Una entitat catalana formada per persones compromeses amb el passat, el present i el futur de Catalunya han registrat davant de l’ONU una entitat que recull les demandes històriques i actuals dels catalans, com a poble sense estat o nacionalitat existent. És https://oac.yolasite.com/

En el tràmit de registre, o de posada en coneixement a les Nacions Unides, els promotors, Jordi Fornas i Sílvia Orriols, entre d’altres, fan palès que viuen en territoris ocupats per Espanya, com a mínim. Catalunya principalment roman colonitzada per l’hegemonia castellana que s’ha apoderat d’Espanya.

Un conjunt de 13 cofundadors de l’OAC signen un document de registre per informar d’aquesta situació al Secretari General de l’ONU, a l’Alt Comissionat pels Drets Humans, als Experts Independents de l’Oficina pels Drets Humans, al Cap de l’Oficina d’Afers Jurídics i als membres del Comitè Especial de Descolonització.

Publicitat
Publicitat

Aquesta iniciativa, curiosament no cursada de forma genèrica com seria lògic per part del Parlament de Catalunya o el Govern de la Generalitat, quan van actuar sense els atributs autonòmics que els hi atorga l’Estat espanyol, suposa el punt de partida del que també s’hauria esperat que fes el Consell per la República a Waterloo (Brusel·les): internacionalitzar la causa del poble català, i no la de determinats polítics que no han seguit les lleis espanyoles com pertocaria segons el marc constitucional espanyol.

La independència de Catalunya, dins el marc pacífic i de bones relacions entre els pobles, queda inserida dins del dret a l’autodeterminació, recollit en els diferents instruments de dret internacional públic que l’escrit d’aquesta organització recull com a fonaments de dret de la seva presentació internacional.  Per tant, com és evident, focalitza la importància d’un tràmit que, en molts sentits, sorprèn que no s’hagués realitzat per part de les autoritats catalanes representatives, per medi dels sistema d’eleccions espanyol.

El subjecte nacional és Catalunya, i com a poble, els estats tenen l’obligació de protegir i promocionar la seva existència, com s’inclou a la Convenció Internacional de Drets Civils i  Polítics. L’organització internacional que té aquesta preocupació de forma explícita és Nacions Unides, ja que des de la seva fundació es va articular per poder solucionar, o si més no intentar-ho, la lliure existència de tots els pobles i nacions del món.

Catalunya, com a poble, no es pot expressar lliurament en el mar de la Constitució espanyola. Les eleccions democràtiques espanyoles, sigui dins l’autonomia, les municipals o de qualsevol altre tipus, han estat sempre esbiaixades per raó del cens, del sistema mediàtic i de les condicions polítiques. Per això, la clau que ho ha canviat tot, i en part ha justificat aquesta organització, és el referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017.

Aquell referèndum d’autodeterminació va ésser lliure i unilateral, fet que va permetre fer aflorar el poble català, una població permanent, fixa i fidel, des de fa 300 anys en territoris ocupats, que ara té aproximadament uns 4 milions d’habitants. El resultat d’aquell referèndum d’autodeterminació va ésser favorable amb un 99% a la independència, o la creació d’un nou estat en forma de república. Per tant, també ha aflorat un mandat democràtic català que s’ha de vehicular i implementar amb totes les garanties.