Una nova manifestació històrica la que s’ha viscut aquest dissabte tarda al carrer Marina de Barcelona, que va quedar absolutament desbordat de gent per mostrar el rebuig a la sentència a l’1-O i en favor del dret a l’autodeterminació. El lema de la manifestació: “Llibertat”, i l’Assemblea afegint-hi una pancarta pròpia, “Contra la sentència, independència”.
En l’escenari, situat a l’avinguda Icària, representants de les més de 500 entitats adherides hi van tenir veu. Ha estat el cas d’Unió de Pagesos, Irídia, la Taula del Tercer Sector, el Consell Nacional de la Joventut, Òmnium Cultural o l’Assemblea Nacional Catalana.
Cal una resposta política urgentment
La presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, va reclamar urgentment una resposta política i institucional a l’altura del moment històric. “Des de les institucions calen propostes polítiques que recullin els clams que avui omplen el carrer Marina”, va afegir. Per Paluzie, no es pot acceptar que els presos polítics hagin estat condemnats a penes d’entre 9 i 13 anys per defensar l’autodeterminació. “Això no és acceptable en un estat democràtic”, i va avisar que no es pot permetre que la sentència hagi comportat més presó. “Seguirem dempeus mentre duri la repressió i la vulneració de drets”, va concloure just abans de recordar, un a un, el nom dels empresonats d’aquestes darreres setmanes.
Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium, va enviar un missatge a les institucions de l’estat: la presó, la repressió o els empresonaments no podran frenar la voluntat d’una immensa majoria de la ciutadania de Catalunya d’exercir aquests drets. “No podem permetre que hi hagi gairebé 50 persones empresonades i més de 1.000 persones perseguides per la justícia”. Així mateix, va recordar que el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i Amnistia Internacional han demanat que els presos polítics tornin a casa.
Un sol poble
Anaïs Franquesa, en representació d’Irídia, va evidenciar que, quan el que està en risc són els drets i les llibertats, Catalunya sempre ha respost com un sol poble, i va reclamar un país en el qual cap detingut pugui acabar condemnat per sedició per convocar manifestacions pacífiques i posar urnes, o ningú sigui víctima de la “brutalitat policial” per defensar els seus ideals, com s’ha vist aquests dies, amb mes 600 persones ferides.
També es va afirmar que la sentència del Suprem és una “condemna” al dret a vot, al dret a manifestació i al dret a la dissidència política, i es va mostrar el rebuig a aquesta sentència; davant d’un problema “històric” es reclama “una solució política”. Per això, es va dir, cap sentència, per molt dura que sigui, impedirà que es continuï sortint al carrer per defensar els drets i exigir la llibertat dels presos polítics i exiliats.
Blanca Bragulat, en representació dels familiars presos, va sostenir que tots plegats es troben “més forts i determinats que mai”, i que ni les amenaces ni la repressió aturaran el moviment. “Seguirem lluitant pacíficament pels nostres drets”, i va recordar que aquesta condemna és a tot un poble. “Hi serem fins al final”.
