Judici, 8a setmana: cara a cara ajornat, pati d’escola i ulls de poll imprevistos

Ahir 3-IV hi havia molt d’interès per escoltar les declaracions de Ferran López, segon de Trapero en el comandament de ME, ascendit a cap dels Mossos amb el 155 i actualment adjunt a la prefectura de la policia. Trapero havia delegat en ell les tasques i les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos i la resta de comandaments policíacs espanyols, que ja han declarat (Gozalo i Trapote) a finals de setembre del 2017, amb els quals van acordar el dispositiu dels Mossos el dia 1-O: una parella d’agents (binomi) per a cada col·legi, i que això formava part d’un dispositiu conjunt amb les FCSE. A primera hora de l’1-O, Pérez de los Cobos va trencar la coordinació i va passar directament al pla d’atac (perdó, d’intervenció) tot titllant els ME amb l’acusació de la ineficàcia.

​Començà l’interrogatori l’acusació popular, que l’havia proposat, i vam repassar els fets del 20-IX, les reunions i instruccions de finals de setembre, primer de Fiscalia i al final de la Magistrada i el Secretari d’Estat… La primera actuació havia de ser dels ME i, si aquests ho sol·licitaven, intervindrien policia i guàrdia civil. També vam tornar a sentir la preocupació dels ME per a l’1-O. En la darrera reunió per explicar el seu malestar (18-IX), Puigdemont, després d’haver-lo advertit del pensament dels ME i de respondre’ls que fessin la seva feina, també hauria deixat anar que si es produïa un escenari ineluctable de desordres i conflictivitat proclamaria la independència. Declaració de gran transcendència, sobretot després d’afegir que Junqueras i Forn compartien el posicionament (els ME quedaven desvinculats del projecte polític com ja havia palesat Trapero. La rebel·lió quedava en foc d’encenalls. Però la conspiració per a la rebel·lió s’obria com una gatonera d’últim remei vist que no tenen altra material fàctic…). Quant a l’1-O, la primera notícia que va tenir el comissari dels ME que les FCSE actuaven al marge del dispositiu conjunt va ser a Sant Andreu de la Barca i va demanar explicacions a Pérez de los Cobos, però no va obtenir resposta (recordem que de los Cobos va deixar López com un mentider, perquè mai no li hauria dit quina seria l’actuació dels ME, els quals tenien un pla d’actuació que era una farsa). Amb l’advocada de l’Estat va quedar clar que els punts de votació foren 2.300, dels quals en 1.600 no es va poder fer res. Les ARRO van tancar 24 col·legis i que 110 ho van fer entre els diferents cossos policíacs, més enllà de 239 que no es van arribar a obrir. Marchena, que demanava a Zaragoza que no fos reiteratiu, qualificà d’“inèdites” algunes coses dites pel Comissari. Sobre l’actuació dels ME, el que deia no lligava amb el que havia declarat Pérez de los Cobos el 5 i 6 de març, de manera que el matí va acabar amb un fet excepcional: l’advocat Melero demanà un cara a cara entre López i De los Cobos perquè les declaracions de l’un contradeient les de l’altre.

La sessió de la tarda s’inicià amb enjòlit. Marchena explicà que, per unanimitat de la sala, es considerava prematur fer un cara a cara quan encara falten molts testimonis i proves documentals per mostrar. Caldrà, doncs, esperar.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

​També caldrà esperar el resultat de la reunió que els observadors internacionals que segueixen el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol es reuní ahir amb la fiscalia general de l’estat a Madrid. Aquesta reunió va tenir lloc arran de la petició que la iniciativa que coordina la tasca dels observadors, International Trial Watch, va fer a la Fiscalia per poder conèixer de primera mà el posicionament de cadascuna de les parts que hi ha implicades en aquest judici. Els observadors que participaran en la reunió són el catedràtic de dret processal a la Universitat del País Basc Iñaki Esparza i l’advocada islandesa Katrín Oddsdottir, advocada en drets humans que va participar en la redacció de la nova constitució d’Islàndia. Tots eren a la sala de vistes del Tribunal Suprem i es preveia que s’hi incorporessin també Jean François Blanc, fundador i president de l’Institut de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de Pau (Occitània) i Isabelle Casau, advocada en l’Ordre dels Advocats de Pau. La reunió arribava quan fa ben poc que s’ha conegut una nova decisió polèmica de la fiscalia: investigar deu votants de l’IES Pau Claris de Barcelona, acusant-los dels delictes de resistència i desobediència greu als agents de l’autoritat per una suposada ‘voluntat rebel’.

​A la tarda començà a passar pel tribunal un reguitzell de guàrdies civils gemegaires fent-se exageradament víctimes d’agressions sofertes per la gent que omplia els punts electorals del dia 1-O. Semblava una classe de pàrvuls: “Professora, en Jaumet m’ha donat un cop!”. Marchena, però, no es queixava d’haver convertit el Suprem en un pati d’escola i deixava fer

​U30527P, que va intervenir a l’ Escola Joventut de Callús al Bages, on la irrupció de la policia és sobtada, sense oposició dels manifestants (la majoria dels quals estaven asseguts a terra), denuncià que va rebre una coça als genitals. Tots repetien la cançó enfadosa: els ME no ajudaven.

