Dilluns 2-III-2020: Portals, Quevedo, Esquius i Rossell versus la imperícia dels fiscals
Avui seuen a l’estrada els testimonis de les defenses. Comença el comissari dels ME, Joan Portals, cap de la Regió Metropolitana durant el 2017. Va tenir coneixement de l’escorcoll del 20-IX a 1/4 de 9 per una trucada de l’intendent Xavier Porcuna, que se n’ha assabentat per la ràdio. Va ordenar enviar ordre públic i mediació a Economia i a la seu d’Hisenda a la Zona Franca. Va instar a muntar un CECOR regional, el qual es va canviar per un de central per ordre del comissari Lòpez. No va parlar amb Laplana fins a quarts d’11, quan va arribar al CECOR. Recorda perfectament les ordres de Trapero: cobrir els escorcolls i desmantellar els controls de punts antiterroristes. La primera instrucció de la Guàrdia Civil (establir un perímetre) no es podia dur a terme; havien d’arribar detinguts, dels quals dos estaven a cinc minuts i dos més a dues hores. “Mantenir un perímetre per esperar que arribessin els detinguts no era viable”. Es torna al tema de les armes dels pàtrols i dels passadissos per a la comitiva judicial. Trapero hauria trucat al president del TSJC per informar-lo que l’escorcoll s’allargava per unes peticions d’habeas corpus i per la recusació del jutge instructor. Va fer costat a Trapero al CECOR fins a les 5 del matí. Tot seguit s’enfila a uns escorcolls del 15 de març de 2018 a la seu d’Òmnium i una altra de la Plaça Sant Jaume. Seguint l’interrogatori de Tubau, es passa a les instruccions de Fiscalia d’abans del l’1-O i a les reunions a Egara del 29-IX. L’existència de dues sales de comandament (acusació contra els ME) no alentia res: ho feia més operatiu. Enumera tres col·legis que l’ARRO va poder tancar a Barcelona i a la tarda, dos a Sants i un a Sant Martí. Les pautes d’actuació no van canviar mai; només a partir de la tarda es van reagrupar alguns binomis. Portals assegura que mai no hi va haver connivència amb el referèndum ni es va rebre cap ordre o instrucció per facilitar-lo. Tampoc es van donar permisos. “Un diumenge som 300; aquell dia érem 1.282”.
El fiscal Carballo, en el seu torn, mira de confondre el testimoni. L’advocat Martell, defensor de Pere Soler, fa declarar al comissari que el seu client no estava ni al CECOR del 20S, ni a les reunions operatives del 29 de setembre.
Tot seguit declara Emili Quevedo, comissari de Planificació 1377. Preparà el pla de contingència per l’1-O; calculava que calien uns 40.000 policies per intentar aturar el referèndum. Participà en els plans Civitas i Àgora. Defineix les Pautes d’Actuació com un document de la Prefectura amb tres elements: l’ordre del TSJC; les notes de Trapero de la trobada amb la magistrada i la coordinació del comissari Lòpez. Torna a detallar la reunió d’Egara del dia 29-IX. Mai Trapero no va donar cap ordre de facilitar el referèndum. Quant a la reunió amb el govern del 27-IX detalla, en resumeix, quatre missatges dels ME: Estarem dins la legalitat; els ME ni estaven, ni estan, ni estaran amb el procés; vam exposar queixes per les manifestacions del Govern; cridàvem a la prudència. Es plantejà fer un comunicat, que no es dugué a terme. Res de nou. Van haver de llogar 75 vehicles per desplegar els efectius. Només 479 policies locals van col·laborar en l’operatiu de l’1-O. El fiscal Rubira continua mostrant-se obtús: encara no sap què era el Pla Àgora ni què és la Prefectura, i no cal dir ni que és la BRIMO ni les ARRO. Pregunta a Quevedo si formava part de la Prefectura. Ho ha dit sis vegades. Li demana si a la reunió amb Puigdemont va assistir el comissari Estivill; l’ha de corregir: “Es diu Castellví”. Encara no s’ha après els noms. I aquests són els millors fiscals d’Espanya? Quant a les ordres per detenir el govern, Quevedo no va entendre el mail del 25-X fins que l’endemà el comissari Lòpez li explicà que ell i l’intendent Domingo serien un binomi per detenir algun membre del govern. Acaba i, tot seguit, la defensa de Soler continua la tàctica de desvincular el seu client de les decisions operatives del cos. “Soler va autoritzar tots els increments i canvis d’efectius demanats per la Prefectura per tal d’impedir el referèndum.” Morales, advocat de Puig, també treu de les decisions operatives el seu client. Quant als contractes de vehicles i d’un helicòpter per a l’1-O el govern espanyol va convalidar-los durant l’aplicació del 155. Passen de ¾ d’una: recés.
