La palla, en els jocs de naips, són aquelles cartes que valen molt pocs punts a qui les guanya. En el macrojudici, ahir, els acusadors (fiscals Moreno i Cadena) van portar molts agents per veure si guanyaven alguna partida, però no en van pas sortir amb gaires trumfos. Els dos primers S24635E i C34336U eren GC que havien estat a l’Hotel Nice de la Seu d’Urgell (amb 40 o 50 agents més) i havien vist com els companys que eren a l’Avenida havien sofert escarnis d’un grup d’un miler de ciutadans (amb bombers inclosos) el dia 3-X amb cassolades i insults (el segon els havia enregistrat i tot), i això que la seva intervenció l’1-O havia estat molt tova. El propietari no els renovà la reserva i van haver d’anar a Parador. No es van fer identificacions ni detencions. Tot estava orquestrat, però no sabien dir per qui. Seguiren J73137F i W79133J, agents allotjats a Lleida que havien intervingut l’1-O a Artesa de Segre. El 2, passejant de paisà per Lleida amb dos companys més, van ser seguits, insultats i fotografiats per un home (fet que denunciaren) i es trobaren que Facebook reproduïa les fotos identificant-los en la seva intervenció a Artesa amb alguns eslògans com “Els carrers seran sempre nostres”. No queda clar si l’home en qüestió fou condemnat o s’havia arxivat el seu cas.
El TIP C88411L vigilà edificis gironins l’1-O, però, l’endemà, un comboi de bombes passà davant la comandància i els van fer gestos com els de cornuts, el polze avall i proferir insults (“Covards!”, “Feixistes” i fills de mala mare). Les defenses ni van preguntar. Seguí la ME Alexandra Peralta acusada pel fiscal d’haver comunicat per whatssap, els hotels on s’allotjaven els GC (el Real, Príncipe i d’altres), cosa que respon que se li fa molt estrany perquè ni tan sols sabia quins eren (el whatssap tenia una didascalia: “Fem de Lleida la Callela de ponent!”, convidant a cantar havaneres durant la nit davant d’aquells hotels. Em temo que el fiscal, sense saber què representa Calella per a l’havanera, s’hagi quedat a la lluna de València. Com l’agent que veia banderes amb cares i una franja vermella sense saber que és el símbol de “Llibertat d’expressió”.
Seguiren els mossos 11.836, 13.143 i 17.092 (el fiscal ara és Cadena) i vam tornar enrere: havien estat presents a l’escorcoll sabadellenc del domicili de Joan Ignasi Sànchez Santín, que havia ocupat bona part de l’interrogatori del 27-III.
Seguí el tinent de la Guàrdia Civil G97659Y, responsable de les casernes de Manresa, Berga, Vic i Igualada. El 20-IX a Manresa (63 habitatges i unes 160 persones), hi va haver una concentració a causa del registre d’Unipost. De fet, sorgí de dues concentracions organitzades per l’Ajuntament a Plaça Major i pel Comitè de Defensa del Referèndum, a la plaça de sant Domènec. S’uniren i anaren fins a la caserna. Se li va escapar de dir que va ser un simple rebombori (s’adonà de la catalanada?), ja que els presents van fer un simulacre de votació amb performance inclosa. Més que por li generà intranquil·litat per les famílies. Va fer tancar la porta i treure la bandera i els manifestants hissaren una estelada que es van endur. Jocosament van comentar que la podien haver deixada de mostra. Ah! El 28-IX la manifestació va ser d’estudiants i es donava el cas esperpèntic que hi havia estudiants de la caserna que tenien un peu a fora i un peu a dins. Cap suport d’autoritats, ans al contrari, com demostrà amb les seves declaracions l’alcaldessa de Berga, Montse Venturós. No va recordar si els manifestants van fer un castell…
El matí acabà amb el sergent de la GC G99880L, responsable de la plaça de Valls. A la casa-caserna hi viuen 14 famílies. Volia identificar un jove que penjava cartells al mur del perímetre de la caserna però no va poder…
La tarda va ser breu. Declarà el sergent de la GC amb TIP K12314U responsable de l’operatiu policial de Seguretat de la caserna de Travessera de Gràcia, on estaven custodiats els detinguts de 20-IX. En les concentracions del 20, 21 i 22 els insultaven, però els insults no apareixen als atestats. La gent es convocava per les xarxes socials i les concentracions eren espontànies. No hi va haver cap intent d’assaltament a la caserna ni es llançaren objectes; ningú no resultà lesionat. Després d’ell, declarà el caporal primer de la Guàrdia Civil G57387Z, responsable de la caserna de Gandesa, on tractors i maquinària agrícola van sumar-se a les protestes. Havia denunciat la pintada “Votarem” de dos encaputxats al mur de la caserna apareguda el 24-IX, però no sabia per què aquella simple pintada s’havia inclòs en un atestat de la Guàrdia Civil sobre la violència a Catalunya. (Marchena tallà un cop més l’advocat Pina quan demanava les raons d’aquella connexió). Ara, notà actituds hostils de la gent tant el 2-X (l’endemà de l’1-O), com 3-X (parada de país) i 28-XI (vaga). La tarda acabà amb les declaracions de TIP W52137L que estava de servei a la caserna Igualada. Per a ell, les concentracions des del 20-IX fins al 3-X condicionaven la vida dels habitants de la caserna de la Guàrdia Civil.
L’exageració dels relats no se sostenia en fets. El fiscal Cadena li pregunta pel llançament d’un “artefacte incendiari” dins la caserna. L’agent explica que van avisar els bombers i que guàrdies civils van apagar les flames, i que van avisar també policia judicial i el TEDAX (artificiers experts en desactivació d’explosius); sortosament no es va incendiar res més. L’advocada Roig preguntà si l’“artefacte” era un petate o sac de mà amb roba militar (un xandall i jo què sé què més) i l’agent confirma que era roba de l’exèrcit espanyol! Millor desmuntatge, impossible. Cert que els fiscals, cercant l’acusació de conspiració, han aconseguit fer aflorar els conceptes “massa”, “tumultuós”, “ambient irrespirable” i “líders”, vist que la violència que caldria per a la rebel·lió no apareix enlloc. Ara, si tot el que han aconseguit els acusadors és que alguns agents —tant de GC com de ME— hagin qualificat els grups de ciutadans concentrats com de “masses agressives”, és ben poca cosa. Criminalitzar drets fonamentals com la llibertat d’expressió i de manifestació, per molt que es busqui alguna coordinació dels grups, no crec que porti gaire enlloc: retardar una comissió judicial o escarnir uns agents no pot ser considerat “violència tumultuària”. L’alçament violent dels acusats no apareix enlloc. Els advocats han aconseguit palesar que les actuacions ciutadanes van ser puntuals i motivades (en el llarg període del seu sojorn a Catalunya els components de les FCSE no van ser pas molestats contínuament) i les acusacions, per moltes flametes esparses que hagin fet aflorar no han aconseguit provar cap incendi: n’han sortit amb un simple foc d’encenalls. Parturient montes, nascetur ridiculus mus.
