El Govern continua fent passos per blindar el litoral de Girona. La Comissió territorial d’urbanisme ha donat avui llum verda al PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, configurat com un autèntic Pla de protecció de la Costa Brava, que impedirà la construcció de 15.037 habitatges nous en espais amb interès natural i paisatgístic. La Comissió ha estat presidida pel secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, i hi han pogut assistir alcaldes i representants dels 22 municipis que abasta el Pla. El PDU analitza àmbits dels municipis del litoral gironí on encara es podria construir però que no s’han arribat a desenvolupar, avalua la seva sostenibilitat i, si cal, proposa l’estratègia que es considera més adient per a cadascun d’ells. Inclou la revisió de la sostenibilitat de 202 sòls on es podria construir situats en els 17 municipis de la Costa Brava que no tenen el seu planejament adaptat al contingut del Pla territorial parcial de les Comarques Gironines.Es tracta de Portbou, Colera, Llançà, el Port de la Selva, Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, l’Escala, Torroella de Montgrí, Pals, Begur, Mont-ras, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. Serra també ha recordat el context d’emergència climàtica per avançar que “l’aplicació de les directrius del PDU”, amb l’extinció o reducció de molts sòls que es preveia edificar, “suposarà deixar d’emetre 619.468 tones de CO2 a l’atmosfera, una reducció del 61% respecte les previsions del planejament vigent fins avui”.
Un cop revisats els 202 sòls, el Pla proposa que 91 àmbits tornin a formar part de la xarxa d’espais oberts, atès que el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir d’un assentament urbà. Sumen un total de 981 hectàrees de superfície i s’hi impedeix la construcció de 12.840 habitatges. Entre els àmbits que es desclassifiquen hi ha, per exemple, Cala Morisca i Pola Giverola (Tossa de Mar); tres dels sectors del Paratge Rodors i Interpals (Pals), o Sa Riera i Aiguafreda (Begur). A títol d’exemple, alguns dels àmbits que es modifiquen són Sa Guarda o el Turó d’es Calders (Cadaqués), on es manté la superfície afectada i el nombre d’habitatges permesos però s’obliga a deixar lliures d’edificació les parts més elevades i exposades visualment, concentrant els habitatges a les parts baixes. Entre els àmbits que sí es redueixen hi ha Rodors-Roca Blanca (Pals) o Riera dels Molinets (Santa Cristina d’Aro), entre d’altres.
Per tant, sumant els àmbits que s’extingeixen i aquells on es redueixen els habitatges previstos, el PDU elimina la possibilitat de construir 15.037 habitatges, gairebé el 50% dels 30.843 dels previstos pels diversos planejaments municipal. Una actuació “ambiciosa” i, alhora, “una acció real i concreta del Govern per mitigar els efectes del canvi climàtic”, ha volgut subratllar. També “és una demanda social de protecció del paisatge, que compartim des del Govern, en un territori que forma part de la candidatura a Reserva de la Biosfera per l’UNESCO”, ha afegit el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori.
A banda de revisar els 202 sòls d’extensió, el PDU fixa unes noves directrius d’integració paisatgística que s’hauran de complir en els 22 municipis afectats a l’hora de construir habitatges aïllats (rodejats de jardí) i amb pendent, tant si és a primera línia de mar com més endins del terme municipal. Entre d’altres:
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El Pla territorial parcial de les Comarques Gironines que es va aprovar el 2010 va recollir aquests nous criteris. Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, 17 encara no tenen el seu POUM adaptat al Pla territorial parcial. Així, gran part del planejament urbanístic vigent als municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90. Cal dir que per a un municipi l’actualització del seu planejament és un procediment llarg i dificultós. Per tant, en bona part dels casos, els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes més modernes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com un element central. Com a exemple, el 66% dels sòls residencials dels nuclis urbans de la Costa Brava estan ocupats per urbanitzacions de baixa densitat.
