L’advocada Marina Roig, que defensa el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha qüestionat obertament el Tribunal Suprem perquè considera que prioritza la “defensa mal entesa de la unitat d’Espanya” a la defensa de drets fonamentals. “La vulneració del dret al jutge natural ordinari, vulnera altres drets fonamentals, com el dret a la segona instància, només per blindar la unitat d’Espanya. Em pregunto si la sala està disposada a seguir sacrificant aquests drets fonamentals”, ha dit la lletrada durant la vista sobre els articles previ pronunciament que s’ha fet aquest dimarts passat a la sala de plens del Tribunal Suprem.
En aquesta sessió, Roig ha argumentat per què el Suprem no és competent per jutjar el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i ha defensat que amb aquest procediment s’ha violentat la jurisprudència i la llei per qüestions polítiques. “De tots els tribunals possibles per conèixer el present procediment —Jutjat d’instrucció, Audiència Provincial de Barcelona, TSJC i TS— s’ha optat excepcionalment pel tribunal més proper al Fiscal que va presentar la querella i més sensible a les influències del poder polític i econòmic”, ha etzibat i encara ha afegit que “la querella es va interposar a un tribunal que no té la competència per un Fiscal General de l’Estat que va ser durant 14 anys membre d’aquest tribunal i company de sala d’alguns membres que conformen ara la sala d’enjuiciament”.
L’advocada ha exigit al tribunal que renunciï a jutjar el cas i que el judici se celebri a Catalunya. En cas contrari, estarem davant un “tribunal d’excepció” que vulnerarà el dret al jutge natural però també el dret a la segona instància. D’altra banda, Roig també ha manifestat la impossibilitat de declarar en català amb plenes garanties.
La lletrada també ha recordat que Cuixart no ha ostentat mai la condició d’aforat i que no se li atribueix la comissió de cap delicte a l’estranger dels que recull la interlocutòria de processament. “El processament de Cuixart, que és un líder civil, és la criminalització de drets fonamentals com el dret a la protesta pacífica, drets de reunió manifestació i llibertat d’expressió i llibertat ideològica”, ha destacat. En aquest sentit ha defensat que el dret a votar o la promoció de debats polítics no poden ser constitutius de delictes com rebel·lió o sedició.
Roig ha reiterat que la interpretació de la llei “s’ha estirat com un xiclet” en un cas clar de “judicialització de la política”.
