Els partits espanyols de dretes han reactivat la campanya del #155ya i no paren de donar consignes per a la seva eventual activació passat el 28A, sobretot després de l’èxit de les eleccions autonòmiques andaluses on una de les claus per assolir el relleu de l’executiu socialista ha estat la campanya anticatalana, com reconeixia obertament la seva anterior presidenta.
Una de les consignes més usades demana exclamar-se del que des d’Espanya s’entén com adoctrinament escolar quan de forma espontània sorgeix la catalanitat com expressió nacional d’adhesió als valors i les lluites del poble català. També, quan el govern autonòmic català tímidament menciona les facultats nacionals del seu territori, fet que pels espanyols s’entén ja directament com una voluntat secessionista, per tot seguit qualificar-les gratuïtament de malversació .
La campanya del #155ya intenta apuntalar la visió judicial predominant que s’està produint durant el judici als presos polítics. En aquest sentit, entenen les diferents mostres de suport als presos polítics de consellers i alts càrrecs de l’administració autonòmica catalana com igualment infractores de l’ordenament constitucional i, de passada, els espanyols residents a Catalunya, dits també catalans, ho aprofiten per recalcar la seva suposada vulnerabilitat.
La nació espanyola intentarà amplificar el seus allà on sigui, àdhuc arreu de Catalunya, i no dubtarà a usar, si pot, guanyant o no les eleccions del 28A, les eines de l’estat constitucional, segons defensen els promotors d’aquesta nova campanya mediàtica.
Les garanties de dret i social del sistema català, encara que autonòmiques i per tant del tot migrades, per molts espanyols són insuficients si els hi perjudiquen en el més mínim, incloent- hi l’aspecte emocional i, per tant, requereixen una reacció immediata, i sobre això bastiran tota la seva carrera electoral, segons han manifestat altivament des de Sarrià Ciudadana de Barcelona.
De fet, intenten i, en part, assoleixen el bloqueig polític de l’autonomia catalana, la qual roman limitada en gestions finalistes i accions d’aparador que tenen una molt poca incidència sobre els problemes i necessitats dels catalans en general, amb independència de la seva filiació nacional.
Els partits espanyols de dreta i ultradreta han expressat el seu compromís electoral i de govern per la via d’un nou 155 sobre l’autonomia política catalana, en uns termes similars o ampliats als ja viscuts recentment.
