El Ministeri de Sanitat espanyol és qui controla la relació de biocides que es poden emprar en les tasques de desinfecció contra la Covid-19, com substàncies antisèptiques i desinfectants amb capacitat d’acabar amb aquest virus. Aquestes substàncies, les seves concentracions, la seva manipulació i la seva aplicació estan estrictament regulades. Com que entre les tècniques més eficaces de desinfecció hi ha les basades en medis aeris, amb nebulització, termonebulització i micronebulització el perill d’afectacions no volgudes sobre animals, plantes o les persones és greu o molt greu.

En aquest sentit, els que utilitzen aquests mitjans que permeten no dependre de l’aplicació manual, més lenta i a vegades molt difícil ja que poden quedar racons sense desinfectar, necessiten una formació i capacitació específiques.

Les unitats militars espanyoles, fins ara, mai havien usat biocides, ja que usaven altres productes químics descontaminants vinculats a espais en isolament absolut o en zones sense afluència de persones, animals o plantes.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Arreu d’Europa, i en especial des de les institucions comunitàries, la preocupació mediambiental, de salut pública i també la dels animals, ha suposat l’establiment de pautes reglamentades per l’ús de substàncies que maten altres formes de vida (biocides). Per això, hi ha un registre exhaustiu de substàncies autoritzades i susceptibles de comercialització.

Popularment també es coneixen com a plaguicides i des dels anys vuitanta —atesa la seva naturalesa tòxica o molt tòxica sobretot en funció dels volums i concentracions—, la seva regulació inclou la superació de cursos o proves de capacitació per a les persones dedicades a fer aquests tractaments. El sector agrari és un dels que queda dràsticament sotmès a aquesta dura reglamentació i s’hi ha adaptat amb una extraordinària diligència, en el subgrup dels fitosanitaris.

Al final, del que es tracta és que les persones que manipulen substàncies biocides, com diu la reglamentació, siguin plenament conscients dels possibles riscos per a la salut humana i per al medi ambient, i de la millor manera de reduir-los si és el cas o sigui possible. I això suposa formació, experiència i una constant actualització dels operaris que manipulen i apliquen productes letals per a la vida.

La industria dels productes químics o farmacèutics, com posa en evidència la tràgica crisi sanitària de la Covid-19 que s’està vivint, cada dia té més solucions per oferir però també més efectes secundaris, adversos o no previstos. I si això s’aplica de manera indiscriminada o a gran escala sense la deguda formació i preparació amb sistemes de polvorització o similars, els efectes també es multipliquen.

Un cas ben conegut, que redunda en la necessitat de la màxima transparència per als ciutadans sobre com s’usen el productes biocides, és el de les substàncies d’alta impregnació per al tractament de la fusta degut a les emanacions que provocava en detriment de la salut pública i també dels animals.