Entre els republicans d’arreu del món la idea d’un rei s’equipara a centralització i uniformitat. Per això, als Estats Units els governadors dels estats han exclamat de forma vehement davant les ingerències federals que ells “no tenen rei”. El governador Andrew Cuomo ha estat el qui més clarament ho ha dit. Una constitució republicana no pot admetre, ni en el cas extrem d’una emergència sanitària, una centralització d’atribucions, tot contradient públicament així el presidents Donald Trump.
El president dels Estats Units vol aixecar les mesures territorials d’aïllament preventiu de tipus semblants a les que s’havia intentat a Catalunya en el cas de la conca d’Òdena però els governadors nord-americans, en general, no hi estan d’acord. Ho veuen una imprudència per la salut pública ja que intentar donar un respir a l’economia acabarà essent contraproduent.
El polític demòcrata de Nova York ha estat clar: “Són els estats (o territoris) els que creen els governs federals (o centrals)” i no al revés. Qualsevol país es forma de la conjunció, de forma més o menys lliure, d’una suma de voluntats i un cop fet no pot prescindir, ni que sigui en una emergència, dels seus fundadors.
Que l’any 2020 un governador de l’estat de Nova York hagi de recordar que el va passar el 4 de juliol de 1776 i en prediqui la seva absoluta vigència demostra fins a quin punt els ideals republicans són innegociables un cop s’han conquerit.
Atès que el president dels Estats Units d’Amèrica té unes àmplies prerrogatives en política exterior des d’Europa s’assimila fàcilment que tot el que diu en relació al seu país és lògic. Tanmateix, la contundència que estan demostrant els diferents governadors americans en la gestió de la crisis del COVID-19 indica tot el contrari. Fins i tot, dirigint-se als seus conciutadans, aquests governadors han aconsellat no escoltar les declaracions del president del país.
Els experts en dret polític entenen que el president Donald Trump no coneix bé quins són els seus límits digui el que digui. Una situació que per Cuomo suposaria una decisió coherent: “entre la salut pública de la gent i una ordre de Trump, escolliria el primer”.
Davant d’aquesta circumstància, la qual s’ha repetit en molts llocs del món, i en especial també a Catalunya, el poder central nord-americà exposa que ha aportat, davant la petició persistent d’ajuda, molt mitjans i recursos, i que per això mateix, ara “no val voler la independència”, com si les relacions polítiques fossin unes relacions comercials més.
A Catalunya, amb la declaració d’estat d’alarma el dia 14 de març de 2020 es va permetre a l’estat espanyol assumir totes les funcions d’impuls, control i supervisió de la crisis sanitària Covid-19. Tanmateix, d’acord amb la llei orgànica que regula l’estat d’alarma ni es podien inculcar drets fonamentals (de reunió i de moviments) ni havia d’ésser de manera homogènia en tot l’estat. De fet les mesures anunciades pel govern espanyol per protegir la salut i la seguretat dels ciutadans, contenir la progressió de la nova malaltia i reforçar el sistema de salut es podien garantir permetent a determinats territoris, com Catalunya, la normal execució de les seves competències autonòmiques.
Cal que el Consell per la República consensuï l’estratègia sobiranista per als pròxims mesos/anys. Una estratègia mestra a partir de la qual establir estratègies menors, territorials i sectorials. Una estratègia bastida al marge dels partits per a evitar interessos partidistes aliens al benestar de la gent.
És evident que els partits, ERC i Pdecat no estaran per labor, i àdhuc ho podrien torpedinar, però la xarxa social i cívica del sobiranisme, com ja ha passat en altres ocasions, ha de poder marcar l’estratègia passant-hi per sobre si cal, i assenyalant-ne les contradiccions si cal. La gent està expectant, esperant, poder desfer-se del llast espanyol per iniciar un temps de més prosperitat i justícia.