Fiscalia i Advocacia de l’Estat intenten la imputació dels votants fent-los passar d’agredits a agressors per salvar el seu relat de rebel·lió/sedició d’uns líders, que havien de ser ajudats per uns votants, exactament els autors materials de tot plegat. Perseguir judicialment uns votants no deixa de ser un acte més de repressió que no fa cap bon efecte. Però Marchena deixa seguir el pati d’escola i les queixes dels agents. Ahir, dia 8-IV, seguiren declarant agents de GC que van actuar l’1-O i que no ho van poder fer divendres. El caporal B98467N, va intervenir a Sant Carles de la Ràpida (li van tirar una ampolla, pedres i una moneda l’impactà en un ull; trobà dos vidres trencats en els seus vehicles). Els tres següents, J03473D, L57753N i V71878W van intervenir —60 agents amb càmeres— al col·legi Manuel de Castellví i Feliu, a Vilabella (Alt Camp). El primer va rebre coces i li van enganxar un dit; el segon, que va admetre que s’havien usat esprais, també va rebre d’un dit (intervenció quirúrgica amb la baixa pertinent); al tercer, li van torçar el canell quan emprava la porra i va haver de posar-s’hi gel. W79506I, que fou a Mont-Roig i Vilaseca, no recordava que els escopissin. V17236L fou present a l’ajuntament de Garrigàs (Alt Empordà): assegurà que la gent cantava «votarem» o «independència». Sortí amb una esgarrapada a la cara. Havien rebut l’ordre d’intervenció el dia abans i no sabien que en cas de trobar molta gent havien d’acudir als ME. De nou contradeia de los Cobos. Els dos següents, K12407I i X33145R actuaren a l’Ajuntament de Garrigàs, on trobaren una «massa» de 50 persones i la gent cridava als de primera fila que no colpegessin els agents. El brigada U83881V sofrí una esgarrinxada a l’Ajuntament d’Esponellà (Pla de l’Estany). Així arribà el recés de migdia.
Les notícies judicials estaven fora del TS. I eren quatre: 1) la policia belga investigava el fiscal espanyol Carlos Bautista per intervenir en el seguiment de Puigdemont quan es trobava a Brussel·les en un simpòsium de bones pràctiques (!); 2) l’escrit de defensa de J. L. Trapero a l’AN deia que «no havia participat ni intervingut ni havia compartit» el pla independentista ideat per Puigdemont; 3) el TS es declarava incompetent per decidir sobre la celebració dels debats electorals a l’interior de les presons; i 4) El jutjat núm. 13 imputa una trentena de persones per desobediència, malversació i prevaricació, sense trobar indicis de sedició ni rebel·lió.
Després del recés fou cridat a declarar l’agent 19.196 del CNP, cap de la Unitat Central d’Informació i instructor de l’informe de les actes policíaques de l’1-O a Barcelona, investigat pel setge a la seu de la CUP el 20-IX-17. El 25 de setembre van rebre un llistat de tots els col·legis electorals on es votaria l’1-O. A partir de l’acta judicial, van fer una sectorització per establir els possibles centres de votació. Van designar un cap per a cada districte i els responsables disposaven d’una trentena d’agents no uniformats per a intervenir als centres de votació. Ell, després de rebre informació dels agents de paisà sobre la viabilitat, decidia el centre on s’intervenia; es van fer 27 intervencions, 25 de les quals a l’àrea metropolitana, una a Sabadell i una altra a l’Hospitalet. En alguns col·legis es va fer servir la força perquè cap centre era igual. A quarts de 7 del matí es van adonar que el dispositiu dels ME no era l’adequat per intervenir (i, a més, els ME els seguien). Estava convençut que els CDR havien organitzat molt bé el referèndum. A preguntes dels advocats, tornà a deixar al peu dels cavalls Pérez de los Cobos: ni sabia que el dispositiu dels Mossos l’havia acordat el coordinador del desplegament de l’1-O (ningú li va comunicar mai) ni ell va comunicar mai a les unitats d’intervenció del CNP que havien d’intervenir a petició dels Mossos ni que del dispositiu hagués canviat el matí de l’1-O per deixar de tenir un paper subsidiari envers els Mossos. Melero, l’advocat de Forn també li demanà si sabia que algunes de les interlocutòries parlaven d’una actuació preferent dels Mossos. «Crec que sí», respon l’agent. «Ho creu bé», puntualitzà Melero. «Li demano si en les instruccions que dóna, aquestes últimes del 29 i el 30, que són prèvies al trencament del dispositiu del dia 1-O, vostè comunica als seus homes que han d’actuar en coordinació amb els Mossos d’Esquadra».
«No. Jo no els dic això en cap cas.» Tots dos peus a la galleda. Melero ho subratlla: Això sí: desvinculà la violència dels missatges dels CDR i Jordi Sànchez amb els CDR. Però també nega les càrregues policials. Marchena no permeté que l’advocat Solà demanés al responsable de la policia espanyola la seva valoració sobre que entenia per resistència passiva i activa. A preguntes de si va veure mai missatges de violència entre els dels CDR va haver de dir que no: «En aquest sentit eren molt curosos al redactar els missatges». Però el testimoni del dissenyador del dispositiu policíac de l’1-O a Barcelona ja havia deixat palès que tant el CNP com la GC havien preparat un pla d’actuació al marge dels ME abans del referèndum… Des del minut zero. Molt abans del matí de l’1-O ja tenien un mapa dels col·legis «viables», és a dir, susceptibles per a actuar. Ja la setmana passada alguns agents de la GC asseguraven haver rebut instruccions un dia o dos abans de l’1-O. Melero insisteix: «A les 9 del matí del dia 1-O vostè no té coneixement que el coordinador ha decidit que el dispositiu de cooperació s’ha trencat. Aquesta és la dada important. Moltes gràcies». «No, nosaltres a les vuit del matí ja fèiem intervencions.» La cara dels fiscals era un poema.
