Entre el 15, primera volta, i el 22 de març se celebren les eleccions locals a l’Estat francès. A nombrosos pobles de la Catalunya del Nord només s’hi presenta una llista sense etiqueta que serà escollida automàticament. Altra cosa és la capital del Rosselló amb 120.000 habitants on es presenten nou llistes i el resultat és ben incert.
Les candidatures
Louis Aliot, del Reagrupament Nacional (ex Front National), parella de Marine Le Pen fins al 2019. Ha fet córrer un programa on proposa mesures catalanitzadores però va criticar que al míting del 29 de febrer es cridés “Ni França, Ni Espanya, Països Catalans”.
Jean-Marc Pujol, de Les Républicains, dreta, després de transformar-se l’antiga Unió per la Majoria Presidencial (UMP). Pujol és batlle des de 2009 i té força possibilitats de repetir. Ha integrat dins el seu equip part del partit Sí Al País Català com ara la centrista Annabelle Brunet. Pujol ha fet un fort gir el darrer any: d’ignorar la qüestió de la Catalunya del Sud a rebre els eurodiputats de Lliures per Europa a l’ajuntament i acompanyar-los a l’estadi de l’USAP.
Romain Grau, de La República en Marxa, el partit personalista de dreta d’Emmanuel Macron. Exadjunt de Pujol (2014-2017) fins que va dimitir del càrrec. És qui té més possibilitats de formar una majoria alternativa a Pujol. Té el suport del partit Sí Al País Català de Jordi Vera que el 2014 va aconseguir prop d’un 3% amb Endavant Perpinyà (llavors com a CDC). Com Pujol ha canviat de posició envers el sud i va anunciar que assistiria al míting del Consell per la República Catalana a Perpinyà a més de reunir-se amb Carles Puigdemont qui va ser acollit a la Marenda pel partit Sí Al País Català l’endemà del míting del 29 de febrer.
Agnès Langevine es presenta amb la llista En Fin L’Écologie. La parella de l’exdiputat Jean Codognès, regidor socialista de Perpinyà, presenta una llista centrada en l’ecologia i amb el suport del Partit Socialista. Codognès va liderar la llista ecologista el 2014 amb un 5% dels vots. Langevine va liderar la llista verda a les europees el 2010 conjuntament amb el veterà catalanista Pere Manzanares.
Clotilde Ripoull, exregidora centrista ha reunit una llista, Libres, de persones joves i independents que compta amb el suport ben actiu del més veterà dels partits nord-catalans, Unitat Catalana. De fet Ripoull ha començat a aprendre el català. El 2014 va apropar-se al 10%.
Caroline Forgues lidera la llista L’Alternative que té el suport de la France Insoumise, el partit comunista PCF i l’NPA trostkista a més de Génération(s), l’escissió del Partit Socialista, i d’ERC.
Olivier Amiel, extinent d’alcalde de Perpinyà amb Pujol, afiliat als Republicans. Va ser destituït per Pujol el maig de 2019 i ha presentat una candidatura de dreta.
Alexandre Bolo, avui situat a l’extrema dreta, però originàriament membre de la citada UMP. Fou eurodiputat del Front National. Actualment és propietari del conegut bar Le Mirabeau, a la plaça de la República de Perpinyà. El seu programa preveu la revitalització del centre de la ciutat, més aparcament, la “reconquesta del ghetto Sant-Jaume” i, sobretot, reduir la despesa dels càrrecs municipals que creu excessiva.
Pascale Advenar encapçala la llista trotskista de Lutte Ouvrière que el 2014 va obtenir un 1%.
Els precedents
A les eleccions de 2014 el Front National d’Aliot va aconseguir un 34% dels vots i va quedar com a primera força per davant de l’UMP de Pujol. Però al segon torn l’aliança de la majoria de formacions al voltant de Pujol li van permetre d’aconseguir un 55% molt superior al 45% dels frontistes. Suficient per ser reescollit. A les presidencials de 2017 el RN de Le Pen va obtenir un notable 40% a la segona volta, i va quedar primera força amb el 26% a la primera, fet que ha provocat que la formació consideri Perpinyà com la ciutat més gran de 100.000 habitants on poder governar.
Què hi diuen les enquestes?
La divisió del vot a la primera volta fa difícil fer una projecció del resultat. Més encara quan fins a quatre forces podrien passar el tall del 10% i arribar a la segona volta. Aquest seria l’escenari més favorable per al Rassemblement National.
La victòria d’Aliot a primera volta és gairebé segura amb un 30-35%. Pujol seria segon fregant el 20%. La tercera posició seria més disputada entre la llista de LaREM de Romain Grau, la d’Europe-Ecologie Les Verts/PS d’Agnès Langevine, i l’Alternative Caroline Forgues 10% que es mouen entre un 15 i un 10%. Finalment la llista Libres de Clotilde Ripoull es mou al voltant del 8% i la resta no arriben a aquest percentatge.