Torn per a deposar el seu testimoni del comissari Miquel Esquius, cap de Mobilitat durant el 2017, (posteriorment va ser cap del cos, tot just després del comissari Ferran Lòpez). Assegura que els ARRO van tancar 110 col·legis electorals. Toreja la fiscalia, tot recordant que ell dirigia Trànsit. L’informe que va elaborar per l’Audiència Nacional el va fer amb informació que li remetien els caps regionals.
Seguí la declaració de l’intendent Josep Lluís Rossell, cap de la Sala de Central de Comandament. Tubau li fa explicar el seu funcionament. El 20-IX-17 van rebre 26 peticions de la GC. “Quan rebíem una petició, telefonava al Comissari López”. Ha hagut de repetir tres vegades que estava a la sala central i no al CECOR.
Dimarts 3-III-20: els caps dels ME de les regions i d’Afers interns
El primer testimoni d’avui és el comissari Ramon Calsina, cap de la Regió Metropolitana Pirineu Occidental el 2017. Repassa com va afrontar territorialment les diferents instruccions de Fiscalia. També va participar de les dues reunions del 29 de setembre al Complex Egara. Ha de tornar a explicar al fiscal que la Prefectura és el Major i el seu equip. Atesa l’escassa població de la seva regió, poques vegades tenen problemes d’ordre públic; així i tot, es va reforçar la plantilla en un 33%. Els dos equips ARRO van actuar a la Val d’Aran i a la Seu d’Urgell. Quan Tubau li demana si va rebre cap ordre o suggeriment per incomplir la interlocutòria del TSJC respon: “No!”. A migdia va saber que el pacte amb les FCSE s’havia trencat i s’havien d’espavilar amb el que tenien. No va obtenir cap ordre de seguir altres cossos policials i denomina “variopinta” la mena efectius de què disposava perquè no estan avesats a escriure actes. Carballo, que es fa un garbuix amb la geografia, li demana sobre l’efectivitat dels ARRO: “I per què els va mantenir a la Seu?” “Si marxaven, la gent hauria votat!”.
Tot seguit declara Josep Maria Estela, aleshores cap de la Regió de Terres de l’Ebre. “És la meitat sud de la província de Tarragona”, descriu al Tribunal, en vista del garbuix geogràfic anterior. Es repassen les instruccions de Fiscalia, les reunions del 29-IX amb els comandaments. Trapero els demanà un esforç per complir al peu de la lletra la interlocutòria del TSJC. “Jo entenia que fins l’1-O, les policies podíem actuar per separat per confiscar material del referèndum; ara bé a partir de les 6 del matí de l’1-O treballàvem conjuntament sota la coordinació de la secretaria d’Estat de Seguretat”. Contra l’acusació de mal funcionament dels ME, al·lega al Tribunal que en les protestes postsentència s’ha utilitzat el mateix sistema que l’1-O per utilitzar la força pública: demanar-ho al CECOR central. Mai no havia treballat tanta gent a la seva regió com durant l’1-O. “Si un diumenge som 80 o 90, l’1-O érem 224, i van portar 17 cotxes de serveis centrals”. Van aconseguir que no obrissin 26 dels 97 centres de votació que tenien. “Va requerir molt esforç, persuasió i mediació”. Es vanta d’haver tancat el 50% dels centres de votació, tres amb ARRO. Quatre d’aquests equips van protegir la caserna de la GC. A les 9 i cinc a La Ràpita actua la GC de manera sorprenent i vaig dir-los que allò no era el dispositiu pactat”. Per què es corregiren actes? “Per millorar-les. Per exemple, n’hi havia que deia que el centre s’havia tancat, però no deia quina hora”. El fiscal tempteja de demostrar que la gent era agressiva. Exposa per activa i per passiva que la resistència que trobaven era pacífica. “Però impedia l’actuació policial?” “Sí”. “No hi ha més preguntes”.