En el recés per dinar, la Nobel de la Pau Jody Williams, sortint del Suprem, declarava: «La policia està mentint». L’activista nord-americana digué que la causa contra els líders independentistes vulnera drets humans. Per postres, el Ministeri Fiscal es mostrava contrari que el Suprem deixés en llibertat Junqueras, Romeva, Rull, Turull i Sànchez, que havien demanat la llibertat provisional, per poder assistir a actes de la campanya electoral.
A la tarda seguiren declarant els policies que van actuar el dia 1-O (per a la majoria, el binomi de mossos estava passiu, amb la qual cosa certificaven que el binomi va funcionar). L’agent 105.992, responsable dels equips d’actuació al districte de Ciutat Vella i instructor de l’acta policial número 1. Tenia un llistat de 12 centres. Va actuar l’Ecola Mediterrània, a la de Pau Claris i a l’Escola Pia de Sant Antoni. Respon al fiscal que des de les 5 del matí van fer reunions per preparar el dispositiu desmentint de nou de los Cobos. Hi havia una «massa» de gent de 150 persones, amb persones assegudes amb braços enllaçats, proferint insults. (Les persones sempre tenen actitud «violenta».) A la Mediterrània, les urnes estaven amagades als lavabos. A Pau Claris, un mosso va voler trencar el cordó de seguretat. A Sant Antoni els van tirar un con i una tanca i, a la sortida, la gent volia bloquejar els vehicles policials. A quarts de cinc van rebre de l’ECOR l’ordre de no actuar en un quart centre (els cappare havien dit que no es donaren ordres en tot el dia). No recordava que enlloc ningú estirés els cabells de ningú. Quedaven trenta vídeos per revisar aquestes actuacions.
Seguí la Inspectora 128.022, que pertany a la brigada d’estrangeria i fronteres i va actuar de suport i vigilància per a informar sobre el què passava als centres que tenien assignats. Informava però no presenciava l’actuació de les UIP (Unitats d’Intervenció Policial), si bé, diu que, amb l’arribada de les furgonetes, la gent s’excitava més. El subinspector 86.089, també tenia funcions d’informació, però carregà contra l’actitud estàtica dels ME al Centre de Cultura Contemporània. Fou tan minsa la seva intervenció que els advocats no li preguntaren res. Per la seva part, l’agent 70.385, va intervenir en l’operatiu policial de l’1-O a Ciutat Vella acompanyant el coordinador i no va entrar als centres. Com el primer funcionari de la tarda actuà a l’Escola Mediterrània, a la Pau Claris i a Sant Antoni. A la primera, la gent estava entrellaçada i força ben organitzada. No vam tenir temps d’apropar-s’hi, perquè els votants van venir cap a nosaltres. Hi va haver empentes, alguna puntada de peu i fins i tot els donaven cops de paraigua! (Els mossos no deixaven sortir les furgonetes!). Això sí, va admetre que van haver d’emprar la força i les porres.
Seguí l’inspector en cap 81.704, instructor de l’acta policial número 2 del dispositiu del districte de l’Eixample. Actuaren a l’Institut Balmes i Escola Ramon Llull (on el senyor Roger Español va perdre un ull). A la primera hi havia unes 300 persones i van obrir la porta sota l’amenaça que la trencarien. Vam requisar tres urnes i material. En canvi, no van entrar a l’escola Diputació, per seguretat: hi havia molta gent fora. Només van vigilar el centre Diputació i d’altres, com l’Escola Els Encants. Negà haver vigilat els ME i, en relació a l’escorcoll a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, on es va requisar material, es feu per ordres jeràrquiques. Tot seguit declarà l’agent de la policia nacional 96.031, instructor de l’acta policial núm. 3 del districte de Sants-Montjuïc. Un mosso avisava a la gent que la policia era propera i podria actuar. Sense UIP no pogueren actuar ni entrar en cap centre. Vigilaren altres centres com el Gayarre. En l’escorcoll a la seu de l’ANC van requisar ordinadors portàtils i tot. En canvi l’agent 125.866, a preguntes de les defenses, afirmà que no van entrar a cap centre del districte de Sants perquè no se’ls ho va ordenar. L’agent 104.314 explicava que la gent, en acabar la votació, va entregar urnes a mossos en dues escoles (però no sabia si per pròpia voluntat o requisades). Aquests dos darrers eren simples agents que van intervenir l’1-O.
En acabar la sessió planava per la sala un regust estrany entre la Fiscalia. Era bo portar tants agents a declarar? Podien «confessar» tanta gent? No es tornaria a relliscar s’havia fet tant al matí com a la tarda contra Pérez de los Cobos, ja pendent d’un cara a cara? I a més, la patata calenta de les eleccions a tocar… No tot marxava sobre rodes. Els acusadors, almenys, van tenir una notícia positiva en acabar la sessió: el TC avalava la presó provisional de Dolors Bassa, «perquè respon a una finalitat constitucional legítima».
