6a setmana: el jutjat 13 de Barcelona contamina la causa

image_pdfimage_print

​El dimarts 19, en el macroprocés, el Jutjat d’Instrucció núm. 13 de Barcelona va fer acte de presència al Tribunal Suprem gràcies als guàrdies civils, que no van voler la difusió dels seus rostres, amb TIP T43166Q, de la Unitat de Policia Judicial, i el caporal P35979V; el primer, cap del dispositiu per detenir i registrar domicili i despatx de Josep Lluís Salvadó, exsecretari general d’Hisenda de la Generalitat el 20-IX i, el segon, responsable aquell mateix dia dels escorcolls dels de Josep María Jové Lladó secretari general de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, que s’havia acollit al dret de no declarar. Tots dos pertanyen a la Unitat de Policia Judicial de la GC de Barcelona i complien instruccions del Jutjat 13, amb informacions d’aquell procés que els advocats sentien per primera vegada.

​El matí començà amb les declaracions de Fèlix Martínez Rico, sotssecretari d’Hisenda sota el comandament de Cristóbal Montoro, que explicà el control a què Hisenda sotmeté la Generalitat des del 20-XI-2015 (quan la situació econòmica era la del “bo escombraries”), encara més premuda i vigilada el 21-II-2017 (la certificació mensual de les despeses passà a setmanal, amb pagament directe als proveïdors, i distingí entre serveis públics generals i particulars, amb continus certificats signats per Junqueras i Rosa Vidal, interventora general de la Generalitat) i el 15-IX-17, dos dies després de rebre per part de Catalunya que no s’enviarien més certificats, tot i continuar-los enviant. Tot era informatitzat. Va deixar molt clar que formalment no es podien haver desviat diners cap a l’1-O; ara!, materialment, hi podia haver alguna escletxa perquè alguna vegada la informació era incompleta o irregular; llavors (cosa que s’esdevingué tres cops: en el cas de les campanyes, en el cas de la modificació del Consell de Govern i en el cas de Diplocat), ho passaven a Fiscalia. En resum: tot estava controlat, però vagi a saber … Frase apodíctica: “Des del ministeri no es van relacionar els expedients de despesa amb la celebració del referèndum”.

​Quant als GC, el primer, que va admetre que no hi va haver incidents en l’escorcoll del domicili i despatx de Salvadó, explicà que tenien el telèfon intervingut i va poder saber la conversa telefònica de Salvadó amb la seva secretària (que fes desaparèixer papers). Entre el paperam requisat, es veu que un parlava d’escenaris de “guerra” i de” guerrilla”. També denuncià que Junqueras saludà el seu secretari al despatx i explicà que va fer un resum del més significatiu de les imatges enregistrades per Antena3, Mediaset i TV3. Exposà (dada nova!) que es trobaren dins els vehicles “devastats” una ronyonera i una bossa. Els advocats van fer-li deixar clar que a Salvadó no el va assistir cap lletrat i que ell mateix depenia de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la GC de Catalunya.

Publicitat
Publicitat

​El segon assegurà haver trobat en els escorcolls fets a Jové, a banda de telèfons, les cèlebres agendes Moleskine, els documents EnfoCats. Assegurà que el 20-IX, passat el migdia, li havien dit que Sànchez no permetria l’arribada de vehicles, on hi havia la concentració de la Conselleria d’Hisenda, per la qual cosa no va poder portar Jové al seu despatx i el volia dur a les dependències de la policia judicial; ara bé, atès que presentà un habeas corpus, el portà al Jutjat de guàrdia, que corresponia al 13, cosa que fou motiu de protesta dels advocats. L’agent, que el 10-12 d’octubre havia rebut l’ordre d’investigar el referèndum, tornà a Unipost i a les campanyes de Registre de Catalans a l’estranger i Civisme que relacionà fàcilment amb l’1-O. Segons ell, les campanyes es pagaven amb diners aconseguits del Fons de contingència a requeriment de Turull, amb el vistiplau de Junqueras (3.430.000 €). En el registre al domicili d’Antoni Molons, exsecretari de Difusió i Atenció ciutadana, l’identificà el desconegut “Toni” (pel SIM telefònic, ja que havia interrogat Enric Vidal). Dedicà bona part de la resta de la seva intervenció a identificar com a observadors internacionals (de The Hague Center) els visitants convidats per Diplocat, intentant tirar per terra tot l’argumentari que la setmana passada havia construït Albert Royo, el seu responsable.