Nou testimoni: el comissari José Milan, aleshores cap de la Regió de Girona l’1-O. Retorn a les instruccions de Fiscalia (aixecaren 344 actes i dos oficis). L’1-O li va sorprendre que ni la GC i el CNP no anessin al CECOR regional que van muntar pel referèndum. L’1-O van treballar 1.162 efectius, un 70% més que un diumenge normal. Tenien 379 centres de votació: 15 no van obrir. Al matí, l’ARRO en va tancar dos; agents amb mediació, 7. A la tarda en van tancar 8.
Seguí un nou testimoni, l’aleshores cap de la Regió de Ponent, el comissari Xavier Monclús, del qual el ministeri públic va procurar treure suc, perquè va estar investigat per connivència amb el referèndum a Lleida (cas que va ser arxivat per l’instructor i per l’Audiència de Lleida). Explica els seus operatius en la prèvia de l’1-O i explica a la sala que la seva regió abraça el pla de Lleida. Es van aixecar 201 actes abans de l’1-O en compliment de la instrucció de fiscalia 5/17. Recorda “l’esforç” que els va demanar el Major en la reunió a Egara del 29 amb els comandaments. I rememora: “Veníem dels atemptats”. Posà a la feina 760 efectius, dels quals, 99 venien de serveis centrals, fins i tot del TEDAX. Tenia 201 col·legis: 13 no van obrir; 5 es van tancar a primera hora per acció directa. Gràcies a la presència continuada, van clausurar 20 centres, i, a la tarda, 3 més, amb ARRO. Encara que el dispositiu conjunt es trencà oficialment a migdia, quan la reunió entre de los Cobos, Armas i Trapero, realment es trencà al primera hora amb una actuació increïble de la GC a Soses. Tot seguit parla de la seva incriminació. El fiscal Rubira eleva protesta a la sala per les preguntes de Tubau. Rondina perquè Tubau pregunta pel mateix que Fiscalia va preguntar durant hores a Baena. Se’n surt. Tot va ser arxivat, malgrat l’abundant prova practicada. Torn del tinent fiscal, Miguel Ángel Carballo. Pregunta sobre les actuacions d’ordre públic. Només entén l’efectivitat en ordre públic si hi ha agressivitat.
Torn del comissari Sergi Pla, aleshores cap de la Regió Policial Central, ara cap de la Regió Metropolitana Nord. Descriu extensament les accions dels ME a la seva regió, assistint i vigilant moltíssims actes polítics; es van aixecar un miler d’actes per a la Fiscalia a través de la Comissaria General del Parlament. Tornem a la reunió del 29 i a la descoordinació amb les FCSE quan la GC va actuar en col·legis sense haver-los-hi demanat. “La societat catalana està dividida al 50% i els ME som una representació de la societat catalana; seria absurd pensar que els Mossos són independentistes”, comenta. Trapero els havia demanat neutralitat. Admet que alguns interpretaven les ordres des del seu prisma. A un binomi de Santpedor (Bages) els va haver de corregir algunes conductes i se’ls obriren expedients. Pla recorda a més dels 358 efectius van arribar 318 dels serveis centrals i que van tancar 5 col·legis. “El cos va estar sotmès a una pressió tremenda amb perill d’extinció; l’única manera de sobreviure era complir amb la llei”. Davant l’acusació d’inoperància explica al fiscal que va enviar ARRO a El Pont de Vilomara contra un grup d’extrema dreta. “Vam tancar 19 col·legis amb ordre públic”. Van trucar a la GC perquè només tenien 4 equips d’ordre públic.
