingüística de Catalunya.
