Aquest dissabte 23 de març, a les 10 del matí hi ha convocada una concentració silenciosa davant la catedral de Tarragona en motiu de les notícies que planen sobre qui rellevarà l’arquebisbe Jaume Pujol.
Aquesta campanya ciutadana, amb el mateix lema que la de l’any 1966, està fent córrer el següent manifest per les xarxes:
“Fa poques setmanes l’arquebisbe de Tarragona Jaume Pujol presentava la preceptiva renúncia per raó d’edat, avui sabem que el candidat millor situat a succeir-lo és l’actual bisbe de Barbastre i Montsó Ángel Pérez Pueyo, natural de Saragossa. Mons. Pérez té l’aval del cardenal de Barcelona Juan José Omella, membre de la Congregació pels bisbes i un dels referents del Papa Francesc a Espanya, així com també, segons sembla, del mateix arquebisbe Pujol.
Sense entrar en valoracions sobre la persona de Mons. Pérez, creiem, tot i que durant uns anys va treballar pastoralment a la diòcesi i coneix un bon nombre de preveres, que no és la persona indicada per la seu primada de Tarragona, ja que la seva formació cultural i eclesial castellana farà molt complicat l’encaix amb la tradició eclesial de la diòcesi i agreujarà la ja difícil situació en que es troba la Conferència episcopal Tarraconense, sotmesa des de fa anys a un procés de dissolució de la personalitat eclesial pròpia, de la que el cardenal Omella n’és ara el principal executor, en sintonia amb els grups més castellanitzants de l’episcopat espanyol i català. Actualment 5 dels 10 bisbes titulars de diòcesis catalanes, no són catalans, i algun d’aquest ve de seminaris espanyols. Si els substitut del bisbe Pujol també és forà, ja seran majoria.
Volem bons bisbes catalans per a les diòcesis del país. Hi ha prou candidats entre el nostre clergat per assumir aquest ministeri. No és només un tema de llengua, és també de cultura eclesiàstica, de sensibilitat per la realitat d’un país que es reconeix majoritàriament com a nació.
Demanar bisbes catalans, bons bisbes catalans, no implica menystenir les persones que provenen dels altres territoris germans dels Països Catalans, tan sols constatem que la diferent cultura eclesial en la que han estat formats i, en molts casos, les arrels culturals castellanes que tenen aquestes persones, fa molt difícil que, més enllà de parlar català, puguin entendre les necessitats pastorals i socials de la nostra societat. Una prova recent d’això és la distància, la fredor i la inacció que estan demostrant davant l’injust tracte que pateixen els presos i exiliats polítics, i la repressió a un poble que només vols exercir el dret fonamental de decidir el seu futur. Un silenci que entristeix profundament a molts catòlics i que en certa manera, als ulls de molta gent, fa veure l’Església còmplice de la repressió.
Per tot això demanem als catòlics de la nostra diòcesi de Tarragona que facin saber de forma explícita el seu rebuig a que els sigui imposat un bisbe forà. Dissabte 23 de març serà la primera mostra de rebuig a que la nostra diòcesi sigui exposada a un procés de castellanització eclesial, com ja estan patint altres diòcesis catalanes. Us demanem que participeu en aquesta concentració davant la catedral de Tarragona. A les 10 del matí amb motiu de la cerimònia de beatificació de Marià Mullerat, al que assistiran un bon nombre de responsables eclesiàstics i polítics.
Siguem una diòcesi digna de l’estimat cardenal Vidal i Barraquer, el qual enguany recordem amb motiu del 150è aniversari del seu naixement.
A les diòcesis catalanes volem bons bisbes catalans!!
Tarragona, 20 de març de 2019”