Tot seguit, torn de l’aleshores intendent Jaume Garcia, cap de la poderosa Divisió Afers Interns (DAI) dels ME, la policia de la policia, que declara sense imatges. Tubau li fa parlar d’informació reservada sobre els ME que haurien desobeït ordres l’1-O. Es van obrir 3 expedients disciplinaris de les 41 informacions reservades. Explica els expedients contra Albert Donaire, portaveu de “Mossos per la Independència”, que va declarar al Suprem. Es posa en un jardí quan es contradiu entre el fet que Trapero li havia proposat investigar i que no tenia cap competència. Acredita davant Pau Ferrer, advocat de Pere Soler que, com a director general, no va impedir cap investigació interna, tot i tenir-ne la potestat. Són les 2 i deu i se suspèn la sessió fins demà.
Dimecres 4-III-20: Trapero va estar en contacte amb la Magistrada del TSJC el matí de l’1-O, que havia demanat “prudència, paciència i contenció”
Comença a testimoniar per videoconferència Joaquim Martínez, secretari judicial del TSJC, present en la reunió amb la magistrada M. Armas, D. Pérez de los Cobos i J. L. Trapero l’1-O, home clau per a la defensa de Trapero. El 27-IX convocà els 3 representants de ME, GC i CNP. Va lliurar la part dispositiva de la interlocutòria de la magistrada Armas que era present (aquella que s’havia de requisar el material del referèndum “sin afectar la normal convivència ciutadana”). A la trobada, hi havia la magistrada Mercedes Armas. Trapero plantejà dubtes i la magistrada afegí l’article 46.2 (el cos estatal assumeix la direcció en un dispositiu conjunt) i l’article 2 del Reglament (allò de la congruència, oportunitat, etc.) “Un cop lliurat el segon ofici i com a cloenda, la magistrada va donar les gràcies a les policies per l’assistència i va dir-los que el dia 1 seria difícil i complicat, però que confiava en la professionalitat dels Mossos tot demanant a tots prudència, paciència i contenció. “Arribat el dia 1-O, entre les 10 i les 11, el Major el trucà per poder parlar amb la magistrada a la vista de les situacions greus que s’estaven donant; la magistrada va accedir a reunir-s’hi i el va convocar a les 12. El Major va mostrar la seva preocupació per les “situacions greus” que s’estaven produint. Present De los Cobos (però es deixà a l’aire qui l’havia convidat) va assegurar que “ho tenia tot sota control”. La magistrada els va proposar a Trapero i De los Cobos quedar-se al despatx i comentar els seus punts de discordança. I així ho van fer. (De los Cobos no ho ha declarat mai!) El secretari i la magistrada van marxar. L’endemà, dia 2, a la vista que hi havia molts requeriments de diferents autoritats judicials, el comissari Gàmez va contactar-lo per trobar-se. El 3-X, la magistrada va reclamar un informe a De los Cobos.
Torn de la Fiscalia, Pedro Rubira, que segueix el guió de la defensa i intenta disculpar De los Cobos. El Secretari no sap per què va assistir De los Cobos a la reunió de l’1-O d’Armas amb Trapero. “Jo no el vaig convocar”, diu.
Tot seguit declara el Cap de torn de la Sala Regional de Barcelona, dels ME, amb TIP 1707; era el “Comtal 10” l’1-O. Detalla com funcionava la sala de control i la “clau 21” (la utilització del mòbil). Assegura que no es va fer cap seguiment. “Era rutinari informar si passava una columna d’UIP, com si passava la Guàrdia Urbana o els Bombers; era un fet rutinari intranscendent”.
