La Generalitat inicia la recerca de familiars vius de víctimes del desembarcament republicà de Mallorca de l’agost de 1936. Els treballs d’investigació previs han permès, de moment, documentar 192 milicians morts durant l’expedició.
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, es posarà en contacte amb els municipis de procedència de les víctimes que fins ara han pogut ser documentades. Farà arribar a ajuntaments i entitats locals els noms d’aquestes víctimes, les adreces on vivien i, en cas de disposar-ne, dades de familiars.
L’objectiu és trobar parents que donin mostres d’ADN per incorporar-les al Programa d’Identificació Genètica, que és el sistema que permet la identificació de les restes de les fosses a partir del creuament de dades genètiques. En aquest cas, les mostres s’utilitzarien per les fosses del desembarcament de Mallorca. Els familiars que s’hi avinguin s’hauran d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron els citarà per recollir la mostra quan l’emergència sanitària ho permeti.
Una llista amb 192 noms
La Direcció General de Memòria Democràtica ha pogut documentar els noms, cognoms i dades biogràfiques de 192 víctimes mortes o desaparegudes durant els combats a l’illa. És una llista elaborada a partir de les recerques dels historiadors Jordi Oliva i Gonzalo Berger. La xifra anirà augmentant a mesura que vagi apareixent nova informació.
Centenars de catalans morts sense identificar
El desembarcament de Mallorca va ser una expedició republicana ideada des de Catalunya per intentar recuperar l’illa, que estava en mans dels franquistes. Estava formada per 8.000 milicians catalans, voluntaris d’altres països i un grup de balears. L’operació va acabar amb la retirada de les tropes republicanes i centenars de morts, la majoria milicians catalans.
Els cossos van ser enterrats sense registrar ni identificar en diferents fosses del llevant de l’illa. La majoria de víctimes van ser inhumades a la fossa de Sa Coma, al municipi de Sant Llorenç des Cardassar. Molts cadàvers van ser llençats directament al mar.
Treball conjunt amb les Illes Balears
La Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears van signar un conveni el setembre de 2018 per col·laborar en la recerca de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme.
El Govern balear està estudiant la viabilitat de l’excavació de les fosses, que podrien estar en estat precari per les actuacions urbanístiques, els saquejos o els temporals. El Govern català, per la seva banda, fa la recerca de víctimes i familiars i, en cas que finalment es produeixi l’obertura, s’encarregarà de les identificacions de les restes. Les dues administracions tenen un grup de treball per intercanviar-se informació.