​A la tarda, començà el torn de les defenses. El caporal admeté que la sortida de casa de Jové es va fer sense incidents; els manifestants asseguts a terra s’alçaren voluntàriament i les investigacions de la GC arribaven al Jutjat 13. Després d’advertir-li que està sota jurament, deixà ambigües unes quantes afirmacions fetes el matí (per exemple, un encàrrec de cartells d’Òmnium, que pagaria la Generalitat).

​Va seguir la declaració d’un tercer GC, K47019K, un sergent de la policia judicial. La seva unitat tenia l’encàrrec de detenir i escorcollar domicili i despatx de Xavier Puig Farré, responsable de l’àrea de les TIC, en una operació coordinada entre la seu d’Exteriors i el seu domicili. Se li va intervenir un mòbil i un portàtil. Seria assistit per la lletrada Labarta Ferrer. La concentració davant d’Exteriors fou començada pels mateixos treballadors amb pancartes preparades, va ser progressiva fins a la crispació de cap a migdia. Els mossos no volien ajudar. L’home va preparar una càpsula amb vuit agents per donar sortida a la Lletrada judicial en un vehicle camuflat, que fou sacsejat fins al punt que la lletrada plorava terroritzada, camí cap a un segon registre molt nerviosa. L’home relatà un film de terror, deixant l’honor de la benemèrita sota la sola de la sabata, perquè no hi pot haver honor sense veritat. Va exagerar dient que va témer l’assalt tumultuari del Departament, que va passar més por que en les seves missions contra narcotraficants i que Puig li demanava que el traguessin d’allí. Ah! Va passar Forcadell enardint la massa, dins un cotxe contra direcció, enmig de banderes d’Òmnium. Com eren? Quadrades, verdes amb un pal amb la inscripció “Òmnium”! Les advocades Marina Roig i Olga Arderiu ahir van brillar, oposant-se a Marchena, que no deixava visionar imatges que contradeien aquestes declaracions i havia canviat criteris anteriors culpant-lo d’indefensió. El fals testimoni era evident!

A tres quarts i cinc de set es va cridar un Comandant de la GC, TIP P96540Q, responsable de l’operatiu d’Unipost de Terrassa (el jutge va permetre la requisa d’alguns materials però no un registre major). Parlà després de l’1-O, sempre per boca d’altri, els seus subordinats. Hi havia gent que comunicava amb el mòbil l’arribada de les unitats. La seva unitat va fer 19 actuacions i no pogué entrar en altres centres. Tornava l’exageració i deformació dels fets. La resistència passiva es tornava activa; s’utilitzaren tractors i bales de palla. Empentes, atropellaments, ferits … Hi va haver mossos que van ajudar i mossos que no. Però els advocats li van fer dir que no va estar present a totes les actuacions. No sabia, tampoc, que l’ordre del Secretari d’estat deia que abans de res s’havia de garantir la seguretat. Admeté l’ús de la força, però no càrregues policials; la GC sempre va tenir una actuació proporcionada! El 18è dia de judici acabà així. Que santa Llúcia guardi la vista al Comandant!