Segueix el testimoni del sotsinspector amb TIP 2139, que patrullà de les 10 a les 18 hores. Diu que no disposava dels mateixos efectius que un dia ordinari. Li van traduir el comunicat “miri d’apartar-se un xic” com a “intente perderse un poco”. Quan l’interrogaren, li demanaren disculpes per l’error, però, per a la fiscalia, segueix constant que havia de perdre’s (se suposa, que per permetre la votació). Debaten amb el fiscal sobre el fet de saber que havia de demanar ajuda o no.
Torn del cap del la comissaria d’Informació de Sant Andreu del Palomar, Àrea Bàsica Policial (ABP), el TIP 2326. Va treballar l’1-O des de les 6 a les 11 de la nit. Els efectius d’aquell dia portaven una carpeta amb la documentació i les actes proforma. “La Clau 21 s’utilitza per no col·lapsar l’emissora quan la comunicació ha de ser llarga. Per exemple, quan una identificació té moltes dades”, afirma. Concreta que les trucades queden registrades perquè la sala ho fa des d’un fix. (Si fiscalia vol trobar comunicacions extemporànies, en opinió d’aquest cronista, està errant el tret). A les 9 del matí ja va adonar-se que el CPN no actuava segons els protocols acordats i no sabia què havia de fer. Havien de socórrer els ferits sense fer nosa, perquè ells eren de seguretat ni no d’ordre públic. El fiscal encara no ha entès com es pot col·lapsar una emissora i dona voltes a la distinció entre Seguretat Ciutadana i Ordre Públic, de la qual s’ha parlat des de les primeres sessions. “Si em comuniquen que hi ha furgonetes i ja ho sabia com a cap de districte, no havia pas de demanar suport.”
Tot seguit deposa el seu testimoni Amadeu Domingo, Cap de la divisió de Planificació Tècnica de Seguretat i creador del pla Àgora, que es posà en marxa el 4-IX i ME el posà a disposició de Fiscalia quan van arribar les primers instruccions. Detalla que van treballar 11.420 efectius, 7.850 només per al referèndum, molts més que per a qualsevol jornada electoral i que per al 9N. Amb data de 26-IX-17, es calculà que calien 40.000 policies per impossibilitar la consulta. Tota la Prefectura va validar les pautes d’actuació: l’intendent Vergè, els comissaris Gàmez, Molinero, Lòpez, Quevedo, la lletrada Maria Pau, ell mateix i el Major Trapero. Contra les acusacions de passivitat de fiscalia, exposa les dificultats per mobilitzar material i 11.420 ME l’1-O dels 12.836 disponibles, mobilització aprovada sempre pel director Pere Soler i el Secretar general Cèsar Puig. Trenca un dels mites de l’acusació: dels 16.783 efectius del cos, només 326 estaven amb permisos. Amb el fiscal Rubira se les tenen sobre les consultes de matrícules. Martell, defensor de Soler, li pregunta sobre el paper del director general quan s’ha de maximitzar plantilla. Es van haver d’aprovar 3 resolucions d’ampliació de plantilla, i concreta les dels dies 20 i el 28 per afrontar l’1-O. Quant als permisos, “es van deixar de donar i els que es podien revocar es van revocar; només vam mantenir els que no es podien eliminar per causes majors”. Van fer tot el que van poder, i la prova és que “hi ha recursos contenciosos administratius contra les mesures compensatòries dels canvis de quadrant i horaris”: per a ell, el pla no estava maximitzat; “estava supermaximitzat”. Martell li fa dir que la decisió final la tenia la subdirecció general de recursos humans. Torn de l’advocat de Puig, Fermín Morales. “La secretaria va posar traves a l’ampliació de personal?” “No. Cap problema. Ni per contractar pilots ni per llogar 160 vehicles”. Són 2/4 d’1. Recés.
