Les eleccions municipals són un pas decisiu per l’acció política. Per això, els que més han apostat per la regeneració política, tot fent llistes obertes per a la confecció de les candidatures, la gent de Primàries, presenten més de 1300 candidats arreu del país, cobrint pràcticament més de la meitat del cens electoral, per mitjà de 71 llistes, entre les quals destaquen Barcelona, Lleida, L’Hospitalet, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Castelldefels, entre moltes altres.
Els partits polítics tradicionals presenten centenars de llistes. ERC, 807, i amplia encara més la seva implantació. JXCAT, en canvi, retrocedeix un 10% respecte al 2015, en presenta en 771 ajuntaments, un fet inaudit, tenint en compte la tradició d’implantació en petits i més petits municipis d’arreu del país. PSC i PP també baixen i opten, com sempre, per concentrar-se en les zones altament poblades, seguint una estratègia semblant a les candidatures de Primàries.
Ciutadans duplica el nombre d’ajuntaments on pretén obtenir resultats, en clara competència amb VOX en una quarta part dels municipis on concorren. I la CUP té una persistent presència en augment fruit de l’estratègia de base local que sempre ha defensat com la millor manera de fer els Països Catalans i arrelar dins de la societat.
L’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, com a les dues ciutats amb més habitants del país, concentren tota l’atenció dels polítics professionals i dels nous polítics sorgits de l’elecció popular de Primàries Catalunya, després de l’impuls donat per l’Assemblea Nacional Catalana. Ambdues ciutats comparteixen molts problemes i semblances dins de l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, i per tant, les sinergies participatives que se n’esperen són molt importants per a la normalització nacional de Catalunya.
Els catalans, en general, com s’ha descobert amb Primàries Catalunya, tenen prou talent polític però normalment no el volen exercir dins la dinàmica de les cúpules dels partits, per una banda, i per l’altra, volen desenvolupar l’activitat política formant una dinàmica social i de grup que signifiqui responsabilitat col·lectiva i llibertat de moviments, sense pressions ni compromisos derivats de pactes estranys o aliens a la voluntat majoritària.
Les eleccions municipals, per nombre de candidatures representades, demostren el dinamisme català per complir amb el mandat sorgit del referèndum d’autodeterminació del passat primer d’octubre de 2017. Una gran majoria social per la independència s’ha mobilitzat per engruixir una disparitat de llistes electorals.
No tots els candidats han sigut triats pel “mètode de Primàries”, la candidata última de la llista de Jordi Graupera a Barcelona, la Consellera exiliada Clara Ponsatí, no s´hi ha presentat mai com a candidata ni l´ha votat ningú, algú a algún despatx ha decidit de posarla a dit.
I aixo que el mateix Graupera deia al gener a una entrevista a “Tot Sant Cugat” (ho podeu trobar a Internet) que utilitzar els presos polítics i exiliats com a candidats era “xantatge emocional”, pel que sembla si van a la seva llista no ho és. Per si aixo fos poc la Clara Ponsatí també va de número tres a la llista de JxCat a les europees, renovació el que és diu renovació, no ho sembla pas.