​El dimecres 20, de nou declararen guàrdies civils de la policia judicial comanada a Barcelona pel Tnt. Coronel Baena. El primer TIP R77175H era el cap de l’operatiu que entrà a l’empresa Can Barris, de Bigues i Riells, propietat de Pau Furriol, exactament a la nau núm. 18 (la 17 estava buida i la 19 contenia una fusteria metàl·lica), arran de les escoltes telefòniques a Francesc Sutries, director general de Patrimoni de la Generalitat. Allí van requisar 9 milions de paperetes de votació i 6.000 sobres. Van compartir l’escorcoll amb una concentració de gent que augmentà amb les hores i, asseguda a terra, amb hostilitat exagerada pel declarant, no deixava sortir la comitiva. Els ME no intervenien, però sí una patrulla de seguretat ciutadans. Ah!, i a les vigílies es va veure Quim Torra entrant i sortint de la nau. També va investigar el material decomissat a Jové (les agendes Moleskine i el famós document EnfoCats) i Salvadó, que coneixia per informes de tercers, així com el buidatge de correus i escoltes telefòniques de persones com Forn, Cuixart o el major Trapero.​​

Poc abans de les onze, declarà el brigada de la GC, TIP F98511S, que va detenir i escorcollar el despatx de David Franco, després de registrar els de David Palanques i Josep Ginesta, a la Conselleria de Treball de Dolors Bassa, el correu de la qual també analitzà (en especial un a Javier Pacheco, secretari de CCOO, perquè facilitessin la votació dels treballadors l’1-O, un altre a Ginesta sobre la cessió d’espais, un facilitant el Departament pel seu comportament del dia 20 i un darrer esmentant la vaga del 3-X). Havien accedit a la Conselleria sense problemes, però, amb el temps s’anà concentrant gent i van sortir per una altra porta de l’aparcament. Després de la pausa, va comparèixer l’agent de la GC M81486, que va participar en l’escorcoll del departament de Treball i va analitzar els correus electrònics de Dolors Bassa. Seguí el testimoni de R51133F que va analitzar el correu electrònic de Meritxell Borràs i, sobre el cens de catalans a l’exterior, va haver de reconèixer que en la prova pilot de vot electrònic es demanà permís al Cens Electoral de Residents Absents (CERAO). A quarts d’una declarava el comandant E98218P, que analitzà els correus de Forn. No dubtà a dir que els ME vigilaven la GC i que trobà unitat d’acció entre els polítics i Trapero; però va admetre que els recursos de Trapero, Soler i Puig, contra el nomenament de De los Cobos estaven jurídicament raonats. El darrer a declarar fou el sergent S51761E, l’analista dels correus de Jordi Cuixart, del qual va haver d’admetre que feia convocatòries “fermes i pacífiques”.

​A la tarda seguiren declarant agents sota el comandament de Baena. El primer, l’agent B40743H, que va participar en la detenció de Mercedes Martínez Martos, arquitecta de projectes de la Vicepresidència de Junqueras, i també va analitzar el correu de Jordi Cuixart. Després de l’escorcoll del vehicle de Martínez, el comandant de l’operatiu els va dir que no podien portar la detinguda a la conselleria de Vicepresidència. Destacà un correu de Cuixart en què feia una crida a concentrar-se pacíficament davant de la conselleria d’Economia, però el brigada que l’informava de la situació a Vicepresidència no li va pas comunicar que Sànchez impedís l’accés dels vehicles de la GC com s’havia declarat el dia abans. L’agent no se n’acaba de sortir amb la campanya d’Òmnium Help Catalonia i assegurà que seleccionà un correu de Pep Guardiola perquè internacionalitzava el procés. Tot seguit declarà l’agent G73251J, que analitzà els correus de Jordi Sànchez. De més de 3.000 en seleccionà 22, entre els quals uns sobre la vaga general del 3-O, on s’explicaria que calia aconseguir el suport dels CDR, un altre de l’incògnit Xabi Strubel, en què s’exposava que l’1-O es podien blocar carrers amb tractors, un altre a fer resistència contra el 155. Resultà que tots eren rebuts; cap enviat per ell i cap incitant a la violència. El següent agent, F30562U, respongué sobre la web Pacte Nacional pel Referèndum (els advocats li van fer dir que promovia un referèndum pactat amb l’Estat) i assegurà que almenys quatre correus parlaven d’una reunió Sànchez-Puigdemont, però va admetre haver-se equivocat quan va dir que Sànchez també s’havia reunit amb Forn. De fet, els guàrdies civils semblaven anar força perduts perquè un dels criteris de selecció era la malversació, quan Sànchez no era cap polític per poder-lo acusar.