Torn del testimoni Miquel Justo Medrano, aleshores número dos de la Comissaria General d’Informació, que vehiculava les investigacions del procés ordenades per l’Audiència Nacional i declarà sense mostrar el rostre. Ja investigaven per rebel·lió, delictes contra la corona o el procés constituent feia temps. A l’abril de 2017 ja van investigar els CDR. “Com es van ampliar els atestats del 20-IX per part dels responsables d’Informació en ordre Públic?”, demana Tubau. “Les ampliatòries són del 25 de setembre però van començar el 23”, assegura. Quan el seu cap Castellví, que tornava de vacances, li manà que informés sobre el 20-IX, li respongué ja estava fent aquella feina. El treball de vigilar les escoles l’1-O era impossible d’assumir per la Comissaria General d’Informació. “Per sort, ho van fer els binomis; així nosaltres vam poder prioritzar la vigilància dels antisistemes, independentisme radical i extrema dreta així com edificis com el Port (considerat un lloc fàcil per barrar el pas o sabotejar), institucions de l’Estat o comissaries per poder estar a l’aguait d’escarnis”. A la tarda, abans de quarts de 4, en aturar-se les actuacions de les FCSE, Informació es va dedicar a detectar els llocs on era més factible que una actuació dels ME pogués tenir més èxit. Nega qualsevol ordre o suggeriment de permetre el referèndum. Quan als documents de la incineradora del Vallès, es remet al contrainforme que elaborà: era pura brossa, ja arxivada digitalment. Per l’1-O Trapero va demanar que les actes fossin més “robustes” i va configurar un equip de 12 persones per llegir-les totes tot demanant informes a cada cap de comissaria. Va ser Medrano mateix a sistematitzar —amb informació tabulada— les actes a fi que oferissin una més gran credibilitat i recollissin tot el material confiscat. Va recollir uns 600 informes i fitxes. “Vam llegir les actes (…) i vam classificar els punts de votació entre els que no van obrir, els que van tancar i els tancats per ordre públic. Trapero ordenà que, si es dubtada del tancament o no del col·legi, es calculés a la baixa, sense incloure’l. Explica la comissió del TIC per protegir membres del govern i altres personalitats. Torn del fiscal. També va ser l’encarregat d’instruir l’atestat judicial per la jornada participativa del 9N, sí. Espejel, presidenta del tribunal, finalment atura el fiscal que demana com es veien amb Castellví amb guàrdies nocturnes pel mig. L’1-O va entendre que s’havia trencat el suport de les FCSE als ME segons el dispositiu establert. El fiscal Carballo es troba amb una paret i eleva el to. “I per què un dels informes posa que la seva actuació donaria una imatge desfavorable dels ME?” “És una dada més. Les obvietats també compten en els informes d’intel·ligència.” Li mostra un informe de previsió del 8-IX. Medrano li treu roentor i passa al contraatac: “El 29-IX teníem la certesa que els organitzadors del referèndum intentarien el referèndum; teníem l’esperança que gràcies a la nostra feina, allò acabés sense ser un referèndum”. El fiscal torna a caure en una mala traducció ja resolta al TS. Per a Medrano les instruccions de fiscalia se sabien pels mitjans abans de cap actuació. En acabat, Martell, defensor de Soler, pregunta sobre la importància de vigilar el Port de Barcelona. “Hi dormien centenars o milers d’efectius d’ordre públic”, informa. Són 2/4 i mig de 3. S’acaba la vista per avui.
Dijous 5-III-20: ni es perseguiren vehicles de les FCSE ni els ME sabien les dates de les lleis de desconnexió
Declara un ME amb TIP 20211, que va ser en un col·legi electoral. Explica a Tubau, defensa de Trapero, que va demanar una matrícula d’un vehicle mal estacionat (Tubau vol demostrar que no es demanaren matrícules de vehicles policials, cosa que la fiscalia utilitza contra els ME). Torna a explicar al fiscal que Seguretat Ciutadana que conformava els binomis, no eren antiavalots d’ordre públic; no va entrar a l’escola, com el fiscal hauria volgut, perquè hi havia molta gent.
Tot seguit seu a l’estrada de testimonis el ME amb TIP 20260. Detalla que va fer un briefing a les sis del matí a la comissaria de les Corts i els van donar el document amb les pautes. Destinat a La Verneda, tot i ser del grup operatiu d’atestats, va demanar la matrícula d’un vehicle perquè estava estacionat en “doble fila”. El fiscal no formula cap pregunta.
