Seguiment massiu de la vaga general d’avui. Segons dades públiques facilitades per la Intersindical-CSC, el sindicat convocant, la quei podria ser la segona vaga més gran dels darrers 15 anys després de la del 3 d’octubre del 2017. El seguiment de la vaga fou d’un 24% en la funció pública; un 20% a l’Ajuntament de Barcelona; un 28% en l’ensenyament públic; un 67% a les universitats públiques; un 9’1% a la sanitat pública; i un 30% al comerç.

De fet, el gran èxit es traduí a la tarda a Barcelona en una immensa manifestació que aplegà 200.000 persones que ompliren el passeig de Gràcia de dalt a baix, fins a la cruïlla amb Gran Via.

En declaracions abans de la marxa, el vicepresident de l’Assemblea, Pep Cruanyes, valorà positivament la jornada de vaga i es referí també als acusats que declaren al Tribunal Suprem i que una delegació de l’Assemblea, encapçalada per la presidenta Elisenda Paluzie, i secretaris i exsecretaris de l’Assemblea, han volgut acompanyar. Cruanyes es referí sobretot a Sànchez, que està imputat “per haver exercit la direcció d’una associació democràtica” i per dur a terme “accions democràtiques”, com manifestacions, que entren “dins la llibertat d’expressió”.

Publicitat
Publicitat

Per tot això, Cruanyes qualificà la situació d’”intolerable” en una societat democràtica. Dit això, Cruanyes afegí que l’Assemblea respondrà a aquesta repressió de l’única manera possible: seguir actuant políticament, plantant cara pels objectius de l’entitat, que són el dret a l’autodeterminació i la independència de Catalunya.

Voluntat de criminalitzar l’autodeterminació
David Fernàndez, Estel Solé, Martí Anglada i Anna Sallés foren els encarregats de llegir el manifest unitari al final de la manifestació, en què s’afirmà que la causa general oberta contra del dret a l’autodeterminació del poble català persegueix l’objectiu de castigar de forma exemplar els responsables polítics. “Volen que mai més ningú gosi intentar de nou una nova política que pugui posar en qüestió a unitat territorial de l’Estat espanyol” per impedir qualsevol via d’apoderament popular que comporti una amenaça per als poders fàctics de l’Estat.

Per tot això, doncs, creuen que el que està en joc en aquest judici és el dret a l’autodeterminació, una lluita compartida també per a altres pobles i col·lectius de l’Estat, que mostraran el seu suport el proper 16 de març a Madrid, conjuntament amb entitats catalanes. Així mateix, reafirmaren la vaga general com un instrument per fer sentir la veu dels treballadors per dir prou a les constants agressions i vulneracions de drets. Finalment, es va fer una petició per la llibertat dels presos polítics, el retorn dels exiliats en favor dels drets civils, polítics, socials i laborals i l’autodeterminació

La resignació ja s’ha acabat
Àngels Massip, membre de la Intersindical-CSC, constataren que només la lluita de classes popular permet conquerir nous drets, i va fer una advertència: “estem preparats per mobilitzar-nos els cops que calgui. L’etapa de la resignació ha quedat enrere!”. “Volen que seguim agenollats”, digué, però va ser contundent: “Ens mantindrem tossudament alçats per construir el nostre futur com a classe treballadora” en una Catalunya en la qual s’assumeixi que sense drets no hi ha lliberta”.

Al seu torn, Ramon Font, portaveu de la USTEC, sindicat majoritari de l’ensenyament i que ha secundat la vaga, envià un agraïment als 32.400 docents que van fer vaga, i traslladà un missatge a l’Estat que els acusa d’adoctrinament: “seguirem parlant de política a l’aula”, i seguiran defensant els drets sempre que calgui, també fent vagues. “Farem totes les vagues que calgui”, conclogué.