Amb motiu de la commemoració del 1r de Maig, la consellera del departament de la Presidència, Meritxell Budó, i la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Laura Martínez, han presentat, a través del Live Instagram del canal de l’ICD, el dossier estadístic Dones en el Treball, que ha estat elaborat per l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) d’acord amb les darreres dades oficials publicades a Catalunya.

L’objectiu d’aquest dossier “és incrementar el reconeixement social al treball que executen les dones a Catalunya, tant en el mercat del treball remunerat com en el treball no remunerat, així com donar visibilitat a les desigualtats, discriminacions i dificultats a les quals s’enfronten per raó de gènere”, ha explicat la consellera de la Presidència a l’inici de la seva intervenció.

El dossier posa de manifest que les dones, tot i comptar amb una gran càrrega de treball si se suma el treball remunerat i no remunerat, no compten amb el reconeixement ni la valoració econòmica suficient en proporció a la labor inestimable que fan per preservar la qualitat i cura de la vida en la nostra societat.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

La portaveu del Govern ha repassat les dades més rellevants d’aquest dossier que “constaten una realitat que, malauradament, ens és prou coneguda: les dones continuem patint discriminació, violència i desigualtat per raó de gènere en tots els àmbits de la nostra vida. També en el treball”. En aquest sentit, ha reivindicat la necessitat que “les administracions públiques, les entitats i la societat civil, actuem conjuntament amb l’objectiu de construir una societat catalana on la igualtat entre dones i homes sigui, per fi, una realitat.”

Per la seva banda, la presidenta de l’ICD, Laura Martínez, que ha repassat les dades del dossier en la seva intervenció, s’ha referit al fet que la crisi sanitària de la Covid-19 “ha provocat que cobrin especial rellevància les ocupacions més feminitzades” i que les dones tot i comptar amb una gran càrrega de treball “no compten amb el reconeixement ni la valoració econòmica suficient en proporció a la labor inestimable que fan per preservar la vida en la nostra societat.”

Laura Martínez ha incidit en la importància de “treballar conjuntament per canviar l’imaginari social, que encara assigna rols i comportaments diferenciats a homes i dones” i ha recordat que cal que les dones, que són més de la meitat de la població i de la força de treball de la nostra societat, “tinguem el reconeixement i la valoració que ens mereixem per preservar la qualitat i cura de la vida de la nostra societat.”

Professions feminitzades i Covid-19

Aquest informe posa de manifest que la crisi sanitària de la Covid-19 ha suposat una inflexió pel que fa al reconeixement de la importància que s’atorga a les feines de cura de les persones i de totes aquelles activitats essencials per a la vida de les persones que històricament han fet les dones. Per tot plegat, la consellera considera que és “un apunt per a l’esperança”.

Durant la crisi sanitària actual s’ha observat que aquelles ocupacions remunerades que ara cobren especial rellevància són les ocupacions més feminitzades. Al respecte, el dossier posa de manifest que les dones són el 77% de la força del treball del sector de la Sanitat i els Serveis Socials en aquests moments a Catalunya.

Segons dades de les Nacions Unides, les contribucions no remunerades de les dones a les activitats de cura sanitària equivalen al 2,35% del PIB mundial o l’equivalent a 1,5 bilions de dòlars. I quan es considera la contribució de les dones en tots els tipus de cures (no només la sanitària) aquesta xifra s’incrementa fins a representar 11 bilions de dòlars.

Posant una mirada general sobre el mercat laboral, les dones representen el 57% de la població activa, però hi ha 178.300 dones ocupades menys que homes, la qual cosa fa que la taxa d’ocupació per a les dones a Catalunya sigui 9 punts inferior a la dels homes.

L’atur també afecta més a les dones amb una taxa de l’11,5%, gairebé un punt percentual més que la dels homes.

Dificultats

Les dades del mercat de treball mostren una forta segregació vertical i horitzontal i reflecteixen l’assignació de diferents tasques i responsabilitats segons el sexe, i dificultats a l’hora d’inserir-se en els sectors més masculinitzats i sovint millor remunerats.

L’ocupació de les dones se centra majoritàriament en les branques d’activitat de la Sanitat i Serveis Socials (13,5%), seguit del comerç al detall (13%) i de la branca de l’educació (10,2%), activitats més relacionades amb la cura de les persones, mentre que en altres branques més masculinitzades com la construcció, el transport i emmagatzematge, o el comerç a l’engròs i reparació de vehicles de motor i motocicletes, les dones estan infrarepresentades.

També les dones segueixen trobant-se amb el “sostre de vidre”, ja que gran part de les categories professionals amb major responsabilitat estan ocupades per homes. Així en la categoria professional de Directores i Gerents les dones només representen el 35,4%.

Bretxa salarial i de pensions

Això es tradueix en una bretxa salarial entre dones i homes. La darrera dada disponible de 2017, era del 23% del salari brut anual, accentuant-se en les ocupacions més elementals, on la diferència arriba a gairebé el 33% i afecta també més a les dones en el tram d’edat de 55 i més anys, quan les dones van arribar a cobrar fins a 9.368 € menys en el salari brut anual que els homes en el mateix tram d’edat. Les pensionistes reben 500 euros menys al mes de mitjana que els homes, uns 6.000 euros menys a l’any.

Corresponsabilitat

 La dedicació més gran de les dones a les feines de cura i l’esfera familiar té altres efectes: el treball a temps parcial està feminitzat. La major part de les dones que treballen a temps parcial ho fan per no haver trobat feina a jornada completa o perquè han de tenir cura d’algú a les seves llars. Així el 73% de la població ocupada a temps parcial són dones, enfront del 27% d’homes.

Del total d’excedències empleades per a la cura de filles i fills i/o familiars l’any 2018, el 91,1% van ser demanades per dones mentre que el 9,8% ho van fer els homes.

Violència masclista

Pel que fa a les violències masclistes en el treball, el dossier visibilitza que el 61,5% de les dones ocupades verbalitzen manca de valoració en el treball. El 54% se senten discriminades en els ascensos. I el 47,2% han rebut faltes de respecte.

Grup de treball de l’OIG

El dossier s’ha elaborat a instàncies del Grup de Treball de l’OIG dedicat a l’anàlisi sobre la discriminació laboral de les dones que es va crear per elaborar i promoure estudis que posin de manifest les desigualtats de dones i homes en el treball d’acord amb les dades existents i avaluar les bretxes de gènere. Hi participen diferents departaments de la Generalitat implicats i representants dels sindicats UGT i CCOO, del Consell General de Cambres de Catalunya, PIMEC i Foment del Treball.

Pla estratègic

Sensibilitzar cap a un canvi de valors envers la igualtat de dones i homes en el treball; assolir l’equitat de gènere en l’accés i en totes les condicions de treball de les dones; fomentar la qualitat dels programes d’igualtat d’empresa; assolir la corresponsabilitat plena en la distribució del treball domèstic i de cura de les persones, i vetllar perquè els sectors feminitzats siguin revalorats socialment i tinguin el mateix reconeixement i les mateixes condicions laborals que els altres són objectius de les actuacions del Govern en el marc del Pla Estratègic de polítiques d’igualtat de gènere 2019-2022.