Segueix com a testimoni la ME amb TIP 6283, Cap de Sala de Comandament Regional Metropolitana Sud, a Sant Feliu del Llobregat. Recorda que la sala era plena; no hi havia cap cadira buida. Explica que nodria un aplicatiu informàtic: introduïa tot el que passava amb els punts de votació de l’1-O. “No es va donar cap ordre de fer seguiments als altres cossos policials”. Ratifica la seva declaració davant el CNP: va veure el cap de la Comissaria de Sant Feliu actuant en una escola. La fiscalia tampoc no formula preguntes.
A continuació deposa testimoni el ME cap de sala del CECOR de Barcelona, amb TIP 13275, com els altres dos sense mostrar el rostre. Remarca que es van utilitzar emissores i el “xat corporatiu” per enviar la informació Sala central. “És un aplicatiu informàtic, al qual els binomis no tenen accés: s’enviava, jo l’extreia i l’enviava pel xat, com és habitual en tots els CECOR”. Explica un cop més que els mòbils s’utilitzaven per no col·lapsar l’emissora, però que quedaven igualment enregistrats. Desmenteix que seguissin actuacions d’altres policies, però exposa amb naturalitat que la norma és comunicar qualsevol incidència ja siguin cotxes Bombers, d’ambulància o de policia. No es donava a l’abast amb les peticions d’ordre públic, perquè a Barcelona hi havien molts punts calents. El fiscal que li pregunta sobre les pautes d’actuació. “No havíem de demanar mediació ni policia local, només ordre públic”. El fiscal acaba quan el testimoni assevera que, a les 9 del matí, tot va canviar (De los Cobos deia que havia donat ordres a quarts de 10, després de veure la inacció dels ME. Queda demostrat que ja estava establert d’abans).
Un altre testimoni del ME amb TIP 15909, cap de Sala a Barcelona, però assignat al servei ordinari, no de l’operatiu per l’1-O. Repetició del tema dels seguiments explicat per activa i per passiva.
Nou testimoni. El ME amb TIP 17140, el Comtal IRIS. De fet, davant l’àudio que la lletrada Tubau branda a cadascun dels testimoni de les sales de control sobre l’ordre de treure els cascos, aclareix que no li consta perquè cap Sala no pot ordenar ordre públic. Ell no va ordenar ningú treure’s el casc, perquè una ordre destinada a ordre públic només la podien donar els caps d’ordre públic o els caps regionals. Carballo vol saber si podien sentir el que deien al CECOR Central, la sala del costat; no era així.
A continuació deposa el seu testimoni l’inspector dels ME amb TIP 1395, cap de l’àrea d’Informació Exterior, destinat a gihadisme. L’1-O va estar al carrer Bolívia per controlar els moviments radicals tan independentistes com unionistes. També van vigilar la sortida de les FCSE dels vaixells dits “Piolins” , perquè van veure per les xarxes intents de bloquejar-les. Cap pregunta de Fiscalia.
Torn de l’Inspector en Cap de l’àrea central d’anàlisi de la Comissaria General d’Informació amb TIP 2474. Va supervisar el contingut, de possibilitat o de mandat, de la famosa frase Informe. “S’ha de celebrar el referèndum”. Tubau es refereix tot seguit a l’informe del 24-VIII, on els ME apuntaven la possibilitat que el 6-IX i 7-IX s’aprovarien les lleis de Referèndum. És un informe clau, perquè les acusacions sostenen que el sabien per la seva connivència amb el govern. L’inspector assegura que el van elaborar a partir d’informacions recollides als mitjans de comunicació. “Els informes dels ME tenen sempre la mateixa estructura sigui quina sigui la ideologia política que es tracta. “I per què s’amplià el 9-VIII?”. “Vostè recordarà l’alta volatilitat e les informacions durant aquells dies.” Acabarà admetent de contemplar la idea que el referèndum no s’arribés a celebrar mai.
Fi de la sessió d’avui i fi de les sessions a San Ferando de Henares; la propera, a Madrid.