El darrer a declarar és l’agent M77964J, que analitzà els correus de Junqueras (va acabar admetent que el seu compte de correu no el rebia ell). En va seleccionar cinc, entre els quals una sol·licitud de Turull a Junqueras d’una aportació extraordinària de tres milions d’euros per la campanya Civisme, però no li constava que s’hagués fet cap transferència. Quant als correus de Carles Mundó, assegurà que els jutges degans estaven inquiets per l’1-O i demanaven obrir els locals abans (resultà que sols ho havien sol·licitat els de Mataró i Reus i no sabia que el TSJC hagués felicitat els responsables de Justícia pel seu comportament passat l’1-O). Res d’estrany que tampoc no estigués gaire al cas dels incidents d’Economia el 20-IX-17. El seu comandament li demanà paciència i per això van sortir d’allà a les petites i no com ho vcosa fer pel terrat la Lletrada Judicial.

​La veritat és que el judici sembla haver entrat en un bucle. Si aquesta setmana havia de començar el pla B de Fiscalia per tornar a argumentar la rebel·lió, no sembla pas que se’n surti gaire bé. Només calia veure els ulls del fiscal Zaragoza damunt de les ulleres enfront de les preguntes dels advocats que feien dubtar els agents prèviament confessats. Hi ha hagut testimonis que no han sabut distingir entre la sociòloga Marta Rovira Martínez i la secretària d’ERC Marta Rovira Vergés. Cert que entre els correus de Bassa s’hi trobà l’acord de govern del setembre del 2017, pres de manera solidària en què “s’autoritzava els departaments per realitzar els tràmits per fer les contractacions necessàries per al referèndum” (pàgines web, cens, butlletes, vot estranger). Però, ahir teníem Forcadell animant la gent a Via Laietana contra direcció, amb banderes d’Òmnium al vent, i avui uns tractors amenaçadors, aparcats uns carrers més avall de la concentració de gent, o confusions entre Pactepelreferèndum.cat i Crida democràcia.cat. Falta molt recorregut i molts guàrdies civils. Aquest dijous seguiran insistint.

COMPARTIR
Article anteriorEs manté el llaç groc a Palau
Article següentAnna Arqué porta la violència d’Estat espanyol al Parlament Europeu
Olot, 1947. És escriptor, professor i periodista. El seu assaig "Última notícia de Jesús el Natzarè" va per la quarta edició; van tenir molt ressò les seves darreres novel·les, "El testament de Moisès" i "La mirada de l'auriga". Ha publicat la biografia "Xirinacs: el profetisme radical i noviolent" (2016), la novel·la "Llums de sincrotró / La guerra (in)civil des dels ulls d'un batxiller d'avui" (2a reimpressió 2018), el recull poètic 'Si voleu desllegiu-me' (Antologia poètica inèdita) (2019) i el llibre “El Judici. Els líders independentistes a la banqueta” (2019, Ed. Gregal). Darrerament ha publicat els dietaris "Déu, el mal i el meu càncer" (2017), "Mirall ustori" (2020) i "Embastes i piripius" (2022), la dramatúrgia "Jesús, una història polèmica" (2021), tres volums amb el comentari de tots els libres de la Bíblia a "Enigmes de la Bíblila i cultura contemporània" (2022), a més de les novel·les "Crim inconclús" (2023), "Quan la música s'esquerda" (2023) i "L'escàndol de Nicea" (2024).