​Les acusacions van portar més de mitja dotzena d’agents de la GC que havien intervingut a Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), al col·legi El Pi Gros, em sembla. Z44192J es queixava que la gent els rebés amb hostilitat —“Ens increpaven en tot moment, amb els mòbils a pocs centímetres de la cara i fent escarafalls”— que el desarmessin de l’escut de protecció i acabés a terra colpejat (ara bé: no li constava que allà s’hi hagués arrossegat ningú). L97409L lamentava d’haver sofert molèsties al canell dret. A B17279W, que havia rebut cops i escopinades, se li va inflar l’avantbraç. Segons P2486W la gent resistia pacíficament a la rampa. Ara i adés s’escapava alguna inconveniència, treia d’òrbita els ulls del fiscal Zaragoza. “Usé mi defensa (llegeixin porra), però no todo el rato”. Hi havia les exageracions de sempre, insults, cançons de la “massa”, escopinades. Una de les cançons era «Passi-ho bé»?, demanava l’advocat. “Potser sí.” I, valga’m déu val, a C708341, van intentar treure-li l’arma! El cap de l’operatiu de Sant Cebrià, el capità D27623V sabia què havia de dir: “La gent estava a peu dret i hi havia una congregació homogènia per a no deixar-nos passar”. Li van fer molt mal al dit petit. “Va estar de baixa?”, “No”. Altres vegades es contradeien: “La gent estava asseguda a terra, amb els braços plegats, propinant cops de puny!” “Amb els braços plegats?” El pobre caporal L30567B no va poder esbrinar qui li havia colpejat el dit. “No vaig veure qui em va donar els cops al dit”. Encara algú va dir haver vist com es volia estrangular un agent….

​El pitjor del judici (a veure si el tribunal se n’assabenta) és que les xarxes socials desmenteixen a cops de vídeo (els vídeos que Marchena de moment prohibeix) les declaracions dels agents. I la veritat és que jutges i declarants queden molt malament.

​Després del recés, encara van poder declarar més GC: el tinent M39892T, responsable de l’actuació a l’escola Sant Miquel de Castellgalí (no sabia si era un centre d’avis o una escola de pàrvuls) tenia la lliçó ben apresa: la “massa” dels concentrat “estava molt organitzada” (fixin-se en l’oxímoron: massa organitzada) i semblava fins i tot que es distribuïssin “rols”. L’home també actuà a l’ajuntament de Fonollosa el mateix dia. “La consigna era gravar i increpar els agents perquè algun policia perdés els estreps i poder deixar-ne constància”. El problema de les acusacions és que volent convertir una colla d’arbres en un bosc (llegeixin una colla de protestes legítimes en rebel·lió violent) no ho poden controlar tot i els surt algun ull de poll. L’agent B11602Z, que actuà en el CAP de Sant Andreu de la Barca, per exemple, sense adonar-se’n deixà els seus superiors Pérez de los Cobos i Àngel Gozalo, cap de la GC de Catalunya, sota la sola de la sabata. L’home assegurà que havia rebut ordres d’intervenir com ho va fer dos o tres dies abans de l’1-O (la teoria de De los Cobos que no havien pogut seguir el dispositiu conjunt amb els ME per la seva ineficàcia se n’anava en orris) i que ningú els havia dit que calia guardar l’ordre i la seguretat abans que l’eficàcia operativa segons el Secretari d’Estat (en mots de la jutgessa Armas, no s’havia d’afectar “la convivència ciutadana”). I encara pitjor: assegurà haver rebut ordres de tornar per segona vegada al mateix centre, quan Gozalo havia declarat que era cosa dels caps d’operatius. Va haver d’intervenir l’advocat Àlex Solà per fer notar al tribunal que el cap de la GC a Catalunya havia declarat que no hi havia ordres superiors i el pobre agent es va haver de referir al capità del GRS perquè entomés la castanya.
​Els dos darrers a declarar foren agents de la GC pertanyents al laboratori de criminologia de la unitat orgànica de la policia judicial que van analitzar els danys dels vehicles de la Guàrdia Civil danyats el 20-IX. Per al caporal primer N97976D estaven “irreconeixibles” amb adhesius, les rodes punxades, escombraries a dins i els vidres trencats. L’agent digué que no van fer cap valoració econòmica dels danys i que van demanar anàlisis d’ADN. El seu company Q45716Q, reiterà més o menys el mateix. I es quedà sense declarar Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra que sona com a futur Major.

COMPARTIR
Article anteriorEls judicis paral·lels del procés
Article següentFull de ruta 2020 de l’ANC #CapalaIndependència
Lluís Busquets
Olot, 1947. És escriptor, professor i periodista. El seu assaig Última notícia de Jesús el Natzarè va per la quarta edició; van tenir molt ressò les seves darreres novel·les, El testament de Moisès i La mirada de l'auriga. Darrerament ha publicat la biografia Xirinacs: el profetisme radical i noviolent (2016), la novel·la Llums de sincrotró / La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui (2a reimpressió 2018), el recull poètic 'Si voleu desllegiu-me' (Antologia poètica inèdita) (2019) i el llibre “El Judici. Els líders independentistes a la banqueta” (2019, Ed. Gregal).