A ERC, les llistes per a les eleccions espanyoles del 10N han obert un intens debat. El prestigiós doctor en hisenda pública i especialista en fiscalitat justa Xavier Martínez Gil s’intueix com un recanvi dinàmic a l’estratègia fins ara dirigida des de les cel·les. Ell i molts altres militants d’ERC, a través del Col·lectiu Primer d’Octubre, entenen que en els darrers dos anys poca cosa s’ha avançat.
A les files de JxCAT el debat l’ha obert Laura Borràs, amb prou energia i al preu de desmuntar la mitologia resistent dels seus companys a la presó. La presència de presos polítics a les llistes és un focus de conflicte permanent i la seva eventual inhabilitació encara pot deixar més clarament en evidència la deriva política, sense objectius, dels darrers dos anys.
En aquest sentit en ambients independentistes que compten amb una gran simpatia social ja s’han plantejat consultes internes, com és el cas de Primàries Barcelona, per escatir el sentit i la missió dels catalans en unes eleccions espanyoles. Parlen de triar entre esperonar l’abstenció o d’assumir una missió de bloqueig. I és que les noves eleccions espanyoles i la sentència del tribunal suprem posen damunt la taula, amb plena vigència, el valor i el sentit del Primer d’Octubre, com a mandat democràtic per fer efectiva la independència.
Les inhabilitacions polítiques (per exercir funcions públiques dins el sistema jurídic espanyol) i l’amnistia o l’indult dels condemnats actuen com condicionants de l’activitat política catalana en molts sentits. Aquests condicionants són els que han alentit, en els darrers dos anys, l’aplicació de propostes per avançar en la consolidació d’un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya.
En qualsevol cas, la sentència del suprem i les seves diferents condemnes no fan sinó confirmar que els fets de l’octubre del 2017 tenen una rellevància extraordinària per als catalans i que tenen tot el dret a poder respondre políticament de la millor manera per tenir un rescabalament just i, a més, fer-se dignes del que democràticament es va decidir.
Això, internament, en els partits sobiranistes i en les diferents opcions democràtiques catalanes plana amb força per superar un evident llast de victimisme i de desànim, per una banda, i per l’altra, encetar amb iniciativa plantejaments de resposta i consolidació republicana.
Un indult comportaria un preu politic molt alt per al govern espanyol de torn, només ho faran si la lluita els obliga a fer-ho. La millor manera d´assegurar la llibertat dels presos polítics és amb accions que perjudiquin l´economia espanyola.